Lligams

Lligams

sábado, 31 de enero de 2015

Reprendre el grup de Laics Missioners

Es trobaren 25 persones a La Real. La convocatòria s’havia enviat en una carta del P. Josep Amengual, Delegat, que deia així:

Ho hem pensat molt, per propi impuls i, diguem-ho, sense complexes, i perquè col·laboradors/es i amics ens insten a convidar les persones contractades laboralment (administradors, professors/es, personal administratiu, de neteja, etc.), els voluntaris/es, els antics missioners, els antics alumnes, de Lluc i de Sóller, els antics cantadors i escolanets de les nostres parròquies i esglésies, els amics d’un missioner, d’una comunitat, un parent o parenta, etc.

El motiu de la trobada, explicava el Delegat, era el de vitalitzar el grup de Laics Missioners que, temps enrere, havia estat ben animat a Mallorca. En el transfons la necessitat de que els laics segueixen prenint consciencia del seu rol. Es tracta d’un clam bastant general a l’Església. També el desig de concretar el compromís cristià en grup, de manera que la convivència afavoreixi l’amistat i surti al pas de les debilitats humanes que sempre assetgen. Finalment, un grup que aprofundeixi el carisma del P. Fundador: descobrir cada vegada més l’amor de Jesús i Maria reflectit en els seus cors. Els cors, per cert, una icona molt rica i significativa.

El cor de Déu, el foc que volia encendre el P. Joaquim Rosselló, el desig de viure com a cristians en una societat que hi posa impediments i que, per això mateix, necessita que els creients es recolzin uns als altres i no es deixen robar la veu.  
L’expositor va fer al·lusions a dues Institucions congregacionals: la Procura de Missions i la ONG Concòrdia.

Es dedicà un breu espai de temps a les preguntes dels assistents. Davant la insinuació d’algunes pors el P. Amengual contestà que ningú pretén ser perfecte, sinó tenir bona voluntat per fer camí. I que convé eliminar tota angoixa o preocupació si eventualment un es veu impossibilitat d’assistir a una reunió.  

Es repartiren uns materials als assistents. Un fulletó reproduïa les pautes de reflexió adients al cas. Transcrivia el primer capítol de les Regles, incloent el Credo congregacional i exposava el “què volem”: oferir més possibilitats per a ser cristians de qualitat i disposats a la missió. També cercar persones de qualitat, fet que no cal confondre amb pretensions elitistes.

Seguia proposant el P. Josep, alguns camps d’acció on cadascú, segons temps i habilitats, es decideixi treballar. El fulletó es referia també als reptes de futur i a altres qüestions.

Una altre fulletó repartit es titulava “guia per a un procés de vida missionera”. Parlava del projecte personal, de les motivacions per cada dia de la setmana, d’una breu revisió de la jornada i del mes, en la qual es té en compte diferents versets bíblics.

A la reunió no només hi havia laics, sinó també religiosos i clergues. Mossèn Rafael Mas ens va fer companyia, així com la monja franciscana Joana Pasqual de Lluc. De congregants hi eren presents, apart del P. Amengual, els PP. Miquel Mascaró, Gabriel Seguí, Manuel Soler i Hippolite Voka.

La reunió s’aturà uns moments per tal de parlar més informalment i beure una llimonada. Després s’acabà omplint una fitxa en la qual es demanaven dades genèriques, el camp on un podria treballar, unes senzilles preguntes sobre com es veu la Congregació des de fora i com es podrien formar els grups.

Hi ha anunciada una segona reunió el 6 de febrer i possiblement una més encara, de tipus preparatori com la d’avui, per tal que ningú deixi d’assistir-hi degut a dificultats d’horari. Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 26 de enero de 2015

Ramon Llull: "Llull a la llum dels ametllers".

