Kisiguro,
8 de febrer de 2015
Benvolguts amics i amigues de Lligams
Salutacions cordials des de Kiziguro
Fa uns dies que arribàrem a la comunitat de Kiziguro (Àfrica), després d'un
llarg viatge de més de 10 hores de vol, el Pare Emilio, Visitador General de la
Congregació, i jo. A l'aeroport de Kigali ens esperaven el Pare Eduard i el
prenovici Ildefons. Continuàrem la nostra ruta dues hores més fins arribar a la
ciutat de Kigali.
Quan arribàrem ja eren quasi les dotze de la nit. Tothom dormia. Les poques
coses que difícilment podia veure per manca de llum me confirmaven que arribava
a una missió on molts de congregants havien treballat i entregat anys de la
seva vida. Vaig sentir que trepitjava terra sagrada. Una terra que havia somiat
visitar anys enrere i just després de més de trenta anys de pertànyer a la
congregació havia arribat el dia... Els meus ulls s'entelaren d'alegria. Agraïa
a Déu i a la Congregació la possibilitat d'aquest viatge i de visitar aquest país
que sols coneixia d'oïdes.
M'ha alegrat veure el sentit de servei dels qui formen la comunitat
religiosa. S'aprecia el seu sentit evangèlic i missioner d'aquests fills del
Pare Joaquim que confessen que Déu és amor. La pregària del matí com també la
del vespre és una autèntica experiència de inculturació. Els cants, la música,
els sons de les mans ens fan sentir la presència d'un Déu que és Pare i Mare de
tots i totes.
Sols fa uns dies que vàrem arribar i el meu cor es commou davant la gent
senzilla que creu, espera i confia en Déu. Que no escatima temps per la
pregària i per la celebració de la seva fe. Me commou també el cor la gent que
treballa al camp, que confia en la terra per això la cuida i la prepara perquè
doni bona anyada; són molts els habitants d'aquest poble que el seu treball és
conrear la terra. Me commou el cor veure com més enllà de la seva pobresa,
sempre tenen una salutació afectuosa i cordial; una salutació que te fa sentir
ben acollit en aquesta la seva terra que just el seu color roig hom descobreix
la seva fertilitat. Me commou el cor també la seva fresca i espontània rialla;
és un somriure que surt del cor i expressa, com també la seva mirada, la seva capacitat d'acolliment.
Som conscient que aquesta visita és un regal de Déu. No resulta difícil
descobrir-lo enmig del pobres i aquí n'hi ha molts. La seva generositat és un
cant a la vida, a l'esperança i al goig de sentir-se membre d'una congregació
religiosa que té com a tasca la predicació del seu missatge.
Vull acabar animant als lector de Lligams a seguir el nostre viatge per
aquestes terres missioneres perquè junts puguem sentir-nos missioners de l'amor
de Déu.
Rebeu una salutació molt afectuosa des de Kiziguro. Atentament, Miquel Mascaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario