Lligams

Lligams

martes, 13 de diciembre de 2016

El P. Javier López, Concòrdia i el Fundador


Monestir de La Real, 12 de desembre de 2016

A totes les col·laboradores i col·laboradors de la Fundació Concòrdia.
  
Una salutació molt cordial a totes i a tots, abans que dia 20 celebrem l'aniversari del P. Fundador, Joaquim Rosselló i Ferrà, i, la més gran celebració del Nadal del Senyor, que dóna acompliment a les promeses d'alliberament per a la humanitat sencera.

Dissabte, dia 10, a Mallorca hi hagués dos esdeveniments encoratjadors, i, en la seva mesura, foren cordials y fins i tot massius. De 3 a 400 persones en cada banda.

L'Escolania de Lluc va retre un homenatge que, fa temps, es veia venir, al P. Pedro Javier López Rípodas, ara a la Comunitat del que era Seminario Misional de Artajona, (Navarra), on també va deixar una empremta com la que hem recordat dissabte. El bon fer, amb finesa elegant, l'apropament a totes les persones i, en aquests casos, als blauets de Lluc i als infants a Artajona, ha estat solemnement i públicament reconegut, tot guardonant-lo amb el Blau d'or de Lluc. Enhorabona al bon germà i amic cordial, P. Javier López, i també ben cordialment voldria felicitar l'Escolania des del Prior, Educadors, professores i professors, i a tot el personal, i a la comunitat perquè han tingut un record per a un germà que va dedicar tantes hores, nit i dia, als blauets i a tot al santuari.


D'altra banda, he de lamentar que, tot i que hi era amablement convidat, i havia promès l'assistència, no hi vaig poder assistir, com va passar a altres. Havia d’anar a celebrar, com cada dissabte i diumenge, l’eucaristia a l’església dels SS. Cors de Sóller, i assistir a la Xocolatada solidària, que la Fundació Concòrdia havia organitzat a la Real. Vaig poder atendre a les dues obligacions. Valgui aquest record, com a mostra de simpatia i fraternitat.

La Xocolatada tingué una assistència superior a l’esperada; però l’experiència de n’Àngel, amb els seus col·laboradors deixaren més que satisfets a tothom. Els infants entregaren les seves cartes per als Reis Mags, als seus patges.

Però el començament de l’esdeveniment va consistir en una bella dansa, a càrrec de l’Escola de dansa Sant Jaume, i en un concert preciós del Cor Son Dameto.

En els adjunts hi trobareu un escrit del col·laborador de la Congregació, el prof. de la Universitat de les Illes Balears, Pere Fullana, antic blauet, sobre els seus records dels temps del P. Pedro Javier López, com a preceptor de l’escolania de Lluc. Temps nous, per l’esperit nou que el nostre germà va saber viure i transmetre.

També trobareu un retall de premsa, sobre la Xocolatada.

Moltes gràcies a tantes persones col·laboradores, y a totes les que pogueren participar en aquesta activitat solidària, com a suport als projectes de la Fundació Concòrdia, en bé dels pobres, sense distinció.

Enhorabona i gràcies, tot just aquests dos esdeveniments ens disposen a un Nadal cordial i solidari i a recordar a el nostre P. Fundador, dia 20.

Bones festes a tots,
Josep Amengual, M.SS.CC.



Pere Fullana, a Última Hora, 11 / 12 /2016

sábado, 10 de diciembre de 2016

Cartes d'Advent - Nadal

Dissabte i diumenge passat tinguérem a Lluc: "Fira de Nadal".

Una Fira que just té el nom, perquè poques coses posades a la venda no feien l´olor especial i típic de temps nadalenc.

Podríem trobar diferents regals per Nadal i per tot l´any... Alguns productes artesanals de "torrons" era el que ens recordava el nom de la Fira. Alguns "panellets" o "amargos"... 

Comprenc que fires de Nadal n´hi ha a la Plaça Major de Palma i a la gent l´hi serà més fàcil anar a comprar a Ciutat q haver de pujar a Lluc. Crec que s´ha organitzat, pareix que ja fa uns quants anys, amb molt bona voluntat però els resultats no se veuen.

Jo diria que tot l´ambient de Lluc ens parla de Nadal. La naturalesa, ara que ja ha plogut bastant, ben verda i plena de bellesa.

Els arbres de fulla caduca, estan adornat amb el groc-daurat de la tardor, més bells que els que anomenen: "arbres de nadal".

Els caquiers de l´hort del Santuari, sense fulles i amb els caquis pareixen adornats no amb les "bolles de colors i de plàstic" sinó amb els mateixos fruits dolços i vermells, groc-taronja.

Els "antics porxets i menjadores" ens parlen de les pujades a la Casa de la Mare, dels nostres padrins amb els seus ases o someres que ens recorden la "gran peregrinació" de Maria i Josep de Natzaret a Betlem.

Cada menjadora és com un recó per donar posada a la Sagrada Família, fins els moixos hi serien presents.

Arribar a la plaça de Lluc, plaça única, amb els teixos plantats un a un per mans que estimaven lluc, Mallorca i tots els arbres autòctons. Les arboceres, amb fruits redons, vermells i dolços. Fruita d´hivern. Les murteres amb el seu aroma de festa i el seu fruit els murtons, per els pobres pagesos de les nostres muntanyes...L´aire que és respira és ben original i nadalenc.

Abans d´arribar l´aroma del "eucaliptus" tan especial i que te fa respirar amb un pulmons agraïts...

Fins arribar al Cambril on trobam la nostra estimada "Moreneta", Nadal de tot l´any, com s´ha dit i escrit. Sempre esperant i sempre amb l´Infant als braços, per totes les generacions...

