Amb uns dies de retard, però volem deixar constància de com anaren les festes de la Diada. I de pas aprofitar algunes imatges significatives.
De l'1 al 10 de setembre tengueren lloc les festes de la Mare de Déu de
Lluc que, per cert, és la patrona principal de la Congregació de Missioners
dels SS. Cors i va ser coronada fa 133 anys. Vet aquí alguns actes més
rellevants.
Al programa de festes, convenientment editat i repartit, hi havia una
reflexió inicial. Després peregrinar molts anys per la vida —escrivia l'autor—
ens han caigut moltes il·lusions pel camí. Però el fet de pujar a Lluc vol dir
que no les hem perdut totes. La festa ens duu a concentrar-nos en la inicial i
una mica misteriós somriure de la imatge.
En el transcurs dels dies l’Escolania oferí un concert, juntament amb una
altra coral infantil que passava uns dies convidada al santuari. Es deia Sinkreis i procedia de Munic. Amb
relativa freqüència hi ha intercanvi de petits cantors a Lluc. Els blauets
també viatgen per Europa per donar concerts i són acollits per les famílies
interessades en l’esmentat intercanvi.
Dissabte, dia 2, es va celebrar l'emotiva funció en la qual es vesteix la
sotana als nous nens i nenes de l'Escolania, alhora que s'acomiaden els que han
finalitzat quart d'ESO. Naturalment, abunden les llàgrimes, igualment
repartides entre les mares dels que comencen els estudis al santuari i les dels
que acaben. Els que se'n van també n’aporten una bona porció.
El pregó de festes va estar a càrrec de la directora de Càritas Mallorca, Maria Margarita
Riutort. Ajuntà amb bon estil els seus records infantils de Lluc amb la
necessitat de conrear l'ecologia. I expressava el desig de que la justícia que
reclama la naturalesa s’estengui també fins a procurar unes millors condicions
per als pobres.
Per descomptat que no van faltar durant les festes els "caparrots,
xeremies i trencada d'olles", com tampoc el tridu preparatiu a la
Basílica.
Divendres, dia 8, va protagonitzar un concert d'orgue el Sr. Paradell,
organista de la Capella Sixtina. Va fer sonar registres gairebé oblidats de
l'instrument. Tot seguit es va tributar un homenatge a les monges franciscanes,
atès que s'acomiaden de Lluc. En realitat, han estat diversos els actes
d'homenatge que se'ls han tributat.
Després 83 anys de servei, amb mostres d'afecte procedents dels quatre
vents cardinals, amb petons i abraçades dels nens i nenes de l’Escolania, se'n
van. No tenen personal suficient. Eren molt apreciades per la feina humil i
callada a la Basílica, a l'Escolania i en la pastoral amb els blauets. També
van exercir d'infermeres en els anys en què les lleis civils els ho permetien.
I de conselleres i de bones veïnes ...
Dissabte, dia 9, es va procedir a la venda de rebosteria a benefici de la
Fundació Concòrdia. Després hi va haver una trobada del grup Iniciatives XXI, un conjunt de persones
il·lusionades per salvaguardar la Serra de Mallorca. Denuncien atropellaments
si fa al cas, proposen projectes beneficiosos i debaten sobre el moment actual
que amenaça el medi ambient. Sobretot per causa d'un turisme massificat i, de
vegades, més amic de la festa, l'alcohol i la disbauxa, que de la sana contemplació
de la natura.
De part del Santuari va assistir el P. Manuel Soler que va armar un breu
discurs sobre el paper dels santuaris en la nova sensibilitat ecològica del
moment actual. Va declarar que Lluc està plenament d'acord amb els objectius
del grup: 1) la necessitat de posar uns límits al turisme perquè no perjudiqui
la vida dels habitants del lloc ni les seves infraestructures; 2) el rescat
dels valors arrelats a la Serra de Tramuntana: paisatge gastronomia, pedra en
sec, agricultura, construccions ...; 3) fer conèixer la història del que va
passar a la cadena de muntanyes que s'estén per més de 80 quilòmetres.
L'acte central de les festes, la commemoració de la trobada de la Verge,
precedit del rés i el cant del rosari, no es va poder dur a terme a l'aire
lliure com és tradicional. La pluja ho va impedir. La funció —encara menys
vistosa— es va realitzar a l'interior del temple.
Després també hi va haver balls típics, no a la plaça, sinó en un lloc
cobert. Acompanyava una banda de música i un conjunt de guitarres, teclat i
bateria. La festa va acabar amb el cant de la Salve a la Basílica i amb molta
gent oferint el seu somriure i la seva abraçada al proïsme.
A la nit havien de pujar unes 4.000 persones de gairebé tots els pobles de
l'illa. La marxa l'organitza cada any el grup dels antics alumnes del santuari
(antics blauets). Però no es va poder dur a terme perquè la pluja i el vent
amenaçaven els marxaires. En conseqüència, tampoc hi va haver els parlaments,
ni la missa, ni l'ofrena de flors programada a primera hora del matí. Una
llàstima, després de tants preparatius i il·lusions posades en joc.
A mig matí si que es va celebrar al temple la missa solemne de la festa.
Allà es plantaren puntualment els fidels, les corresponents autoritats i els
que van protagonitzar el típic ball de l'oferta.
Tot molt lluït. Va celebrar el president dels canonges de la Catedral, Joan
Bauçà. El bisbe Sebastià no va poder presidir per mor de les ordenacions dels
bisbes auxiliars de Barcelona.
La festa va seguir a la plaça, ara amb un sol resplendent. Eren molts els
que gosaven fer uns passos de ball, encara que menys els que ho feien amb la
gràcia esperada. Però per això existeixen les festes populars. Perquè uns
aprenguin d'altres i les noves generacions es familiaritzin amb la
idiosincràsia dels majors. Amb una paraula, perquè els habitants esdevenguin
poble. Un poble que coneix la seva identitat i sap cap on vol caminar.
Manuel Soler Palà, msscc