Ahir vaig fer memòria del Beat fent l’esforç de pujar al puig de Randa. Gràcies a Déu, l’Aula de Gramàtica estava bastant plena, I amb una certa calor que donava el batec de la gent més que les estufes. Ha estat una bona idea fer aquest Aplec d’entitats culturals de l’Espai Comunicacional Ramon Llull que donen gruix a la convocatòria. No entenc bé l’eslogan “Llull a la llum dels ametllers”, perquè quan passa la florida, els ametlers ja es converteixen en uns arbres qualsevols. 
Hi hagué una primera part dedicada a la presentació d’una altra edició de la vida coetànea intitulada “Vida de mestre Ramon” (Editorial Barcino). A càrrec del conegut i reconegut especialista lul.lià Anthony Bonner, això deu esser el mèrit perquè ja en teníem una edició mallorquina, del professor Ensenyat. M’agradaren les reflexions sobre els successors literaris del mestre fetes per Joan Santanach, encara que vull advertir que bona part dels assistents no arribàrem a copsar-ne els detalls fets en un llenguatge per a entesos. Al diàleg hi hagué una complementació d’idees prou interessant: Un professor de literatura insistí en la conveniència de materials pedagògics pels estudiants de secundària (i també pels estudiants adults, afegesc) si volem donar a conèixer la personalitat del Mestre. Una altra de filosofia es lamentà, de part seva, de què ara només s’estudia la figura literària.

La segona part fou dedicada a la Lectura del llibre d’Amic e Amat. Construïda sobre dos elements: L’actuació musical de Ferran Pisà (bona, però llàstima que fos del segle XVI i no del XIII o XIV) i la lectura d’algunes “metàfores morals” escollides. Es ressaltà la riquesa dels diversos accents de les parles de Dènia, Formentera, Eivissa, Mallorca i Barcelona. Ja havia dit Pere Fullana que Ramon Llull és la icona que uneix la utopia quer anomenam “països catalans”. Fou agradable, només un tast. Pel meu gust un altre any s’ha de treballar més la lectura, convertint-la en una espècie de salmòdia, molt més lenta i contemplativa.


Arribam al punt que em toca més de prop. Les aproximacions literàries, filosòfiques, i fins i tots socials. Pareix que quedava molta gent al sopar-col•loqui « Any Llull i societat civil ». Comprenc que deu esser una tasca dels creients en primer lloc, però vaig trobar a faltar l’element místic i contemplatiu. L’aspecte teològic, que és el seu foll enamorament de Crist crucificat. Podrem recuperar aquesta vena de la devoció lul•liana, fent-la descobrir al poble creient?

M’impressiona la manera com ho diu a una de les “sures” que es llegiren: “Quan vindrà el temps en què cessin les tenebres en el món, per tal que cessin els camins infernals ? I l’aigua que té per costum de decórrer cap avall, ¿quan serà l’hora que tindrà natura de pujar cap amunt? I els innocents, ¿quan seran més que no els culpables? Ah, ¿quan es vanarà l’Amic de morir pel seu Amat? I l’Amat, ¿quan veurà el seu Amic llanguir per amor seu?” (Amic i Amat, 4). -  J. Reynés M.

domingo, 25 de enero de 2015

Toni Moreno responde que sí a la llamada

Las lecturas de hoy tienen una cosa en común: La llamada a la conversión. La parábola de Jonás nos habla de lo lindo que sería si todos dejáramos la corrupción y nos apartáramos de la injusticia, grandes y chicos. El profeta se imagina hasta a los animales vestidos de saco y ceniza. La gran utopía. 

Jesús, a la orilla del lago, predicaba que el plazo ya se cumplió: Hoy mismo estamos llamados a dejar las redes que nos enredan para seguirlo.

Mañana, 25 de enero, la Iglesia celebra la conversión del gran apóstol Pablo: "Pasa la comedia de este mundo... Vivamos como si... no estuviéramos amarrados a nada más que a Cristo".- En Mallorca, también conmemoramos en el mismo día la conversión de otro gran convertido, casi diría del tamaño de Pablo: Ramon Llull, el mallorquín más universal por su mística, su ímpetu misionero, su proyecto restaurador de la sociedad y de la Iglesia. 

Ha sido hermoso poder contar en nuestra eucaristía con la presencia del nuevo diácono permanente Toni Moreno. Gerente de la Procura de Misiones y encargado de las obras de mantenimiento de nuestra iglesia. Nos ha dirigido una homilía llena de agradecimiento y entusiasmo. Las palabras de Jesús han resonado, pues, vivas y actualizadas.

En la foto aparece el nuevo diácono con el celebrante (yo mismo) y los dos Padres más ancianos de nuestra comunidad: P. Rafel Carbonell, el abuelito de la Congregación, y P. Agustín Martí, fundador de la Procura de Misiones.