I a dins la mateixa Basílica trobam una "nadala" poc vista: "Sant Josep ensenyant a caminar al nin Jesús". Josep l´home just, el primer que el petit Jesús quan va començar a parlar per primera vegada l´hi diria: "abba".

I per seguir meditant el "betlem" de la Basílica, sempre acollidor, mistèric que fa embadalir petits i gran, padrins i néts.

Realment Lluc ja és una FIRA tot l´ANY, i seria molt bo que aquesta "fira" que s´ofereix ens parlàs a tots els mallorquins del gran misteri que celebram. 

És veritat que a la tenda de "Ses mides" un pot trobar pastorets de guix i més artístics. Nins Jesús més grans i més petits, angelets, la Sagrada família de Natzaret... 


Les famílies que pugen a Lluc han de poder reviure i celebrar els Misteris que celebram. Les famílies joves o noves famílies haurien de poder trobar tot lo necessari per poder fer un petit betlem a casa seva per poder fer en família una primera catequesi del perquè celebram aquestes festes de NADAL: El Nin Jesús, com a centre, Maria i Josep, els àngels i estrelles, pastorets i reis, ovelles i anyells, sa mula i el bou, el pou i el riu, las palmeres i el desert, el foc per poder-nos escalfar en família...

I en torn del "petit betlem" poder resar, cantar, adorar, ballar. ...i els nostres petits que juguin fent caminar els pastors, els reis, les ovelles i anyells, i besant el "bon Jesuset". Tocant la simbomba, o les castanyetes. Els nostres infants els agrada tocar les coses " és bo que comencin a tenir en les mans i viure el misteri". I que puguin comprendre que perquè creim celebram Nadal, No just en coques i torrons, sinó menjant tota la família junta. Que puguin començar a experimentar el misteri de l´amistat i amor vertader!

Bon Nadal cristià!
                                                                                           Joan Arbona msscc


missioner a Lugano, sud de Bones Aires, Argentina.

jueves, 1 de diciembre de 2016

L'Església oberta a la bellesa

L’any que vé es compliran 110 anys que el bisbe Jacinto Mª Cervera confià l’església de Sant Gaietà als Missioners de P. Joaquim Rosselló (1897). El nostre fundador ho jutjà providencial per a exercir a Ciutat un plus de feina i creativitat. Inspirats en els Sagrats Cors, “clarísimos soles radiantes siempre de esplendor y hermosura, focos de grandeza y de amor”[1]. 

Molt ha canviat, des d’aleshores, la fesomia del centre antic entre el passeig del Born i el barri mariner del Puig de Sant Pere. Aquelles senyores acompanyades de les seves criades, els catòlics benefactors, els artistes reconeguts en literatura, pintura i música, els escolanets del Germà Miquel Vidal, els militars d’uniforme, els soldats que omplien els bancs de la sagristia, la catequesi del Jonquet, els fidels de les Quaranta Hores, de les Confraries, del rosari radiat, dels col·laboradors de la Procura de Missions... ja conformen una estampa en blan i negre.

Però si hi ha una iniciativa que sintonitza l’antiga església del Sagrats Cors amb el món d’avui, potser sia la seva obertura a servir Déu i la societat per la “via pulcritudinis”, el camí de la bellesa. La elegància i senzillesa de la seva arquitectura, sense elements superflus. La bona acústica pels concerts corals i instrumentals. La seva ubicació privilegiada, la fan apte per aquest diàleg de fe i cultura, que és una nova forma d’evangelització[2].

Al seu recer la Fundació Amics del Patrimoni, per les caldes d’estiu, munta cada any una recreació del Llit de la Mare de Déu feta per un artista contemporani.
Record la del matrimoni d’artistes Ben Jakober i Yannich Vu (2014), quan presentaren un llit de copinyes (“vieiras”) de Galícia, que ens referia a la gran copinya de la volta del presbiteri. El llit tenia una articulació que posava les copinyes en moviments i la projecció de la figura de la Mare de Déu morta sobre el llit d’aigua. Ella hi era i no hi era. Trobàvem la petja d’un cos sobre l’arena de la platja, la policromia dels colors i la música del viatge projectat en dues mampares. El Viatge celestial de la Mare de Déu pel blau sideral dels aires i pel blau abismal dels oceans. El Viatge de la Mare Església, que ens convida a seguir el nostre pelegrinatge.

O l’Abductio de l’artista cubà, resident a Mallorca, Jorge Mayet, (2015). Expressada en l’arte povera de senzills elements natural, els arbres suspesos per fils invisibles amb les arrels esventrades, o els bohíos guajiros de la pàtria cubana abandonada a la força, com a pasteres que suren en mig de l’oceà, enfrontant els embats de les adversitats.

És cert que molts d’aquests artistes no seran creients, però ja deien els antics mexicans que no hi ha camí més directe entre l’home i la transcendència que l’art de la poesia, la pintura i la música.

Amb la intenció d’integrar l’art i la societat, la Fundació aquestes mostres amb una iniciativa anomenada Esplendor de la Mediterrànea, que vol guardonar la feina d'algunes dones mallorquines distingides per la seva constància i creativitat.

El periodista jesuïta Norberto Alcover ja havia tocat el tema de les dones dormides a la nostra situació eclesial i social. “En lugar de "mujeres dormidas" deberíamos hablar de "mujeres anhelantes" de su última aventura vital: la plenitud... Porque lo importante y lo que celebramos no es tanto "la dormición" cuanto "la calidad de vida" de una mujer que mereció tal prerrogativa, más allá de discusiones teológicas”[3]. 

El mantenidor d’enguany Jordi Llabrés i Sans reivindicà en un bell parlament (2016) que en parlar dels Llits de la Mare de Déu morta”, parlem també de llits de la Mare de Déu de la vida. “Per totes les dones, les esposes, les amants, les mares, les religioses, les filles, les amigues, les majors, les nines, les joves, les de mils colors i les de mil aromes... el cant d’aquesta festa és també per totes elles”.

