Lligams

Lligams

martes, 13 de diciembre de 2016

El P. Javier López, Concòrdia i el Fundador


Monestir de La Real, 12 de desembre de 2016

A totes les col·laboradores i col·laboradors de la Fundació Concòrdia.
  
Una salutació molt cordial a totes i a tots, abans que dia 20 celebrem l'aniversari del P. Fundador, Joaquim Rosselló i Ferrà, i, la més gran celebració del Nadal del Senyor, que dóna acompliment a les promeses d'alliberament per a la humanitat sencera.

Dissabte, dia 10, a Mallorca hi hagués dos esdeveniments encoratjadors, i, en la seva mesura, foren cordials y fins i tot massius. De 3 a 400 persones en cada banda.

L'Escolania de Lluc va retre un homenatge que, fa temps, es veia venir, al P. Pedro Javier López Rípodas, ara a la Comunitat del que era Seminario Misional de Artajona, (Navarra), on també va deixar una empremta com la que hem recordat dissabte. El bon fer, amb finesa elegant, l'apropament a totes les persones i, en aquests casos, als blauets de Lluc i als infants a Artajona, ha estat solemnement i públicament reconegut, tot guardonant-lo amb el Blau d'or de Lluc. Enhorabona al bon germà i amic cordial, P. Javier López, i també ben cordialment voldria felicitar l'Escolania des del Prior, Educadors, professores i professors, i a tot el personal, i a la comunitat perquè han tingut un record per a un germà que va dedicar tantes hores, nit i dia, als blauets i a tot al santuari.


D'altra banda, he de lamentar que, tot i que hi era amablement convidat, i havia promès l'assistència, no hi vaig poder assistir, com va passar a altres. Havia d’anar a celebrar, com cada dissabte i diumenge, l’eucaristia a l’església dels SS. Cors de Sóller, i assistir a la Xocolatada solidària, que la Fundació Concòrdia havia organitzat a la Real. Vaig poder atendre a les dues obligacions. Valgui aquest record, com a mostra de simpatia i fraternitat.

La Xocolatada tingué una assistència superior a l’esperada; però l’experiència de n’Àngel, amb els seus col·laboradors deixaren més que satisfets a tothom. Els infants entregaren les seves cartes per als Reis Mags, als seus patges.

Però el començament de l’esdeveniment va consistir en una bella dansa, a càrrec de l’Escola de dansa Sant Jaume, i en un concert preciós del Cor Son Dameto.

En els adjunts hi trobareu un escrit del col·laborador de la Congregació, el prof. de la Universitat de les Illes Balears, Pere Fullana, antic blauet, sobre els seus records dels temps del P. Pedro Javier López, com a preceptor de l’escolania de Lluc. Temps nous, per l’esperit nou que el nostre germà va saber viure i transmetre.

També trobareu un retall de premsa, sobre la Xocolatada.

Moltes gràcies a tantes persones col·laboradores, y a totes les que pogueren participar en aquesta activitat solidària, com a suport als projectes de la Fundació Concòrdia, en bé dels pobres, sense distinció.

Enhorabona i gràcies, tot just aquests dos esdeveniments ens disposen a un Nadal cordial i solidari i a recordar a el nostre P. Fundador, dia 20.

Bones festes a tots,
Josep Amengual, M.SS.CC.



Pere Fullana, a Última Hora, 11 / 12 /2016

sábado, 10 de diciembre de 2016

Cartes d'Advent - Nadal

Dissabte i diumenge passat tinguérem a Lluc: "Fira de Nadal".

Una Fira que just té el nom, perquè poques coses posades a la venda no feien l´olor especial i típic de temps nadalenc.

Podríem trobar diferents regals per Nadal i per tot l´any... Alguns productes artesanals de "torrons" era el que ens recordava el nom de la Fira. Alguns "panellets" o "amargos"... 

Comprenc que fires de Nadal n´hi ha a la Plaça Major de Palma i a la gent l´hi serà més fàcil anar a comprar a Ciutat q haver de pujar a Lluc. Crec que s´ha organitzat, pareix que ja fa uns quants anys, amb molt bona voluntat però els resultats no se veuen.