Jaume Reynés Matas

Nota: el día 8 de febrero, domingo, a las 11:00, ejercerá su ministerio diaconal en la misa solemne a celebrar en Lluc. El nuevo diácono de vez en cuando les habla a los Blauets acerca de temas religiosos. Ahora conocerán esta nueva faceta de su formador.

jueves, 22 de enero de 2015

Invitació als amics i coneguts

Reg. 00/2015/00                                  

 Monestir de La Real, 13 de gener de 2015 

Benvolgut amic/ amiga: Abans de tot encara volem expressar-te els millors desitjos de que tinguis un Bon Any Nou. En queda molt per endavant. 

T’escrivim els Missioners dels Sagrats Cors, quan ens disposam per a celebrar el CXXV anys de la fundació de la Congregació, pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà, un dels grans contemplatius i missioners que ha ofert Mallorca al món. I et convidam a participar d’aquest aniversari d’una manera activa. Creiem que ho podem fer possible. 

La Congregació, gràcies a tu i a moltes persones, té una rica trajectòria i una bona experiència arreu del món. Creiem que la qualitat missionera és plausible. Les vocacions aquí són poques, però passen de 40 els joves en formació nascuts a Rwanda, Camerun, Nigèria, Rep. Dem. del Congo i a la Rep. Centreafricana. 

Ho hem pensat molt, per propi impuls i, diguem-ho, sense complexes, i perquè col•laboradors/es i amics ens insten a convidar les persones contractades laboralment (administradors, professors/es, personal administratiu, de neteja, etc.), els voluntaris/es, els antics missioners, els antics alumnes, de Lluc i de Sóller, els antics cantadors i escolanets de les nostres parròquies i esglésies, els amics d’un missioner, d’una comunitat, un parent o parenta, etc. 

El P. Fundador i nosaltres creiem en l’amor de Déu per a tothom, que ha pres formes humanes, en Jesús, i en Maria, que estimam sota l’advocació de la Mare de Déu de Lluc. Déu té cor, i ens estima en els Cors de Jesús i de Maria. 

Tenim dues institucions legalitzades, al servei de la Missió. La més antiga, la Procura de Missions, i, a més, la Congregació ha creat la ONGd Fundació Concòrdia. 

Que volem: 

Convidar-te per a trobar-nos un dels dies següents, que te vagin millor, i conversar de tot el que solament insinuat, i del que puguis aportar, de manera que facem possible un creixement espiritual, un acompanyament lliure, i oferim una tasca missionera efectiva, com cadascú la pugui realitzar. Una feina visible i de qualitat. 

No excloem ningú. Solament se posarien fora les persones que tinguessin per principi actituds violentes, excloents, que marginen els altres. La resta de situacions eclesials, socials, etc., en comunió amb l’Església, les podem tractar i reconduir. Per tant, amiga i amic: t’esperam en una de les trobades que ens serviran per a obrir uns nous camins de servei missioner des de la cordialitat: dia 31 de gener, a les 11’00, i dia 6 de febrer, a les 19’00, a La Real. 

Disposau de tots nosaltres, que vos saludam en nom dels germans de Mallorca 

Josep Amengual i Batle, Jaume Reynés Matas, Antoni Vallespir Llompart, 
Miquel Mascaró Crespí, Gabriel Seguí Trobat

lunes, 19 de enero de 2015

Festa patronal de Sant Honorat

El divendres passat, l’ajuntament d’Algaida celebrà a l’Església Sant Jaume, el patró del poble d’Algaida que és Sant Honorat. L’ofici de les 11:00 fou presidit pel Bisbe Xavier Salinas i altres sacerdots, com el rector de la parròquia i el seu vicari. De la comunitat de Sant Honorat, hi foren presents en aquesta celebració el P. Miquel Mascaro i el diaca Hippolyte.

Ahir  diumenge, a la capella de l’Ermita de Sant Honorat més de 150 persones vingudes de pertot arreu de l’illa celebraren el patró del lloc. Cantada per un grup de la parròquia Sant Jaume d’Algaida, la missa fou presidida pel P. Miquel Mascaro i la predicació va córrer a càrrec del diaca Hippolyte Voka.