Ens alegra que la nostra església del Sagrats Cors estigui oberta a aquest ministeri de la Bellesa.
Jaume Reynés Matas, MSSCC



[1] Piadosos Exercicis pel mes de Junt, dia 1.
[2] La darrera, per exemple, de Concha Jerez dedicada a Ramon Lluc, “el viatge del saber” fou visitada per 521 persones.
[3] “Mujeres dormidas y anhelantes” Diario Mallorca 14.08.2014.

miércoles, 30 de noviembre de 2016

Notes del moment viscut

Lluc, 29/11/2016.
Germans Missioners dels SS. CC.; Missioners Laics; Col·legis Joaquim Rosselló; Concòrdia; Missions-Procura, familiars, amics, coneguts...
En aquesta setmana darrera de l´Any Litúrgic he tingut dos aniversaris que m´han fet somniar i reflexionar. Un esdeveniment mundial i, la Paraula de Isaïes, m´hi ha afegit en aquest Primer Diumenge d´Advent:

Dia 23 de novembre al Convent de Sóller hem volgut celebrar els 100 anys del naixement del beat màrtir Pau Noguera.

Amb motiu de l´aniversari d´En Pau he visitat la seva família, germana Catalina, nebots, cosins. Una família com moltes de Sóller.

Presbiteri de l'església de Sóller
Parlant amb la seva germana he sabut que amb un més moriren en Pau i la seva germana més petita. I ella mateixa m´he expressava la fortalesa de la seva mare Francisca, que si no hagués estat per la fe, no ho hagués pogut aguantar, ella mateixa me deia. La germaneta petita va caure amb greu malaltia. 

El  metge de capçalera va diagnosticar diftèria, La mare no creia que fos aquesta malaltia. El metge l´hi receptà una injecció. La mare, que sempre te intuïcions, va voler convèncer el metge que no l´hi posassin. El metge va guanyar per que li va dir: El metge som jo i dic que es necessari. Aquella bona mare va callar i l´hi posaren la injecció i a les poques hores la nineta moria. A la nafra sagnant de la notícia que a n´en  Pau li havien llevat la vida abans dels 19 anys a Barcelona ara si afegia la mort de la petita de la família...

Dia 25, dia de Sta. Catalina a la Parròquia de St. Bartomeu se va fer una Missa d´acció de Gràcies per la gran missió duta a Sóller i a Fornalutx per les Germanes de la Caritat. Després es va presentar el llibre: Segle i mig de Caritat per Josep A. Morell.

Convent de les Germanes
de la Caritat de Sóller
Durant aquests 150 anys hi ha arribat haver 8 Comunitats, a vegades han passat les 100 germanes. Avui queda una Comunitat amb 5 germanes de més de 70 anys. I un col·legi estil del nostres.

El dissabte 26 ens arriba la noticia de la mort a Cuba d´en Fidel Castro.

Primer diumenge d´Advent: Isaïes 2, 1-5
Ell posarà pau entre les nacions i pacificarà tots els pobles, forjarà relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació empunyarà l´espasa contra una altra, ni s'entrenaran mai més a fer la guerra. Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.
Hem vist les REALITATS:

1.- D´una família de Sóller l´any 1936.
2.- 150 anys d´una Congregació Religiosa a un Poble.
3.- Un líder Polític.
4.- Un Profeta, uns 700 anys a.de C.

SOMNI -  PROFECIA

1. Les nostres famílies han tornat a descobrir el valor AMOR, humà i cristià, de esposos, de pares, de família, de veïnats... Han descobert que no basta batiar sinó que la FE l´han de cuidar, cultivar, alimentar, viure en la família... Que l´amistat és un valor de primera necessitat...

2. Les nostres Famílies Religioses, que per lo general, han estat formades per joves i al·lotes vocacionats, nascut dins les nostres famílies ben amarades dins la religiositat popular, amb vivència Parroquials,  experiència de Déu i solidaritat...

Han descobert una nova forma de viure els seus Carismes, per poder escoltar i servir els nostres Pobles com un dia ho feren els seus Fundadors...

I els nostres Pobles han sentit la veu, les mans, els peus, el cor de Jesús en el viure de les nostres noves Comunitats.

3. La nostra gent ha descobert uns "oasis" dins el món urbà i una "orella" amiga sempre disposta a escoltar... unes portes obertes per acollir tothom. Un testimoni de l´Evangeli AVUI...

4. Els nostres Pobles tenen líders Polítics, amb una obertura a tothom, que veuen les diferents races, cultures, creences...  com un bé que enriqueix i no com un enemic, com un rival a vèncer...

5. Creim que un dia els Pobles de la Terra hauran fet realitat les paraules de Isaïes i han tingut la valentia de que els pressuposts anuals per la guerra i armaments sigui = a 0.

I els milions que se gastaven en pressupost militar, armaments...s´han destinat a les famílies i joves que volen viure la pobresa del "camp"... a ajudar a crear llocs de treball, per tothom gaudir d´una vida digna!!!

Que Maria mare del Fill de Déu i nostra, que el just treballador de Natzaret, Josep... que tots els que esperaven el Messies...

Ens ajudin a esperar el "Regne de Déu", el món nou del Magníficat i la gran Bona Nova del Camí de Felicitat = Les Benaurances. I serà Nadal !!!


Joan Arbona msscc.

sábado, 12 de noviembre de 2016

Donald Trump i els drets humans

Tot just assabentar-me de la notícia que el Sr Donald Trump seria el nou president dels Estats Units, un gran escalfor s'apodarà de tot el meu cos i malgrat no donava crèdit a la noticia, els mitjans de comunicació no s’aturaven de confirmar-ho.

