Ordenació diaconal d'Hyppolite Voka

A. Vetla de pregària

Divendres, dia 19 de Desembre, ens reunim un grup de creients a la intimitat de l’antiga església de sant Bernat de La Real. S’ha creat una atmosfera d’espera, entre advent i nadalenca, expectació de la vinguda imminent: El betlem fet per mans artesanes, els ciris, les flors de pasqua, la gran figura de Nostra Dona de la Font de Déu com un signe de llum a les altures.

Ens asseim en torn del nostre germà Hippolyte Voka, MSSCC, vocació ja madura de 45 anys, qualcú l’ha definit: “model de resistència i perseverança”. Tot i esser congolès i originari de les Delegacions africanes, duu un any incorporat a la nostra Delegació de Mallorca. Demà serà ordenat diaca, i el P. Gabriel Seguí ha preparat una primera part vocacional sobre “la missió del diaca dins l’Església”: ministre de la caritat (Fets 6,1-6) i ministre de la Paraula i dels sagraments (Fets 8,35-40). 

Els nostres llaços s’estenen fins a Rwanda, on, en aquestes mateixes hores, estan vetlant pels germans Alban Sosthène, Jean Claude i Jean Marie Vianney, que demà seran ordenats preveres. També rebran el diaconat: el germà Théogène, demà a Rwanda, i Toni Moreno, gerent de la Procura de Missions, present a la nostra vetla, que rebrà el diaconat permanent a mitjan de gener. Demanam que n’Hippolyte sigui un predicador de l’Amor de Déu en un món fred i de cor ferit; un sacerdot pobre, amic dels pobres; per la seva família africana, que estiguin bons de salut, visquin dignament i feliços, pel seu pare difunt; perquè no faltin les vocacions de joves que vulguin dedicar la seva vida a Déu a la vida consagrada.

El P. Jaume Reynés ha preparat una segona part de caire congregacional. Demà recordam l’aniversari del traspàs del P. Joaquim Rosselló a la seva cel.la on vivia retirat a l’entrada d’aquest monestir. Però és que el pròxim estiu es compliran 125 anys de la fundació de la nostra Congregació (17 Agost 1890), i ja estam d’aniversari. Aprofitam la guia d’una circular que ens ha passat el P. Emilio Velasco, Visitador General de la Congregació, adaptant les consignes del papa Francesc per l’Any dedicat a la Vida Consagrada.

Una acció de gràcies pel passat. Perquè el Senyor va escollir al P. Joaquim Rosselló com un instrument que revelàs la seva misericòrdia al món. Per tants de Missioners (preveres i germans coadjutors) que consagraren la seva vida al Regne. Per les nostres famílies cristianes, que acolliren els primers missioners, respongueren a la crida de Déu, foren apòstols de la seva Església i ens deixaren la fe com un tresor.

El present viscut amb passió renovada. En aquest Any de la Vida Consagrada (amb més d’un milió de persones consagrades a la vida religiosa).

En aquest Any Ramon Llull (durant 2015 i 2016 celebrarem els 700 anys de la seva mort). Tothom sap que el nostre monestir de La Real està lligat a la memòria del beat: Aquí visqué i escrigué algunes de les seves obres, ens ho recorda el monument aixecat devora la cisterna del claustre. I heu de saber que la nostra congregació de MSSCC nasqué també fecundada per la inspiració del Beat. El P. Joaquim Rosselló es retirà a la muntanya de Randa, “lloc molt apte per a la contemplació de les coses divines, com així ja ho va jutjar abans el seu antic habitador el Beat Ramon Llull, que hi va establir la seva morada”. Preguem perquè la nostra Congregació tengui una ànima contemplativa i missionera com el beat Ramon Llull, l’amic enamorat de l’Amat.

Finalment, un Any de la Nova Evangelització. La nostra Congregació va néixer per esser missionera. El zel apostòlic del P. Joaquim volia calar foc a l’illa, com li havia ensenyat de nin i jove el Germà jesuïta don Gregorio Trigueros. Essent encara seminarista, ja li va fer la predicció d’una Congregació de preveres dedicada a propagar la devoció als SS. Cors.

A la darrera part enfocam el futur amb esperança. “¿Qué puede aportar una pequeña Congregación como la nuestra en medio de una realidad que nos desafía y donde hemos de enfrentarnos a tantos ‘Goliats’ gigantes, que amenazan con destruir lo que tratamos de construir con tanto esfuerzo? Somos pocos… pero no estamos solos. Como no estaban solos los discípulos de Emaús, aunque sus ojos no supieran reconocer al Señor que caminaba con ellos. He ahí el fundamento de nuestra esperanza. Saber y experimentar que el Traspasado-Resucitado se ha quedado con nosotros. Somos pocos… pero sabemos, como dice el Evangelio, que el proyecto de Dios -el suyo, no el nuestro- avanza misteriosamente desde realidades aparentemente muy sencillas y muy humildes, así como crece la semilla en el campo sin que el sembrador sepa cómo”.

Acabàrem en una oració compartida de petició i d’alabança.     JRM

B. El dia de l'ordenació

El dia 20 de desembre té ressonàncies tradicionals per als congregants. Es commemora la mort serena i venerable del P. Fundador. Es compleixen 105 anys d’aquest esdeveniment. Enguany s’hi afegien altres motius per a l’acció de gràcies. A la Delegació de Mallorca (La Real concretament) ha estat ordenat de diaca n’Hyppolite Voka, procedent del Congo, que ja fa temps viu a Mallorca. També hi ha hagut tres ordenacions presbiterals i una diaconal a Rwanda. Pròximament en Toni Moreno rebrà igualment el diaconat permanent. Ell és el gerent de la Procura de Missions i resideix a Palma. 

L’Església de La Real ho tenia tot ben preparat gràcies al Rector i Vicari. A les 11:00 els assistents a la cerimònia ja estaven en el temple. Puntualment sortí en processó el personal que s’acomodaria al presbiteri. La conformaven escolans —ells i elles—i vestits de blanc i negre, 14 preveres Missioners dels SS. Cors, l’odenant i el Sr. Bisbe.

Tot es va desenvolupar com estava previst. Una de les corals parroquials de La Real intervengué en els cants de la missa. Duia la batuta el Sr. Ricard Terrades, Director de música de l’Escolania de Lluc. El Sr. Bisbe va anar desgranant les cerimònies del ritual d’ordenació de diaques i va fer una llarga i fluida homilia adient al moment.

El diaca ordenat fou revestit de la típica dalmàtica, de color morat, En acabar la missa es dirigí a la concurrència en llengua vernacle, cosa que és d’agrair. Tot i l’accent. una mica afrancesat, se l’entenia bé. Va donar les gràcies als qui col.laboraren a preparar la festa, com també al Superior General, P. Emilio Velasco, present a la cerimònia i el P. Josep Amengual, que ha seguit més de prop el darrer any del seu procés formatiu. 

Acabada la cerimònia tots els presents foren convidats a una beguda i unes galletes mentre conversaven animadament. Els preveres i la Sra. Maria Gener passaren al menjador dels convidats per clausurar la festa amb un dinar fraternal.      MSP