PASQUA DE LA DELEGACIÓ AMB ELS COL·LABORADORS LAICS

Des de temps enrere la nostra Delegació es reunia per a celebrar la Pasqua plegats, però enguany decidirem organitzar una jornada de Missió Compartida. Això vol dir, una trobada amb el grup de laics i laiques que col·labora més estretament amb nosaltres.

Ens trobàrem diumenge passat, 10 d’abril, al monestir de La Real. A les 13h  començàrem celebrant el Jubileu de l’Any Ramon Llull a l’antiga església de sant Bernat. Coordinats pel P. Gabriel Seguí, superior de la comunitat, cantàrem l’himne “Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó”. Es proclamà l’Apocalipsi 7,9.14b-17 i alguns textos del Llibre d’Amic e Amat nn. 25-59. Després tenguérem un moment de pregàries lliures.

A les 14h passàrem al menjador per a compartir una paella de primera i postres artesans. Fórem una cinquantena, entre missioners, membres de la Procura de Missions, de la Fundació Concòrdia, de les Escoles Joaquim Rosselló i col·laboradors de les nostres cases.

El Delegat P. Josep Amengual recordà la proposta feta en el consell de la Delegació d’organitzar una mena de taller, per a descobrir com podem ser continuadors de la Missió del Crist, com ens ho proposa la Darrera Exhortació del nostre Fundador, per a anunciar l’amor de Déu al món. Demanar-nos com som capaços de fer comunitat en missió, tan de religiosos com de laics. El P. Joaquim va ser el qui va articular un primer equip de jesuïtes, filipencs, i preveres seculars, per a evangelitzar Mallorca. Ell va ser el que ens recordava que som preveres que vivim en comunitat, per a la Missió. Convé que ens demanem a qui anunciam, com ho anunciam i on. Amb quins recursos ho feim.

No podien mancar les fotografies entorn del monument del Beat, devora l’antiga cisterna, per a memòria i compromís de fer camí plegats. A veure si l’any que ve serem més i amb qualque iniciativa concreta en marxa.

JR

PREGÀRIA PASQUAL A LA LLUM DEL CÀNTIC I DE L’AMIC I L’AMAT (i III)

 5. La proximitat i l’encontre dels amants

“Al acercarse al amado, el amante se emociona y turba. El recuerdo del Amado emociona al Amigo”.

AA 58. «Anava l'Amic desitjant el seu Amat, / i s’encontrà amb dos amics/que amb amor i amb plors se saludaren, / i s'abraçaren i es besaren. / L’Amic es desmaià: tan fortament / li recordaren els dos amics el seu Amat».

AA 117. «Es trobaren l'Amic i l'Amat, / i  foren testimonis / de llur encontre / salutacions i abraçades, / besades i llàgrimes i  plors. / I demanà l'Amat a l'Amic / en quin estat es trobava: / en presència del seu Amat / l’Amic estaba en estat de perplexitat».

AA 43. «L'Amic tocava a la porta / de seu Amat / amb cops d'amor i esperança. / Escoltava l’Amat els cops / del seu Amic, / amb humilitat, pietat, / paciència i caritat. / La divinitat i la humanitat / obriren les portes, / i entrà l'Amic a veure el seu Amat».

Ct 5, 2 ««Jo dorm, i el meu cor vetla... / Fresseig. És l’estimat qui toca! / “Obrim,  germana meva”. 5, 4 «Però el meu estimat passà la mà / per la fenella de la porta. / I per ell les entranyes s'estremeixen. 5,5 M'aixec a obrir al meu estimat...». 5,6 “Me’n vaig a obrir al meu estimat. / Ell, però, ja no hi era”

“Puede comprenderse este párrafo como un sueño desde «Jo dorm»,

con lo que el desarrollo de la acción quedaría más claro. La Sulamita

se despierta y no ve a Salomón que antes estaba en sus sueños. Es

posible también una interpretación de carácter simbólico. La Sulamita

espera a su amado. El amado llega, se manifiesta y da señales de

su presencia (voz, llamada, mano). Ella sale a su encuentro abriendo,

pero él ha desaparecido. La unión no se realiza. El versículo luliano

concluye con el encuentro del Amigo y el Amado. Los golpes a la

puerta son golpes de amor y esperanza. Son fuerzas mentales que por

tanto se hallan en el interior del Amigo”.