Mil imatges bloquejaren els meus pensaments. Les mans se me posaren fredes i sentia dolor al cor. Passats uns moments vaig pensar, què serà dels pobres, dels dèbils i dels fràgils del nostre món?

Per altre part, vaig sentir que el Sr Trump era el resultat d’una mentalitat poc sensible, a l’ecologia, a les classes socials més marginades, als drets humans, a  una política a favor de la pau, al progrés de les minories.

Durant la seva campanya, que no dubt que ha estat dura i esgotadora, ha dibuixat clarament quina seria la seva política. Desgraciadament farem passes ver una política capitalista dura i avassalladora. A molts de països els pobres cada dia seran més pobres i els rics cada dia més rics. Ha demostrat prou bé el seu odi contra els musulmans i contra els llatins, especialment contra els mexicans. Aquests fets  evidencien la violació dels drets humans derivats de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Analitzant el polèmic personatge és important destacar que durant la seva campanya les seves paraules denoten sofriment i frustració, infelicitat i complex de superioritat.  Algunes versions assenyalen que el seu odi cap als mexicans prové d'una història fosca del seu passat perquè la seva exdona, l'esportista d'origen txec Ivana Winkelmayr, li va ser infidel amb un mexicà. En alguns dels seus "discursos" afirmà que Mèxic és un país corrupta perquè introdueix drogues, armes i provoca tensions i violacions en molts d’indrets dels Estats Units. Va jurar construir un mur entre els dos països i farà que Mèxic pagui per això. En contraposició a aquesta afirmació el Papa Francesc proclamà: "els qui construeixen murs en lloc de ponts no són humans i  molt manco cristians".

No obstant aquests sentiments modestament descrits  vull creure que passat un temps m’anadonaré del meu error i que el nou president dels Estats Units ha tengut una conversió i s’ha deixat entendrir per la saviesa dels pobres, per la riquesa espiritual de la gent humil, pel  goig que produeix estimar i crear lligams de reconciliació, per promoure projectes de pau i tenir cura del medi ambient. Tant de bo que pugui dir que  el Sr Trump és un president que mira amb el ulls de l’amor i cerca el bé de tots els homes i dones i de tots els pobles.

Haurem d’esperar un temps i mentre esperam jo continuaré recitant i resant les paraules d’un també president del Estat Units que el 28 d’agost de 1963, davant el monument a Abraham Lincoln a Washington, confessà públicament que havia tengut un somni i manifestà: “He tengut un somni! He somiat que algun dia les valls seran cims,  els turons i muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els torts seran redreçats i la glòria de Déu serà revelada. He somiat que un dia aquesta nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo. Tenc la certesa que aquestes veritats són evidents i que tots els homes són creats iguals". He somiat  que un dia als vermells turons de Geòrgia els fills dels antics esclaus i els fills dels antics amos d'esclaus es podran asseure junts a la taula de la germanor”. He somniat  que un dia, fins i tot l'estat de Mississipí, un estat que es sufoca amb la calor de la injustícia i de l'opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia. He somiat que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat”.

Ara que a l’Església Catòlica  estam a punt d’ inaugurar el temps de l’Advent, un temps que convida a refer l’esperança i les ganes de viure centrats en l’espera de la vinguda del Senyor; desig que el somni de Martin Luter King sigui un somni que ens motiva a lluitar per la dignitat de totes les persones i de tots els pobles de la terra.

Atentament

Miquel Mascaró

lunes, 7 de noviembre de 2016

Sant Honorat, Casa fundacional i Casa d'espiritualitat

Vaig passar dos dies amb la Comunitat de la Muntanya Luliana, que ofereix la possibilitat de compartir la vida de fe.

Cada dia a les 6,30 una hora de silenci contemplatiu. A les 7,30 Laudes pausades pregant i cantant. Després del berenar si vols ajudar a les tasques de cada dia ho pots fer.

A la posta de sol 30 minuts de pregària silenciosa i agraida. A les 7,30 pm. vespres i Eucaristia participada.

Dos moments forts: per començar la jornada i d´agraïda a la posta del sol.

Aquets dies també ha sortit el Tríptic amb el que ofereix la Comunitat: Religiosos i Laics, en aquest Curs 2016/17.

El Tríptic està ben presentat, acompanya les diferentes activitats del Curs, 7 retratos a colors, i un ja pot visualizar la bellesa del Lloc únic. La Creació, obra del Déu, de les primeres pàgines del Gènesi, ens obrin a la Contemplació. A aixecar les màns i el cor per alabar al Autor de la vida. Cels, terra i mar. Pins, mates i argelagues. Figueres, de cristià i de moro, oliveres i tapareres són els fuits propis de l´Ermita. El silenci se demana i s´ha agraïex. La caritat fraterna és el fruit de la pregària i de la vivència evangèlica... El compartir desde la Fe, persones de diferents llocs i abans no coneguts, te parlen de: "Un món nou"...

La PREGÀRIA del COR se t´ofereix una jornada cada mes desde el setembre fins al juny.

Els RECESSOS de 3 jornades se t´ofereixen s pera principis de novembre, de febrer i d´abril, acompanyats per la laica Maria Gener i el P. Voka, Hippolite.

TALLER de iniciació a la MEDITACIÓ i a la INTERIORITAT també s´ofereix un dia desde octubre a juny. Animats per Paula Cantallops y Eduardo Caselles. ESPIRITUALITAT INTERRELIGIOSA: L´autoestima en les diverses religions. 26 nov 2016 i 18 de febrer 2017. Animadors: Eduardo Caselles, Paula Cantallops i P. Miquel Mascaró.