Després de la missa, dos moments mes importants. El primer es que tots els convidats en aquesta festa  han compartit  un moment agradable amb el brindis preparat per la comunitat i el que ha dut cadascú. Després la comunitat ha rebut en el menjador gran un grup de 25 persones. A les 4:00 de l’ horabaixa la comunitat ha redescobert seva tranquil-litat habitual.

Hippolyte Voka

miércoles, 14 de enero de 2015

Des de S. Honorat

Un diàleg per a la Pau fet a Londres

Amb el títol “Un diálogo para la paz”, la Casa del Tibet de Barcelona i la Casa del Tibet de Londres organitzaren un seminari en la capital britànica on vaig poder participar-hi, encara que la convidada fou a darrera hora ja que el coordinador d'un dels tallers no hi podia assistir per malaltia.

El seminari durà tres dies, del 7 al 9 de gener, i tenia per objectiu reflexionar sobre l'educació en una cultura de la pau. Les religions, en aquest àmbit, hi tenen una gran presència i responsabilitat, i per això la UNESCO dóna suport a aquests tipus d'activitats formatives dirigides a la construcció d'una societat més pacífica.

Diversos foren els conferenciants i, entre d'altres, cal esmentar la monja budista catalana Jamyang Wangno, qui destacà la necessitat d'educar per la pau en el món escolar. “Entre tots hem de fer possible una cultura on la pau es palpi”, s'expressà amb força. Feu esment, així mateix, als fonamentalismes que hi ha en algunes religions i que provoquen morts innocents, en referència als atemptats de París.

També presentaren les seves argumentacions pacifistes el jesuïta Juan Macià i una religiosa cristiana catòlica. Ambdós reivindicaren la necessitat d'una aposta convençuda per educar per a la pau des de la infància. La religiosa benedictina presentà programes concrets i experiències viscudes a Barcelona i a altres indrets del món.


La meva participació fou la d'animar un dels sis tallers organitzats. Vaig presentar el treball que fa uns mesos vaig defensar a l'Iscreb de Barcelona, Buda i Jesús, dos mestres del desvetllament espiritual. Malgrat ser molt ràpida la preparació del tema, vaig experimentar que els 24 participants al taller -cristians i budistes- pogueren descobrir la intensitat, la força i el compromís de Buda i de Jesús amb el tema de la pau. Ambdós són referents autoritzats que fomentaren una cultura per la pau i mostraren camins envers la no violència.

La majoria dels participants al seminari eren llatins, tot i que també n'hi havia de Dinamarca, de Franca i d'Anglaterra. Malgrat que en algunes ocasions la llengua pot ser un problema i dificultar la comunicació, quan es respira i es viu “la mística del cor” tot es fa més intel·ligible i la comunicació és molt més senzilla.

El coordinador del seminari anuncià que el pròxim seminari serà en un país de frontera, a Turquia.     Miquel Mascaró

El Bisbe i els "Cursillistes" a S. Honorat

Ja sabem que el grup dels cursillistes té un vincle molt especial amb la comunitat de l’Ermita de Sant Honorat perquè a més a més de Cala Figuera, aquí a sant Honorat hi ha arrels de la seva fundació. Per això Sant Honorat no és pot deslligar de la seva història fundacional. Ja que a any 1949, precisament els dies 7 fins al 10 de gener, tengué lloc el sisè curset a l'ermita d’aquest moviment universal creat pel laic Eduard Bonnín. 

La presencia del Bisbe a Sant Honorat el passat dissabte dia 9 de gener tenia per objectiu celebrar una missa amb els cursillistes, així com descobrir i beneir una nova placa que restitueix alguns errors històrics. D'aquesta manera s'evitaran errors que tendeixen a la confusió de la seva ordre d'enumeració 


La participació de cursillistes ha estat nombrosa. Més d'un centenar es volgueren fer present en aquest acte tan significatiu. 


En la participació de l'Eucaristia el Sr Bisbe destacà la universalitat dels cursillos, així com la seva petjada laïcal i eclesial. A més a més del Bisbe participarem de l'eucaristia el Mn Jaume Mas de la parròquia de Binissalem i el diaca Hippolyte Voka. 

