Visita als col.laboradors de Missions SS. Cors/Procura

Des de l'any 1972 existeixen per la geografia espanyola diversos grups de col·laboradors de Missions Sagrats Cors-Procura que animava i visitava el Pare Agustí Martí. L'equip que treballam a la Procura hem vist la necessitat de visitar-los i agrair-los la seva solidaritat.

En aquest primer viatge he visitat els grups de les ciutats de Jaén i Còrdova. M''ha acompanyat el Pare Dominic Sabio de Ruanda perquè també ell, en nom de la Congregació i d'una manera especial de les delegacions d'Africa i Amèrica Llatina, agrair-lis la seva solidaritat i ajuda econòmica perquè, en gran part, gràcies a la seva solidaritat molts han estat becats i així formar-se com a Missioners dels Sagrats Cors.

Han estat 4 dies d'intensa activitat missionera. Arribàrem a Jaén el dijous dia 16 i donàrem per acaba la nostra tasca el diumenge dia 19 . Per reprendre-la la setmana vinent visitant Alacant, València i Castelló. Esperam que en una altra ocasió puguem visitar els col·laboradors de Madrid. També tenim previst reunir els de Mallorca i compartir amb ells l'alegria de l'ordenació del Pare Hippolyte Voka de la República democràtica del Congo.

A Jaén ens esperàvem un grup d'unes vint persones inquietes de saber de les Missions. També desitjoses de saber de la salut del Pare Agustí de qui guarden tan bon record i els uneix una gran amistat.

El grup està format per persones d'una certa edat . No obstant això, tenen interès en transmetre a les "noves generacions", es a dir, els fills i filles, nets i netes el compromís de continuar col·laborant amb la Procura de Missions.

A la reunió poguérem presentar la nova imatge de la Procura que ara no sols té la tasca d'ajudar a Rwanda, sinó que la seva solidaritat s'ha ampliada a altres països a on treballa la Congregació: Camerun, Argentina i Santo Domingo. També presentàrem els projectes que actualment dur a terma.

Després de la reunió li seguí la celebració de l'Eucaristia a on poguérem pregar pels difunts col·laboradors i agrair a Déu la possibilitat de continuar ajudant als que necessiten i esperen la nostra ajuda. I com no podia ser d'altre manera, la trobada acabà amb un sopar de germanor a on poguérem gaudir de la saborosa i rica cuina andalusa

El divendres dia 17, a primera hora del matí, partírem cap a Còrdova a on ens esperava la família del que fou l'ànima dels grups d'Andalusia, el Sr Rafael Agüera, que morí fa uns quatre anys i que sàviament la seva esposa continua l'animació.

A Còrdova visitàrem un grup de joves que es preparen per la confirmació. La trobada l'organitzà el net del Sr Rafael en el col·legi de les Salesianes. Amb els participants poguérem compatir la tasca missionera que dur a terma la Congregació a Africa i Amèrica Llatina. Convidàrem els presents a col·laborar amb alguna institució que ajuda als més necessitats; la Procura de Missions, podria ser una d'aquestes institucions possibles...

El dissabte 18 al matí poguérem fer una visita cultural a la ciutat que ens sorprengué per la seva bellesa i la seva història.

A la tarda ens reunirem amb el grup. La Senyora Eloïsa, esposa del S Rafael, convocà els participants disponibles i novament agraïrem l'esforç i la col·laboració de tants d'anys. Observàrem que és un grup prou compromès i que la petjada del Senyor Rafael Agüera els ha marcat profundament. Sembla que alguns dels fills seguiran la tasca del seu pare i també de la mare quan ella no pugui continuar. 

Hem de confessar que ens ha commogut veure l'esperit de col·laboració, d'ajuda i de fidelitat d'aquests grups que, més enllà de la manca de contacte i de relació durant uns quants anys, han continuat amb el seu compromís solidari amb la Procura de Missions.

Continuarem la nostra "peregrinació missionera" visitant els grups de la zona de Llevant per agrair-lis la seva ajuda i informar-lis de la tasca de la Procura de Missions.                                                Atentament, Miquel Mascaró

El P. Joaquim pujà a S. Honorat

Amb motiu dels 125 anys que el Fundador pujà a S. Honorat per tal d'obeir el bisbe i començar un estil nou de vida, el Delegat de Mallorca, P. Josep Amengual, ha escrit una carta recordant el missatge d'aquesta jornada.