JORNADA de pregària a l´escola de RAMON LLULL. Llibre de l´Ave Maria. Dia 11 de febrer 2017. Acompanya el P. Jaume Reynés msscc. CURS de QI GONG. del 24 al 26 de març. Animadora: Neus Pintat. TROBADA d´ESPIRITUALITAT: Despertar al que realment som: Presència Divina. Del 21 al 23 d´abril. Acompanya Mn. Esteve Humet (Sacerdot i sicòleg).

La Comunitat de Sant Honorat anima:
EXERCICIS ESPIRITUALS de Contemplació. Del 9 al 16 de juliol.
PREGÀRIA de la LLUM. Dia 31 de desembre a les 22 hs.
SEMANA SANTA. Del Dijous Sant capvespre al Dissabte Sant després de la Vetlla Pasqual (del 13 al 15 d´ abril).
VETLLA de l´ESPERIT dia 3 de juny a les 22 hs.

ACOMPANYAMENT ESPIRITUAL PERSONALITZAT:

+ TOT l´any a demanda de la persona interessada.
+ També acompanyament espiritual per un EQUIP:
Un sacerdot, una terapeuta i una laica de la Comunitat.
Fins aquí el PROGRAMA presentat.

Però també sabem que cada mes acompanyen a un grup de LAICS Misioners Sagrats Cors un dissabte dematí.

Crec i pens que és una bona oferta per una Casa d´Espiritualitat. Es pot triar: desde unes hores, una jornada, un Fi de setmana...


A més de respirar aire pur, una mirada espaiosa, un ambient sense renous... tens la possibilitat de alimentar i crèixer amb la dimensió espiritual. Tan necessari per el nostre temps!

Agraim a la Comunitat aquesta gran oferta, no de rebaixes de fi de temporada, sinò: "de sal que dona bon gust", "d´aigua que purifica i dòna vida" i "de llevat que fermenta el bon pa".

Que el P. Fundador del Missioners del Sagrats Cors i els Beats, màrtirs del Coll, ens animin i donin forces per dur endevant aquesta tasca d´ANUNCIAR i fer CREIXER el REGNE de DÉU desde el SILENCI de Sant HONORAT!
Amic i germà Joan Arbona msscc

domingo, 6 de noviembre de 2016

Tots Sants 2016, Sóller

Aquest primer dia de novembre d’enguany ha significat una passa endavant a la Parròquia de Sant Bartomeu.

Quan vaig fer consciència que el nostre beat màrtir més jove aquest any faria els 100 anys vaig posar fil a l´agulla per moure i empènyer el nostre Poble i conèixer més qui va ser en Pau Noguera Trias de s´aujub.

En vaig parlar amb els dos capellans, Marià i Miquel. Amb en Bernat Alemany per el col·legi d´es Convent o col·legis dels Missioners, vaig anar a parlar amb la seva germana Catalina, 90 anys, i nebots...

A tots els exposava la meva inquietud i després deixava fer perquè cada un en fes consciència i decidís.

Els primers en prendre consciència varen ser els animadors de les Comunitats Parroquials. Descobriren que hi havia una assignatura pendent, després de uns anys de la Beatificació el quadre del Beat Pau, màrtir de la fe, encara no estava exposat dins la Parròquia.

I decidiren que el dia de Tots Sants era una data senyalada. Exposaren un quadre del Beat a l´altar major. Me convidaren perquè fes una breu exposició de qui va ser el nostre beat Pau Noguera i  concelebràrem amb el rector Mn. Marià Gastalver el P. Miquel Darder i un servidor. També hi participaren la germana del Beat, Catalina, de 90 anys, i nebots. La celebració va ser senzilla però molt digna.                                     
També vaig concelebrar a la Missa que es fa al Cementeri. Era a les quatre del de capvespre amb un temps més de primavera que de tardor. El nostre Cementeri tot florit i un sol que il·luminava i escalfava. Tot ben preparat, la coral de gent gran va animar la celebració. Acompanyarem el Rector els dos únics capellans sollerics: Ramon Lladó i Joan Arbona. Era la primera vegada que participava a aquesta celebració. Bastanta gent que va participar amb el silenci, el cant, la pregària per el nostres abans passats.


Després de la Missa hi va haver amics del Col·legi que s´acostaren per saludar.me. Un me deia:" feia més de 60 anys que no ens havíem saludat..."

Després vaig fer visita a les tombes familiars: padrins, pares, concos... d'amistats i dels MSSCC. El G. Rafel Orell està enterrat a una tomba d´una família amiga, amb làpida i un retrato i amb flors pròpies d´aquests dies. La de la Comunitat, al costat dret de la Capella, amb una làpida amb els noms dels q descansen en aquest lloc sagrat: El P. Julià Mut, el primer estudiant, + 1924. El G. Toni Gelabert. Els PP. Bartomeu Bauzà, Josep Verd, Francesc Mestre, Bartomeu Alcover i Guillem Gayà. (Esper que no n´hagi oblidat cap). A tots els he conegut, llevat del primer. Damunt la tomba hi ha unes plantes però flors fresques no. Vaig resar per l´etern descans.


El dia 2, quan el sol es ponia, vaig arribar a Sant Honorat. Me vaig unir a la Missa per el Congregants, familiars, benefactors que han arribat a la Casa del pare. Vaig fer llarga xerrada amb el P. Bartomeu Barceló que va estar uns dies per l´hospital de Son Llàtzer i ha anat millorant la seva salud. El dia seguent vaig arribar a la tomba familiar: el Germà jesuita, "ayo espiritual" del P. Fundador. El PP Solivelles i Miralles, Cofundadors. Els Germans: Pere Joan, Guillem Morey, Anastasi Borràs, Joan Planissi i els PP. Munar, Ginart, Pere Riera. D´aquest darrers: el P. Gaspar Munar, va ser el General q va firmar la Fundació a Río IV fa 75 anys. I 2 pares i un germà hi han dedicat anys de missió.