Aquest mateix dia a la Sala de Meditació el Pare Miquel donava un taller sobre Jesús i Buda, dos Mestres de desvetllament espiritual. L'objectiu del taller era presentar com aquests dos mestres de la interioritat podem ajudar al desvetllament d'una vida centrada en Déu, malgrat siguin per camins i mètodes prou diferents.  - Hippolyte Voka



lunes, 12 de enero de 2015

Notícies de tots colors

1. Visita del Sr. Bisbe a Lluc

Visita episcopal del Sr. Bisbe a Lluc. L’acompanyaren el Sr. Vicari General, Mn. Antoni Vera i l’Ecònom General, Mn. Antoni Amorós.

El Sr. Bisbe havia vingut vàries vegades a Lluc per presidir diverses celebracions i activitats. Però encara no havia arribat el moment de parlar detingudament amb la comunitat, amb l’equip de feina de l’Escolania i del Santuari. Tampoc havia vist el museu ni altres racons que val la pena visitar al santuari.

Es va elegir, doncs, el 12 de Gener del 2015 per tal d’acomplir tots aquests assumptes pendents. En arribar es va reunir va saludar el personal que treballa al santuari. Després tingué una llarga conversa amb els membres de la comunitat. Se li exposà el pla pastoral, els objectius que tenen marcats per millor atendre els pelegrins i, a grans trets, la feina que fan.

El Sr. Bisbe acompanyat del Vicari i Ecònom General, amb alguns
membres de la comunitat i gran part dels treballadors del santuari
També hi hagué unes breus referències a la historia. A propòsit de la qual cosa, l’any que ve es compliran 125 anys de la vinguda del P. Joaquim Rosselló, Fundador de la Congregació, al Santuari de Lluc. Des d’aleshores els membres de la Congregació han estat els qui han estat al front de Lluc i han hagut d’anar adaptant les tasques al que demanaven els temps.

Comentaren també que el sentiment religiós d’avui dia, més informal, el relleu que ha pres la ecologia, la pau de lloc i la imatge de la Mare de Déu, fan que a Lluc no hi minvin els visitants, sinó més aviat al contrari. Això no obstant l’ambient secular dels temps que corren no afavoreixi gaire el desenvolupament de l’àmbit religiós.

Després el Bisbe i els acompanyants es reuniren per tal de que el personal més responsable dels diferents camps del santuari i l’escolania li explicàs les tasques i objectius que duen entre mans.

Acabada aquesta etapa, la més adient per tal de comprendre el funcionament del santuari, el grup es dirigí a la Basílica per tal d’escoltar els blauets que, com cada dia, cantaren la Salve a la Mare de Déu. També hi afegiren dos càntics d’impacte: l’Ave Maria de Caccini, cantada mentre els nins rodejaven els assistents i el Magnificat de Haydn, amb acords colorits de l’orgue i les veus modelades dels infants.

Acabada la pregària mariana l’equip de treball, la comunitat i els convidats passàrem al menjador per donar compte del saborós material que la nostra cuinera Margalida ens va oferir. La sobretaula l’aprofità en Joan Comas, encarregat de l’Escolania per donar detalls del que es duu a terme amb els al.lots i les relacions que estableix l’Escolania amb la Conselleria d’Educació per tal de poder suportar les despeses que significa l’educació acadèmica i musical, així com el manteniment i cura dels nins i nines les 24 hores del dia. El Director de música, Ricard Terrades, també intervengué per explicitar els aspectes més relacionats amb la música.

Acabat el dinar el P. Ramon Ballester féu unes explicacions dels elements guardats a les vitrines del museu. I després dels adients comiats els nostres visitants tornaren a Palma.   --  MSP

2. Ordenació de diaca d'en Toni Moreno

El diumenge dia 11 tingué lloc a La Seu l'ordenació d'en Toni Moreno, gerent de la Procura de missions de la Congregació. Amb ell també altres tres diaques permanents reberen el ministeri. Oficià el Bisbe de la diòcesi i l'acompanyaren prop d'un centenar de concelebrants. Sis congregants representaven la Congregació: els PP. Toni Vallespir de Lluc, Jaume Reynés de Palma, Gaspar Alemany del Coll (Barcelona), Miquel Darder, Biel Seguí de La Real i el diaca Hyppolite Voka de S. Honorat. 

El P. Jaume Reynés escrigué uns breus reflexions a facebook que no hi escauen malament en aquest blog:

Ayer tarde participé en la eucaristía de la Catedral, donde nuestro obispo ordenó cuatro nuevos diáconos para el servicio de la diócesis. Quiero compartir unas cuantas ideas que se me ocurrieron en la larga celebración: 

La 1ª, motivo de gozo en estos tiempos de sequía vocacional porque son cuatro hombres casados que se comprometen con la colaboración de sus familias. 