“En el interior también está el lugar de acogida del Amado. La situación es semejante en ambas obras, si bien en detalle difieren. En otros versículos el lugar interior está señalado con las palabras «albergue, jardín»… El «jardín» en la obra luliana como sitio de encuentro de los amantes no es imagen de la persona, sino de la disposición interior del Amigo para recibir al Amado”.

AA 230. «Vingué l’Amat a l’hostal del seu Amic / a albergar-s’hi, / i el seu Amic li féu un llit de pensaments, /i els sospirs i  els plors el servien. / I l’Amat pagà la seva estada deixant-li / els seus records”.

AA 163. «L’amor i el desamor s'encontraren / en un verger on parlaven

secretament / l'Amic i l’Amat...» (cf. 26).

“La Sulamita invita a su amigo a saborear las frutas que ha reservado para él”.

 Ct 4, 12 «Ets un jardí tancat, / germana meva, esposa. / Ets un jardí tancat, / una font sense emprius”.  16 «...— Entri el meu estimat al seu jardí / i assaboreixi els fruits deliciosos”.

--- PER A PREGAR: Estam sempre a punt per a donar a tothom que ho demani raó de la nostra esperança?

 6. Glorificació de l ‘estimat

“En ambas obras se trata repetidas veces de la veneración al amado. El Amigo «canta» (cf. 184) y describe las cualidades superiores del Amado”.

AA 37. «Demanaren a l’Amic / si canviaria per un altre el seu Amat. / Respongué: “I quin altre és millor / i més noble que el bé sobirà? És etern, / infinit en grandesa, poder, saviesa, / amor i perfecció?”

En el Càntic demanen a la Sulamita:

Ct 5, 9-12 « Què té el teu estimat que altres no tenen, / oh la més bella de les dones? / Què té el teu estimat que altres no tenen,  que així ens conjures?

El meu estimat és blanc i vermell; / destaca entre milers. / El seu cap és or pur; / els seus rínxols, violes de palmera, / com el corb, negres. / Els seus ulls són coloms / al costat de les síquies, / que es banyen amb llet / i hi reposen devora ...» etc.

“El Amigo nombra las cualidades divinas de su Amado. Entre ellas se cuenta la hermosura y la magnificencia, que no se refieren al aspecto externo, sino a su ser divino y sus acciones. En los versículos lulianos no hay digresiones semejantes. Todo está más estrictamente referido al contenido y la intención del texto. Por eso el elogio sobre el Amado no sólo se basa en la alegría para quien alaba, sino también quiere —como muchos otros versículos— incitar a la evocación del ser querido.

En el Cantar la alabanza da lugar a imágenes ricas. La naturaleza aparece en su abundancia. En el texto luliano el mundo visible representa al Amado. Por ejemplo simboliza al Amado el pájaro que hace recordar al Amigo su Amado cantando”.

AA 27. «Cantava l’ocell en el verger de l’Amat. / Vingué l’Amic, que digué a l’ocell: / “Si no ens entenem pel llenguatge, / entenguem-nos per l’amor, / car en el teu cant es representa / als meus ulls el meu Amat».

“Leyendo la obra de Lulio, la forma exterior resuena como un eco del Cantar, alimentada por elementos amorosos provenzales. La terminología es más delicada, más intelectual. La forma de la paradoja abunda y el simbolismo es más rico e intenso. Lulio ha espiritualizado el amor divinizándolo”.