Aquí també vaig trobar flors fresques de Tots Sants. Els familiars i amics d´En Pere el tenen ben present.

He volgut escriure aquesta breu crònica perquè pens que aquets dies són de records i acció de gràcies per tot i tant que han fet els germans en la seva vida per l´Església, Congregació, germans...


joan arbona msscc.

martes, 1 de noviembre de 2016

Sopar solidari al restaurant "El Cruce" de Villafranca

Un any més el restaurant el Cruce de Villafranca va ser escenari d'un sopar solidari organitzat per Missions Sagrats Cors-Procura. En aquesta ocasió els beneficis aniran destinats al projecte "I tu que et mou" l'objectiu és la compra d'una furgoneta que faciliti el transport dels missioners per les seves tasques evangelitzadores, qüestions socials com transport de malalts i el repartiment d'aliments a aquelles comunitats més allunyades i més pobres de la zona de Munini.

Els assistents, la majoria amics i benefactors de Missions Sagrats Cors-Procura, van poder gaudir d'una vetllada agradable no només per la bona companyia dels assistents, sinó també pel bon menjar i pel petit concert realitzat per un quartet de música de cambra compost per quatre antics blauets que amb la seva música van conquerir els cors dels assistents.

Es va aprofitar per llegir uns e-mails del Pare Joan Arbona i del Pare Andrés de Rwanda. Tots dos exerceixen la seva tasca pastoral a països de missió. El primer va estar diversos anys a la Patagònia i actualment està en un barri de la perifèria del Gran Buenos Aires i el segon en Ñakayaga (Rwanda).



Aprofitam per agrair l'esforç dels que van ajudar a l'organització del sopar, sobretot a Joan Riera, germà del Pare Pere Riera i a n'Aina Servera així com també la generositat de Guillem, l'amo del restaurant, que com cada any va ser esplèndid amb la seva generositat a favor de Missions Sagrats Cors-Procura.

Les properes activitats solidàries previstes serà, el dia 3 de desembre un concert de cambra amb l'actuació del pianista Andreu Riera a l'església de Sant Felip Neri de Palma a les 19,30 i dos sopars solidàries, un al poble de Búger pel mes de febrer i un altre a sa Pobla el mes de març. Esperam que amb aquestes activitats puguem aconseguir la compra de la furgoneta solidària.

Miquel Mascaró
Responsble de Missions Sagrats Cors- Procura

viernes, 21 de octubre de 2016

L'Índia, un país de contrasts

Després de 10 anys de la meva primera visita a l’Índia, del 29 de setembre al 20 d’octubre vaig tenir la sort de poder-lo visitar per segona vegada per raons pastorals i de formació espiritual. 

En efecte, l’Índia és un país de contrasts i de sorpreses. No deixa indiferent als visitants ja que la densa vida que es percep i es viu en aquest país interroga i qüestiona profundament. Mentre uns pocs viure dignament la majoria malviuen. Segons un estudi sociològic, encara que poc precís, a l’any 2010 hi vivien 1.200.000 habitants de diverses classes socials i diverses religions. Molts d’ells no estaven sensats ni enregistrats en els patrons dels ajuntaments ja que un nombre indefinit viuen en zones rurals de poca accessibilitat motora. No obstant això, la Mare Terra, tan rica i exuberant en aquesta part del món, els alimentava encara que fos no en massa gratificant condicions.


Pels visitants a l’Índia no sols sorprèn per la densitat de població, la desigualtat social, l’extremada pobresa i misèria, sinó també per la seva obertura religiosa. Amb certesa es pot afirmar que totes les religions del món són present a l’Índia i conviuen pacíficament sense crear cap tipus de tensió ni interferència espiritual i molt manca teològica. L’Índia s’han sabut iniciar-se en una cultura de la pluralitat cultural i religiosa. 

Tanmateix hem d’acceptar que cada confessió religiosa, a la seva manera, és portadora d’una veritat imprescindible; per això qualsevol discussió o discrepància sobre aspectes secundaris de la fe, resulta estèril. S’ha de superar aquella estreta mentalitat que considerava la religió cristiana com aquella que tenia el monopoli de l’espiritualitat. Amb el concili Vaticà II assistim a una nova visió. L’espiritualitat esdevé patrimoni de tots els creients. L’home de qualsevol cultura i religió descobreix que està immers en una realitat transcendent. Una realitat que supera les seves pròpies limitacions.


La sàvia intuïció dels sants Pares de l’Església primitiva que defensaven que en totes les religions hi ha “llavors de la veritat”; el Concili ho confirmarà en la declaració Nostra Aetate manifestant que l’Església considera amb sincer respecte aquells raigs d’aquella veritat que il·lumina tots els homes. En conseqüència, el Vaticà II es situa en el camí del reconeixement de la diversitat de camins i formes per arribar a l’Absolut.

La majoria dels habitants de l’Índia confessen i practiquen la religió hindú. Ells creuen que cal respectar tots els éssers vius ja que tot el que té vida és un esser sagrat. La religió hindú té moltes divinitats i això es fa difícil d’entendre pels cristians. Però malgrat la creença en Xiva, Durga, Crisna i en altres déus, no pensem que siguin déus diferents, sinó que tots ells són cares de l’únic Déu. Són expressions de la intel·ligència amorosa que ho governa tot a qui anomenen Brahman.

Sorprèn i alhora commou veure la fe del poble senzill. També ells tenen moments de silenci i de pregària. M’atrevesc a dir que per un hindú tots els moments de la vida són com una ofrena agraïda a Déu. Són significatives les expressions corporals, les mirades així com les abraçades. Com si tot fos com una mena de lloança al Déu i Pare de tots.