Jo diria que tot l´ambient de Lluc ens parla de Nadal. La naturalesa, ara que ja ha plogut bastant, ben verda i plena de bellesa.

Els arbres de fulla caduca, estan adornat amb el groc-daurat de la tardor, més bells que els que anomenen: "arbres de nadal".

Els caquiers de l´hort del Santuari, sense fulles i amb els caquis pareixen adornats no amb les "bolles de colors i de plàstic" sinó amb els mateixos fruits dolços i vermells, groc-taronja.

Els "antics porxets i menjadores" ens parlen de les pujades a la Casa de la Mare, dels nostres padrins amb els seus ases o someres que ens recorden la "gran peregrinació" de Maria i Josep de Natzaret a Betlem.

Cada menjadora és com un recó per donar posada a la Sagrada Família, fins els moixos hi serien presents.

Arribar a la plaça de Lluc, plaça única, amb els teixos plantats un a un per mans que estimaven lluc, Mallorca i tots els arbres autòctons. Les arboceres, amb fruits redons, vermells i dolços. Fruita d´hivern. Les murteres amb el seu aroma de festa i el seu fruit els murtons, per els pobres pagesos de les nostres muntanyes...L´aire que és respira és ben original i nadalenc.

Abans d´arribar l´aroma del "eucaliptus" tan especial i que te fa respirar amb un pulmons agraïts...

Fins arribar al Cambril on trobam la nostra estimada "Moreneta", Nadal de tot l´any, com s´ha dit i escrit. Sempre esperant i sempre amb l´Infant als braços, per totes les generacions...

I a dins la mateixa Basílica trobam una "nadala" poc vista: "Sant Josep ensenyant a caminar al nin Jesús". Josep l´home just, el primer que el petit Jesús quan va començar a parlar per primera vegada l´hi diria: "abba".

I per seguir meditant el "betlem" de la Basílica, sempre acollidor, mistèric que fa embadalir petits i gran, padrins i néts.

Realment Lluc ja és una FIRA tot l´ANY, i seria molt bo que aquesta "fira" que s´ofereix ens parlàs a tots els mallorquins del gran misteri que celebram. 

És veritat que a la tenda de "Ses mides" un pot trobar pastorets de guix i més artístics. Nins Jesús més grans i més petits, angelets, la Sagrada família de Natzaret... 


Les famílies que pugen a Lluc han de poder reviure i celebrar els Misteris que celebram. Les famílies joves o noves famílies haurien de poder trobar tot lo necessari per poder fer un petit betlem a casa seva per poder fer en família una primera catequesi del perquè celebram aquestes festes de NADAL: El Nin Jesús, com a centre, Maria i Josep, els àngels i estrelles, pastorets i reis, ovelles i anyells, sa mula i el bou, el pou i el riu, las palmeres i el desert, el foc per poder-nos escalfar en família...

I en torn del "petit betlem" poder resar, cantar, adorar, ballar. ...i els nostres petits que juguin fent caminar els pastors, els reis, les ovelles i anyells, i besant el "bon Jesuset". Tocant la simbomba, o les castanyetes. Els nostres infants els agrada tocar les coses " és bo que comencin a tenir en les mans i viure el misteri". I que puguin comprendre que perquè creim celebram Nadal, No just en coques i torrons, sinó menjant tota la família junta. Que puguin començar a experimentar el misteri de l´amistat i amor vertader!

Bon Nadal cristià!
                                                                                           Joan Arbona msscc


missioner a Lugano, sud de Bones Aires, Argentina.

jueves, 1 de diciembre de 2016

L'Església oberta a la bellesa

L’any que vé es compliran 110 anys que el bisbe Jacinto Mª Cervera confià l’església de Sant Gaietà als Missioners de P. Joaquim Rosselló (1897). El nostre fundador ho jutjà providencial per a exercir a Ciutat un plus de feina i creativitat. Inspirats en els Sagrats Cors, “clarísimos soles radiantes siempre de esplendor y hermosura, focos de grandeza y de amor”[1]. 