Reg. 26/2015/04

Monestir de La Real, 21 d’abril de 2015

Als germans de la Delegació de Mallorca, religiosos i laics,

A les col·laboradores i col·laboradors de la Fundació Concòrdia


Benvolgudes i benvolguts:

Rebeu una cordial salutació, en aquest dia significatiu per a la nostra família missionera. Avui fa 125 anys que el P. Fundador, després de predicar «el sermó del ramell», a Llucmajor, donava per acabada una etapa de la seva vida, i s’encaminava cap a St. Honorat, per viure retirat. «El sermó del ramell», se predicava el diumenge de l’Angel, o de l’octava de Pasqua, i era la manera amb la què el predicador de la Quaresma deixava un ramell de flors de primavera, és a dir, un missatge als col·lectius de la parròquia: els eclesiàstics, les autoritats, la dones, els homes, etc. Nosaltres, religiosos i laics de la Delegació de Mallorca, col·laboradors de les comunitats, de la Fundació Concòrdia, dels col·legis, parròquies, esglésies, santuaris, etc. també podríem rebre el ramell amb el què el P. Joaquim ens obsequia en aquest 125 aniversari. El trobam en les paraules sàvies que va escriure anys després. Començava en sec, dient:

El hombre propone y Dios dispone. ¡Cuánta verdad entraña este axioma español! Muchas veces se ve, que el hombre echa sus planes, sin saber a dónde va, ni a donde le lleva Dios; y su divina Majestad, que todo lo prevé: Fortiter et suaviter se sirve de esos mismos planes, para la realización de lo que en su alta Providencia tiene dispuesto.

Nosaltres, al cap de més d’un segle, no volem aferrar-nos a un esdeveniment tancat, sinó que ens encisa posar-nos en les mans del Pare, que tot ho condueix per al nostre bé. D’aquest aniversari i d’aquesta disponibilitat en feim una convidada a la felicitat. No volem perdre aquest mestratge del P. Joaquim, que començava una curta etapa de la seva vida, que va ser la més feliç. El Pare no ens pot deixar perduts.

Més tard, el P. Joaquim, experimentava que Déu el tenia colgat, com el gra de blat, que mor i brosta en una espiga daurada.

Nosaltres passam per uns temps que ens poden desorientar. Però, ben segur, si amb la nostra pregària creient, amarada per l’experiència de Jesús, celebrada tot partint el pa, besllumarem a poc a poc com són els camins de la nostra vida personal, de la nostra congregació, de la nostra família.

Aquest és el desig de la Delegació de Mallorca, per a tots i totes els que es unim per a la missió cordial, començada a Sant Honorat, dia 17 d’agost de 1890.

Amb una cordial salutació,

Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.

Ordenació presbiteral d'Hippolite Voka

I. El Bisbe convida a l'ordenació

Vos convid a participar en l'ordenació presbiteral del diaca Hippolite Voka, msscc. Una ordenació sempre és una bona notícia per a tots nosaltres i un motiu d'acció de gràcies a Déu. A més, nosaltres també tenim un vincle amb els Missioners dels Sagrats Cors i una consideració especial per ells: formen part de la nostra història espiritual. Vos demanaria un esforç perquè participàssiu en aquesta ordenació que tendrà lloc el diumenge 12 d'abril, Diumenge de la Divina Misericòdia, a les 17 h.

II. Crònica de l'agència Balèria

Hippolyte Voka, Missioner dels Sagrats Cors, de 45 anys, va ser ordenat sacerdot aquest diumenge 12 d’abril a la Catedral de Mallorca, en el transcurs d’una celebració presidida pel Bisbe Javier Salinas. El jove, d’origen congolès i pertanyent a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, ha estudiat al Congo, Camerun i Rwanda. Fa un any i mig que resideix a Mallorca.

La cerimònia conté molts de símbols. En primer lloc es fa una crida a aquell que ha de ser instituït, pel seu nom, que ens recorda la crida de Crist als seus deixebles, seguida de la petició de l’Església de ser ordenat. Després de l’homilia s'acosta el futur prevere i manifesta la seva promesa de celibat davant el Bisbe, seguit de la manifestació de voluntat sobre la seva disposició de viure d'acord a l'Evangeli proclamat, a l'obediència i a la vida de servei i oració. En un moment concret, just abans de prometre obediència s'uneixen les mans de l’escollit amb les del Bisbe: indica la unitat i l'obediència a l'Església. Un altre gest simbòlic es produeix en les lletanies: l’elegit es tomba a terra, signe de servei i de lliurament, mentre es van invocant als sants de l'Església.

El moment de l'ordenació té lloc amb la imposició de mans sobre el cap en silenci de l’elegit, que està agenollat davant el bisbe. Es realitza l'oració de consagració. Se segueix amb la imposició de les vestidures litúrgiques pròpies. El nou prevere rep la patena i el calze amb aquestes paraules del president: “Rep l'ofrena del poble sant per presentar-la a Déu. Considera el que realitzes i imita el que commemoraràs, i conforma la teva vida amb el misteri de la creu del Senyor". També, després de la imposició de les vestidures, són ungides pel bisbe les mans de l’ordenat. Després d'aquesta unció el Bisbe dóna l’abraçada de pau a l’ordenat, que comparteix també amb altres preveres o diaques, signe de pau i de comunió amb l'Església.

Just abans d’acabar la celebració, l’ordenat va dirigir unes emotives paraules als presents, on va agrair la seva assistència. 