Certament que per una persona que confessa una religió monoteista hi ha coses de l’hinduisme que poden sorprendre per la seva accentuada ritualització. No obstant això es necessari tenir un gran respecte i una actitud acollidora per les diverses formes de celebrar i manifestar la fe. 


Els creients, sigui quina sigui la nostra confessió de fe, hauríem de ser profetes de la tolerància. El que és important és que la fe ens ajudi a ser cada vegada més humans. Estam convençuts que totes les religions són camins de transcendència per arribar a Déu. Totes les confessions són com a bastons per ajuden a recórrer el camí de la vida i totes les pràctiques, rituals i cerimònies són maneres d’establir contacte amb aquesta Realitat Sagrada i transcendent que anomanam Déu.

Miquel Mascaró

sábado, 23 de julio de 2016

Als 80 anys del martiri


Memòria dels màrtirs del Coll


Dia 21 del present mes de juliol fou la festa litúrgica dels beats Simó Reynés i companys, que moriren màrtirs a la parròquia del Coll (Barcelona) ara fa 80 anys. Com bé sabem, es tracta de quatre Missioners dels SS. Cors, dues religioses franciscanes i una laica que donà refugí a alguns d’ells.

Se’n feu memoria al vell monestir de La Real amb una Eucaristia celebrada pel Rector de la parroquia, Gabriel Seguí. Els texts litúrgics feien referència als beats proclamats el 28 d'octubre del 2007. Concelebraren ​10 preveres de la Congregació i altres 6 hi eren presents.

També hi assistíren unes 25 persones, entre les quals Sor Bàrbara Pascual, Superiora General de les Germanes de la Caritat i Sor Alícia García Lázaro, membre del Consell General de les Franciscanes. Entre els fidels participants s'hi trobava una neboda de beat Simó Reynés.



En acabar la cerimònia religiosa s’oferí un sopar típic mallorquí, animat amb ​cordial tertúlia.

Els organitzadors aprofitaren la reunió per tal que el P. Jaume Reynés presentàs el seu voluminós llibre titulat "La Bíblia del P. Joaquim Rosselló i Ferrá". Es tracta d'un estudi contextual de les citacions i pensaments del Fundador sobre la Bíblia.En acabar la cerimònia eucarística passàrem al menjador del vell monestir per compartir un sopar típic mallorquí. Es formaren petits rotlos que condimentaven el sopar amb animades tertúlies.

Es sentien lamentacions en el sentit de que, transcorreguts 80 anys de la guerra civil, encara es percebien nombrosos tics franquistes entre els governants del país. Quedi constància del sentiment sense entrar en detalls. No és el moment ni l'ocasió.
Manuel Soler Palà, msscc

sábado, 16 de julio de 2016

Festa dels màrtirs del Coll


Reg. 07/2016/07

Josep Amengual Batle / La Real


Monestir de La Real, 16 de juliol de 2016

Celebració de la festa dels beats màrtirs Simó Reynés , Prudència Canyelles
i companys màrtirs


Als germans de la Delegació de Mallorca, religiosos i missioners, col·laboradors de la Procura de Missions i de la Fundació Concòrdia

Benvolguts germans i germanes:

Després de saludar-vos cordialment, voldria dir-vos que tots som convidats a celebrar la festa dels nostres germans màrtirs, que amb les germanes franciscanes i la Sra. Prudència foren elegits per Déu per a donar el major testimoni d’amor, que és donar la vida.


Som en la mateixa senda d’ells, i dia rere dia el Crist ens atreu amb llaços d’amor a seguir-lo i a viure la disponibilitat missionera amb goig i generositat.

La Sra. Roca, testimoni de vista, ens va recollir un gest profètic del P. Miquel Pons, que morí fent el gest de perdonar els que els causaven la mort, tot sortint de la casa de Prudència Canyelles, que havia estat el seu refugi.

En temps tan complexos, i tan perillosos per  molts, el gest del P. Pons, i l’acollida arriscada i espontània de Prudència són una invitació per a tots nosaltres, missioners dels Sagrats Cors, religiosos i laics.

Dia 21, dijous, ens trobarem tots els que podrem, a La Real, a les 19’00. Farem una presentació del llibre que ha publicat el P. Jaume Reynés, sobre la Bíblia en el P. Joaquim Rosselló, i a les 20’00, celebrarem l’eucaristia, per a acabar amb un senzill àpat.

Esperant poder saludar-nos, a tots us desig una bona setmana.

Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.

jueves, 23 de junio de 2016

La Biblia del P. Joaquim Rosselló, nuestro Fundador

El P. Jaume Reynés ha sacado a la luz un libro en el cual llevaba muchos años trabajando. Un libro voluminoso de 430 páginas acerca de las citas bíblicas del P. Joaquim. Pero da un paso más para auscultar las resonancias y los vínculos que provocaban en él y provocan en los Misioneros hoy en día. Publicamos el prólogo escrito por el P. Emilio Velasco, Visitador General. 


Es la primera vez en mi vida que alguien me pide escribir unas palabras de presentación para un libro. Y es un honor que haya sido el P. Jaume Reynés quien me haya hecho tal encomienda. Él fue mi formador cuando yo era estudiante de teología y seguramente le debo más cosas de las que pudiera pensar en un primer momento.

De aquella época recuerdo lo mucho que me atraía su creatividad y su capacidad pedagógica, sobre todo en la predicación y más concretamente cuando se trataba de explicar algún tema o pasaje bíblico. Creo que es algo que me marcó y me ha ayudado mucho a lo largo de mi vida y de mi ministerio, especialmente en lo que se refiere a la pastoral bíblica a la que yo también he dedicado una parte muy significativa de mi tiempo y de mi interés. 