La 2ª, un consuelo para los que nos dedicamos a la enseñanza teológica, pues son alumnos que maduran su vocación eclesial. 

La 3ª, el porcentaje es bastante representativo de nuestra sociedad insular: Un mallorquín de Palma, la capital; otro, de la Part Forana (Esporles); dos emigrantes, un andaluz y otro chileno. 

La 4ª, por lo que sé, su compromiso es a nivel familiar: la esposa de Miquel lo acompañaba en las clases de ISUCIR y tanto la esposa como el hijo adolescente de Toni, animan el canto litúrgico y paralitúrgico en las “Vetles de Joves”. 

La 5ª, bendiciones para nuestra Congregación de Misioneros, pues Toni Moreno es el gerente de la Procura de Misiones y animador del Secretariado de Pastoral Juvenil. Una buena muestra de que, en este caso, no se ha truncado el itinerario vocacional de aquel curso que hizo sus primeros votos en Lluc en 1990, pues los 4 estaban presentes ayer tarde desde su compromiso social y eclesial (en el ministerio presbiteral y diaconal, en la enseñanza, en la política, en la misión…). 

La 6ª y última, para mí fue un claro llamado a promocionar el estudio de la teología entre el laicado, procurando que cada parroquia cuente con algunos candidatos y candidatas… Ya sé que no es fácil, pero es indispensable para el ministerio, y sobre todo para desclericalizar la Palabra de Dios, poniéndola al alcance del pueblo. Enhorabuena y mucho ánimo. JRM

3. Foc a S. Bernat

G.Alomar | Palma de Mallorca | 11/01/20153. 

La Real ha encendido este sábado su tradicional fogueró en el Monestir de Sant Bernat con motivo de las fiestas de Sant Antoni. Fue una verbena iluminada por el fuego y amenizada por las colles de dimonis y grupos de batucades que caldearon el ambiente desde la tarde hasta pasada la hora bruja, con sus saltos bajo el humo y corregudes de miedo.

Realment Cremats, la colla organizadora, y los invitados Dimonis de Son Ganxo, exhibieron su espectáculo pirotécnico ante un numeroso público que, ataviado con capuchas y sudaderas, desafió el diluvio de chispas entre nubes de pólvora. La nota musical, con la actuación del trío Pirates Pirats, siguió a cargo de Batukrack, de Alaró; Batucada Infantil, de Costitx; Tocats de la Banya, de Porreres; Un Petit Escàndol, de Bunyola; Batukados, de Santa María; Batumentus, de Binissalem; Es Lledoners, de Felanitx, y Es Macolins, de Campos. El servicio de bar, las llengonisses y botifarrons, con su baño de vino, aportaron el resto.

4. Condol per la mort del P. Matias

Monestir de La Real, 03 de enero de 201 

PP. Emilio Velasco, Superior General y P. Cándido A. del Val, Superior de la Comunidad del COP y Parroquia Virgen de Lluc - Madrid


Queridos hermanos:
Acabo de saber esta noticia, del fallecimiento del P. Matías Martínez. Que el Padre le tenga en su regazo. Le conocí en 1958, en Artajona. Nunca he olvidado que, por estos días de 1994, al fallecer de accidente el P. Gérard Karuranga, a una invitación para poder reconstruir la comunidad de Rukara (Rwanda), él respondió el primero ofreciéndose, lo cual posibilitó que fundara la Congregación en Camerún en el septiembre siguiente. 



Que el P. Fundador, interceda por todos y sigamos su trayectoria misionera. 

Veré si puedo participar en la misa exequial. En cualquier caso, quiero asociarme a su familia, a la cual tan bien conozco. 

La Congregación y la comunidad de Madrid recibid el pésame más sincero y la oración sencilla y afectuosa,

Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.


5. Cloenda a S. Honorat

Divendres dia 9 de gener es reuní la comunitat sencera de S. Honorat per concloure la formació permanent feta al llarg del 2014. No és tasca fàcil perquè aquesta comunitat està composada de preveres i laics que tenen una gran mobilitat i han d'atendre les tasques que duen a terme a altres indrets.  El fet és que, amb una mica de retard, la reunió es va fer.

El llibre estudiat en comú i en privat era el del P. Manuel Soler: "Jesús, el cor humà de Déu". Es va elegir per tal de refrescar uns i aproximar-se els altres al carisma congregacional. Tant el dia en que es començà l'estudi, com el que s'acabà, es va convidar l'autor del llibre que hi assistí amb molt de gust.  


En un primer moment el convidat va parlar de com convergeixen i es vinculen el cos, el cor i el rostre. Després comentà les observacions fetes a partir de l'estudi del llibre. Tothom hi intervengué perquè en el grup no hi manquen les inquietuds intel.lectuals i el desig d'endinsar-se vers uns sentiments que no seria equivocat afirmar que tenen més d'un caire místic.

La comunitat acull els grups que hi van per a reunir-se. Abunden els de de tipus intereligiós i els que desitgen aprofundir aspectes de la psicologia personal. També els membres de la comunitat preguen junts amb una litúrgia emparentada amb la de Taizé. Finalment conversen i creen un bon clima de germanor.  MSP

sábado, 3 de enero de 2015

Sortida lúdica


Dia 2 de gener estava programat perquè els membres de la Delegació de Mallorca tenguessin la sortida lúdica habitual després de celebrar el Nadal. La majoria de la gent fa les reunions de familiars i amics —reunions acompanyades de saboroses manejades— abans de Nadal. Els congregants, en canvi, ja sigui per la feina que comporta preparar les funcions nadalenques o per altres motius, el fe és que les trobades són passat Nadal i cap d’any.

La cita tingué lloc a l’ermita de Sta. Catalina d’Alexandria. Està ubicada en el cim d’un turó i es necessita ferma voluntat per a pujar-hi. En cotxe també s’hi pot anar, però ho desaconsellen els senyals de tràfic. Aquest oratori o ermita fou construït el segle XIII i destruït en un atac pirata el 1542. Vuit anys més tard es reconstruí. Durant anys va ser el lloc més important de peregrinació per als sollerics. 
Ermita de Sta. Catalina d'Alexandria a un turó
de Sóller, amb una gran vista sobre el mar
Els darrers anys ha hostejat per breu durada un museu del mar. Un treballador de l’ajuntament va tenir l’atenció d’obrir-nos les portes. Els elements que el conformen estan molt ben presentats. Es veu que l’ajuntament s’hi va gastar molts doblers. Ara, va durar poc temps com a museu perquè les despeses superaven en molt els ingressos. Molt pocs el visitaven. Cosa ben previsible, però ja se sap que no hi entenen massa de màrqueting les institucions oficials, això quan no hi ha interessos i comissions pel mig que també poden ser raons poderoses a l’hora de construir. El P. Josep Amengual féu algunes explicacions sobre la historia del lloc. 

Segona etapa, cita en la biblioteca del convent on té la seu el Col·legi dels SSS. Cors i l’Església que seguim dirigint els missioners. Conversàrem sobre temes diversos. Uns més locals: necessitat de que algú més s’afegesqui a l’atenció pastoral del convent i tengui qualitats per fer de pont amb el col·legi. El nou blog de la Delegació de Mallorca «Lligams» del que el qui escriu aquestes ratlles n’assumeix la feina tot i sabent que els lectors són escassos i la indiferència guanya terreny. També es posà sobre la taula la necessitat de convidar laics coneguts i gent que treballa amb nosaltres per tal d'oferir-li participar del nostre carisma. Temes d’àmbit més ample foren la mort sobtada del prevere camerunès Samuel Onana, el tancament de la casa de Roma i altres d'espontanis.

11 dels congregants participants. Hi falta
el P. Ricard Janer i el fotógraf Manuel Soler
La tercera etapa ens dugué al restaurant «La Teulera». Dinar animat, amb comentaris tan aviat laxes com més punyents. Bon material per menjar i beure damunt la taula. I el desig de que l’any 2015 la gent que ho passa més malament pugui sortir de la crisi. Tot i que, segons el partit al govern, ja no cal desitjar-ho perquè és un fet assolit. El voluntarisme dels antics autors ascètics més cèlebres es revesteix amb indumentària laica en alguns polítics d’avui dia. MSP

Convertir pàgina en PDF