III. Crònica de "Noticias de Familia"

El domingo 12 de abril, Domingo de la Misericordia, fue ordenado presbítero nuestro hermano Hippolyte Voka, que después de haber estudiado en el Congo, Camerún y Ruanda, reside en Mallorca desde hace poco más de un año y medio, formando parte en la actualidad de la Comunidad de Sant Honorat.

La Celebración tuvo lugar en la Catedral de Palma de Mallorca por imposición de manos de Xavier Salinas, Obispo de Mallorca. El P. Emilio Velasco, Superior General, presentó y pidió al Obispo ordenar presbítero al candidato.

La celebración coincide con el aniversario de los 125 años de la Congregación. Es una alegría inmensa para toda la Congregación de los M.SS.CC., y de manera particular para la Delegación de Mallorca, lugar de origen de nuestra familia Sacricordiana y Misionera. La ordenación presbiteral de Hippolyte llega como una inyección de frescura y esperanza a esta Delegación.

La celebración fue emotiva y concurrida. El Obispo de Mallorca participó activamente en divulgar el evento mandando una Carta de invitación a toda la diócesis de Mallorca a la que respondieron positivamente los feligreses de la diócesis, los sacerdotes  diocesanos y los congregantes con su asistencia a la ceremonia.

La presencia de la madre del P. Hippolyte, que había llegado desde la RD del Congo acompañada de un sacerdote de la Arquidiócesis de Kinshasa (Diócesis de origen del P. Hippolyte) y otros congoleños de la diáspora, dio otro acento a la celebración con sus aclamaciones de júbilo a la congoleña.

En su homilía, el Obispo subrayó el papel de la Congregación en la historia de la Iglesia de Mallorca, puso otro acento sobre la misericordia como uno de los elementos fundamentales de la vida cristiana y, de manera distintiva de la espiritualidad sacerdotal y de una Congregación Sacricordiana.

Antes de terminar la celebración eucarística el hermano Hippolyte pronunció unas palabras agradeciendo detalladamente a los presentes por su participación en la preparación y la celebración del día. 

Después de la celebración eucarística, en honor del nuevo presbítero, un banquete fue ofrecido en la Comunidad de la Real con la participación de amigos, colaboradores, Congregantes y algunos familiares de éstos. No podían faltar comidas, cantos, himnos y bailes congoleños. 

Sortida Pasqual de la Delegació de Mallorca

Dijous, dia 9 d'abril, hi havia programada una sortida lúdica, amb motiu de la Pasqua de Resurrecció, per a tots els congregants de la Delegació de Mallorca. Vàrem ser 13 els qui ens reunírem, però s'ajuntaren també la mare del diaca Hippolite Voka i un prevere del Congo. El motiu, l'ordenació de l'esmentat diaca el proper diumenge dia 12.

No s'havia concretat el pla, tanmateix a partir de les 11:00 començaren a venir els interessats. Atès que no hi havia programació, parlàrem una estona en els bancs de pedra devora el carrer. Després, per grups, uns visitaren el museu d'en Coll Bardolet, altres els jardins del municipi, la casa de la Beata Catalina Thomas, convertida en capella i els carrerons del poble. Fins i tot el cementiri anaren a veure els PP. Vicenç Miró i Manuel Soler. I, a propòsit, val la pena deixar constància de que el P. Vicenç ahir féu l'entrada a Lluc, on ha estat destinat. 

                            

Realment molt típics i originals els carrers empedrats, ornamentats amb flors abundants. El poble, com li escau a una població de la Serra de Tramuntana, exhibeix uns carrers ben empinats, amb pujades i baixades pronunciades. El conjunt li atorga un caràcter propi i el fa mereixedor d'alabances per part dels turistes.  

No oblidàrem comprar les famoses i típiques coques de patata pròpies del lloc. En canvi no trepitjàrem la cartoixa perquè tothom l'havia vista. El palau del Rei Sanç el volíem veure uns quants, però el ticket anava junt amb el de la Cartoixa i ho deixàrem córrer. 

Vistes complementàries de la taula.
Hi falta el fotògraf, P. Manuel Soler

La sortida coincidí amb la predicació del P. J. Amengual d'uns dies d'exercicis a unes monges a Son Roca. Vingué pel dinar i se'n tornà de seguida. Potser aquesta circumstància hi va concórrer a una certa desorganització de la jornada.

Finalment anàrem a dinar a Ca'n Pedro, un cèlebre restaurant de Valldemossa. L'amo era ben conegut per uns quants congregants. Va ser temps enrere president de l'AMIPA del col.legi de Sóller i també va ajudar desinteressadament la ONG Concòrdia de la Congregació. Abans d'acomiadar-nos el P. Josep Amengual, Delegat, dóna unes brevíssimes informacions. Normalment sol allargar-se més, però la taula situada al centre del restaurant no era el millor lloc per aprofundir informacions ni fer comentaris d'alta volada.

Sempre és saludable de veure'ns les cares i comprovar que la salut aguanta. Ens assabentem també de l'estat dels absents. Bones Pasqües! (MSP)