Nadie mejor que él podía haberse atrevido a redactar y regalarnos este libro que estamos presentando sobre la Biblia tal y como la leyó y la entendió el P. Joaquim Rosselló, nuestro Fundador.

Con ello no quito mérito a otros Congregantes que, antes que él, ya iniciaron una cierta investigación sobre ese mismo tema. Pienso, no obstante, que el trabajo que nos ofrece el P. Jaume, por su temática, extensión y carácter sistemático, viene a llenar un hueco importante en los estudios sobre el P. Joaquim que se han llevado a cabo en el seno de la Congregación después del Concilio Vaticano II.

La Introducción del libro nos ayuda a enmarcar y contextualizar todo el estudio. Comprender las coordenadas en las que se movía la lectura y la exégesis bíblica en el s. XIX, tanto en la Iglesia Universal como en la de Mallorca, nos permiten situar mejor el modo en el que el Fundador abordó la lectura e interpretación de las Sagradas Escrituras. 

En un momento histórico en el que los católicos -incluidos la inmensa mayoría de los sacerdotes- vivían de hecho a espaldas de la Biblia, el P. Joaquim no tuvo acceso a los avances de la exégesis que se producían en el mundo protestante. En cambio, y aunque limitado y condicionado por su espacio y por su tiempo, llama la atención el abundante uso que hizo de las Sagradas Escrituras para alimentar no sólo su espiritualidad personal o la de la Congregación que fundó, sino también su predicación y la misión pastoral que desarrolló a lo largo y ancho de la geografía mallorquina.

Los que lo conocieron lo caracterizan como un asiduo lector y estudioso de la Biblia, cuyo texto tenía siempre a mano sobre su mesa de trabajo. Y no se trata de un cumplido gratuito, sino de una afirmación que puede ser ampliamente corroborada a partir de la avalancha de información que nos ha proporcionado el P. Reynés en el libro que tenéis entre las manos.

En efecto, gracias al trabajo meticuloso del P. Jaume, que ha catalogado casi setecientas citas bíblicas en los diversos escritos que salieron de la pluma del P. Joaquim, tenemos una batería de datos que sin duda permitirán estudios ulteriores que nos ayuden a conocer todavía más a fondo la personalidad y la espiritualidad del Fundador, su visión de Dios y su estrategia evangelizadora.

El modo de leer la Biblia del P. Joaquín demuestra una vez más lo profundamente unificada que estaba su espiritualidad en torno al ‘centro’ de los Sagrados Corazones, de modo que no es aventurado afirmar que esa es la perspectiva y el criterio de interpretación con el que él se acercó a toda la Escritura. Y eso es tanto como decir que ‘acertó’ plenamente a la hora de descubrir la clave de lectura que realmente nos conduce a captar la lógica de la Historia de la Salvación y que no es otra que el misterio del Dios-Amor.

Y es precisamente esa ‘Historia de Salvación’ la que se despliega en el resto de capítulos del libro, excepción hecha de los dos últimos.

La estructura con que el P. Reynés nos presenta estos capítulos centrales de su obra está hecha con mucho sentido práctico. Se procede en ellos de modo ordenado y sistemático, comenzando por el Pentateuco y acabando por el Apocalipsis. Para cada sección del texto bíblico se nos ofrece una doble aproximación. Por un lado, una antología de textos seleccionados que nos permiten acercarnos de modo más concreto al uso e interpretación de la Escritura que hace el P. Joaquim en referencia a gran cantidad de temas. Por otro, un cuadro completo de los textos bíblicos referentes a esa parte de la Escritura en los que se especifica en qué escrito del Fundador se encuentra y si se trata de una cita literal o de una adaptación del texto. Los comentarios añadidos por el P. Reynés nos van revelando las claves de lectura con las que el P. Joaquín se acercó a la Biblia y la hizo fuente de inspiración para su vida espiritual y su predicación misionera.

Su visión de conjunto nos permite comprobar que los escritos del P. Fundador -y los que poseemos no son todos los que le produjo pues parece que destruyó muchos de ellos al final de su vida- están tachonados de referencias a la Escritura que abarcan un amplísimo abanico de libros bíblicos, lo cual es una prueba más de su amplio conocimiento de los textos sagrados. 

El Capítulo XIII del libro recopila materiales de diversa procedencia, elaborados por Congregantes y ya publicados, pero que constituyen un buen complemento a toda la obra en cuanto que nos permiten corroborar aún más hasta qué punto el P. Joaquim hizo de la Biblia un punto de referencia fundamental en su vida y en su ministerio. Destacan en él un intento de reinterpretación de la biografía del P. Joaquim en clave de ‘Historia de la Salvación’ escrito por el P. Josep Amengual i Batle y un comentario a los textos bíblicos de la ‘Constitución Fundamental’ de nuestra Reglas escrito por el mismo P. Jaume Reynés Matas.

El Capítulo XIV, que es el último del libro, contiene una ‘Base de Datos’ donde se pueden encontrar unas ‘tablas’ y ‘archivo’ de citas bíblicas y los escritos del P. Joaquim donde se encuentran, lo cual puede resultar muy útil para aquellos que quieran tener a mano las referencias fundamentales sobre las que este trabajo ha sido realizado.

Agradeciendo al P. Jaume el gran servicio que nos ha hecho con este libro, sólo me queda invitar a cada uno y a cada una a leerlo y hasta a estudiarlo detenidamente. Sería estupendo si, a partir de él, alguien se animase a seguir profundizando en la senda abierta por este estudio con nuevas aportaciones. Y en todo caso me daría por satisfecho si este impagable trabajo nos acerca más a todos y todas a la Sagrada Escritura para que, a ejemplo del P. Joaquim, la Biblia sea nuestro libro de cabecera, la fuente y la inspiración de nuestra vida cristiana y de nuestro compromiso por el Reino.

Convertir pàgina en PDF