Molt ha canviat, des d’aleshores, la fesomia del centre antic entre el passeig del Born i el barri mariner del Puig de Sant Pere. Aquelles senyores acompanyades de les seves criades, els catòlics benefactors, els artistes reconeguts en literatura, pintura i música, els escolanets del Germà Miquel Vidal, els militars d’uniforme, els soldats que omplien els bancs de la sagristia, la catequesi del Jonquet, els fidels de les Quaranta Hores, de les Confraries, del rosari radiat, dels col·laboradors de la Procura de Missions... ja conformen una estampa en blan i negre.

Però si hi ha una iniciativa que sintonitza l’antiga església del Sagrats Cors amb el món d’avui, potser sia la seva obertura a servir Déu i la societat per la “via pulcritudinis”, el camí de la bellesa. La elegància i senzillesa de la seva arquitectura, sense elements superflus. La bona acústica pels concerts corals i instrumentals. La seva ubicació privilegiada, la fan apte per aquest diàleg de fe i cultura, que és una nova forma d’evangelització[2].

Al seu recer la Fundació Amics del Patrimoni, per les caldes d’estiu, munta cada any una recreació del Llit de la Mare de Déu feta per un artista contemporani.
Record la del matrimoni d’artistes Ben Jakober i Yannich Vu (2014), quan presentaren un llit de copinyes (“vieiras”) de Galícia, que ens referia a la gran copinya de la volta del presbiteri. El llit tenia una articulació que posava les copinyes en moviments i la projecció de la figura de la Mare de Déu morta sobre el llit d’aigua. Ella hi era i no hi era. Trobàvem la petja d’un cos sobre l’arena de la platja, la policromia dels colors i la música del viatge projectat en dues mampares. El Viatge celestial de la Mare de Déu pel blau sideral dels aires i pel blau abismal dels oceans. El Viatge de la Mare Església, que ens convida a seguir el nostre pelegrinatge.

O l’Abductio de l’artista cubà, resident a Mallorca, Jorge Mayet, (2015). Expressada en l’arte povera de senzills elements natural, els arbres suspesos per fils invisibles amb les arrels esventrades, o els bohíos guajiros de la pàtria cubana abandonada a la força, com a pasteres que suren en mig de l’oceà, enfrontant els embats de les adversitats.

És cert que molts d’aquests artistes no seran creients, però ja deien els antics mexicans que no hi ha camí més directe entre l’home i la transcendència que l’art de la poesia, la pintura i la música.

Amb la intenció d’integrar l’art i la societat, la Fundació aquestes mostres amb una iniciativa anomenada Esplendor de la Mediterrànea, que vol guardonar la feina d'algunes dones mallorquines distingides per la seva constància i creativitat.

El periodista jesuïta Norberto Alcover ja havia tocat el tema de les dones dormides a la nostra situació eclesial i social. “En lugar de "mujeres dormidas" deberíamos hablar de "mujeres anhelantes" de su última aventura vital: la plenitud... Porque lo importante y lo que celebramos no es tanto "la dormición" cuanto "la calidad de vida" de una mujer que mereció tal prerrogativa, más allá de discusiones teológicas”[3]. 

El mantenidor d’enguany Jordi Llabrés i Sans reivindicà en un bell parlament (2016) que en parlar dels Llits de la Mare de Déu morta”, parlem també de llits de la Mare de Déu de la vida. “Per totes les dones, les esposes, les amants, les mares, les religioses, les filles, les amigues, les majors, les nines, les joves, les de mils colors i les de mil aromes... el cant d’aquesta festa és també per totes elles”.

Ens alegra que la nostra església del Sagrats Cors estigui oberta a aquest ministeri de la Bellesa.
Jaume Reynés Matas, MSSCC



[1] Piadosos Exercicis pel mes de Junt, dia 1.
[2] La darrera, per exemple, de Concha Jerez dedicada a Ramon Lluc, “el viatge del saber” fou visitada per 521 persones.
[3] “Mujeres dormidas y anhelantes” Diario Mallorca 14.08.2014.

Convertir pàgina en PDF