--- PER A PREGAR: Canviaríem per una altra el nostre Déu? Rubricaríem aquelles paraules de 1 Pere 1,8 “No l’heu vist però l’estimau”?

Jaume Reynés Matas, MSSCC 

Recés del sacerdot Pablo d’Ors a l’ermita de Sant Honorat

El sacerdot i escriptor Pablo d’Ors, acompanyat de Beatriz Canals, membres ambdós del nou moviment espiritual “Amigos del Desierto” (www.amigosdeldesierto.org), de l'1 al 3 d'abril coordinaren un recés espiritual a l’ermita de Sant Honorat.

Els trenta participants pogueren gaudir de la mística i de la saviesa de qui coordina “Amigos del Desierto”. La seva espiritualitat poua en la teologia dels Pares del Desert, en la mística del llibre «El peregrino ruso»i en la tradició mil·lenària oriental. La major part dels qui assistiren al recés era gent allunyada de l’Església i de la pràctica dels sagraments, no obstant això eren persones d’una gran necessitat espiritual i d’un gran desig de “tornar a casa”, de tornar a les fonts espirituals del cristianisme, després d’uns anys de cercar i beure en altres espiritualitats i tradicions religioses. Salvant les diferències, és com la  tornada del fill pròdig a la casa del Pare.

Pablo d'Ors, des d’una espiritualitat cristiana, presentà el silenci i la meditació com els eixos vertebradors del futur, afirmant amb convicció que el silenci i la meditació són uns dels Signes dels Temps, ja que estam avassallats per massa paraules i massa informació.

Segons d'Ors, els creients el silenci i la meditació ens permeten l'obertura a sentir i escoltar la Paraula de Déu i, com als deixebles d’Emaús, ens fan comprendre el sentit de les Escriptures; a més, ens possibiliten una gran quietud i harmonia interiors per poder discernir amb saviesa de cor; també ens faciliten el domini interior i ens obren a la llibertat personal. Per altra banda, als no creients el silenci i la meditació són terapèutics i sanadors, els millors remeis per a l’estrès, exclamà.

Qui és l’autor del llibre «Biografia del silenci», un orientatiu llibre per als amants de la meditació, el sacerdot d’Ors, a l’inici del recés convidà els participants a fer una experiència de silenci rigorosa: desconnectar els mòbils, no tenir accés a cap lectura, ni tan sols de tema espiritual, no parlar entre els participants i pouar a l’interior de cadascú. Les seves exposicions i els llargs moments de silenci ajudaren a fer el procés d’interiorització, per arribar a l’experiència de renéixer de nou o, tal i com diuen els orientals, d'arribar al “buit” per silenciar l’ego, fer l’experiència de la kenosis i retrobar-se en el Crist amagat i present en les profunditats de cada ésser.

El recés acabà amb el desig de continuar amb l’experiència de la meditació, per tal d’aprofundir en el misteri i en la riquesa que és, que som, cadascun de nosaltres, cada persona.

Miquel Mascaró

PREGÀRIA PASQUAL A LA LLUM DEL CÀNTIC I DE L’AMIC I L’AMAT (II)

      2. Desig i malaltia

Al Càntic,  «enferma» significa que está necesitada de amor, que sufre por la ausencia de su amado”.

Ct 5, 8 «Donzelles de Jerusalem, / jo vos conjur: Si trobau l´estimat, / sabreu què li heu de dir? Digau-li / que malalteig d’amor”.

Ct 2, 5 «Reviscolau-me amb panses, / enfresqueïu-me amb pomes, / que malelteig d’amor”.

A l’obra de Llull, el sofriment és remei que cura la malaltia de l’amor. “Varios versículos expresan que el Amigo se encuentra enfermo, añora a su Amado y que el Amado le cura, con sus dones, su presencia o el recuerdo. La desgracia que sufre el Amigo por amor está descrita como sufrimiento corporal: hambre, sed, calor, frío y sobre todo enfermedad. El amor produce los pensamientos que le martirizan (treballs, ànsies, llanguiments) y que por otro lado le hacen recordar las virtudes del Amado. El amor es curado y crece con los pensamientos y recuerdos. El anhelo y sufrimientos en el Amigo son a la vez, paradójicamente, la mayor felicidad”.

AA 23. «L’amic estava malalt  / i en tenia cura 1'Amat: / de mèrit el peixia / i amb amor 1'abeurava / i paciència el colgava, / d'humilitat el vestia / i amb veritat el medicava».

AA 339. «L’amic tingué fam, set, calor i fred, / pobresa, nuesa, malaltia i tribulació; / i s’hauria mort si no hagués tingut / record del seu Amat, / Ell, que el guarí amb esperança, / memòria, i amb la renuncia d'aquest món, / i amb el menyspreu  al blasme de la gent».

AA 208. «L’amor es posà malalt / quan l’Amic oblidà el seu Amat; / i l’Amic emmalaltí, / car, per multitud de records, / el seu Amat li dóna treballs, / ànsies i llanguiments” (cf. 245)

--- PER A PREGAR: Quines són les nostres  malalties? És la distracció i mediocritat, o és la passió per Déu i la humanita

3. Incomprensió i menyspreu de la gent

“Las gentes no comprenden su pasión. Le menosprecian y maltratan. A menudo llaman «foll» (loco) al Amigo”.

AA 12. « Amic foll, ¿perquè destrueixes / la teva persona i despens els teus diners, / i deixes els delits d'aquest món, / i fas que et menyspreï tota la gent?” / Respongué: “Per honrar els honraments / del meu Amat, Ell, que és / per més homes desamat i deshonrat, / que honrat i estimat».

“En este versículo puede verse la actitud del Amigo: Por su amor soporta el desprecio. El desprecio así como la enfermedad es una de las etapas necesarias en el camino a Dios. Es una prueba para el fiel. Pertenece a la valoración cristiana del sufrimiento. La Sulamita por su parte conoce el ser despreciada y maltratada.  Pero la Sulamita no conoce la actitud ascética de quien utiliza el dolor como medio de purificación y perfección”.

Ct 5, 7 «M'han encontrat els guardes / que fan la ronda per la vila: / m’apallissen, em féren, / m’arranquen el mantell / els guardians de la murada”. 

--- PER A PREGAR: Com reaccionam davant les incomprensions i menyspreus de la gent? El nostre amor arriba a tenir un punt d’apassionament?

4. El “despertar” de l’amant

“¿Hay relación entre los conceptos lulianos «despertarse, estar despierto,

dormir» y «morir» y «despertar, velar» y «dormir» del Cantar?

Para designar que el Amigo olvida a su Amado, Lulio usa las expresiones

«dormir» y «morir». Con el «despertar» se reanuda el amor; el Amigo piensa y se acuerda de su Amado y el amor vive en él y media entre ambos”.

AA 240. «Es dormí l'Amic i morí l’amor, / car no tingué de què viure. / Es despertà l'Amic i reviscolà l’amor en els pensaments que l'Amic / trameté al seu Amat».

AA 276. «L'Amat i l’amor vingueren / a veure l'Amic que dormia. / L'Amat

cridà el seu Amic / i l’amor el despertà. / I l’Amic obeí l’amor / i respongué al seu Amat».

Al Càntic, hi ha passatges relacionats amb el simbolisme lul·lià:

Ct 5, 2 «Jo dorm, i el meu cor vetla... / Frasseig. És l’estimat qui toca! / “Obrim,  germana meva, amiga meva, / que duc el cap humit de rou / i els rínxols de serena.”  5, 5 «M’aixec a obrir al meu estimat...».

PER A PREGAR: Dormim o estam amb un ull vigilant? Obrirem als qui ens toquin la porta aquesta nit?