Crònica de 12 dies a Rwanda

Benvolguts i recordats tots:

Salutacions cordials des de la nova parròquia de Nyakayaga. Esper que estigueu bé i que el fred no minvi les vostres tasques pastorals. Aquí a Ruanda és com una primavera permanent. Aquest mes de febrer fa calor i la gent espera les pluges per tal que el semblat pugui produir una bona anyada.

 

M'ha commogut la gent d'aquí. En efecte, ells són mestres de la cordialitat que neix del cor. Sorprèn la seva pobresa però no minva la seva capacitat d'acollida, d'estar contents, d'espontaneïtat. El cant i la música són com els seus pulmons i la raó de la seva existència. Tot es ritme, tot és moviment, tot com una dansa d'acció de gràcies. Amb quina alegria i profunditat viuen la celebració de l'Eucaristia! Des del més petits fins als més grans, tots hi participen. Es veritat que són celebracions llargues, quasi dues hores, però no són pesades ni molt manco avorrides. A les que he participat he gaudit i molt fins i tot m'he atrevit a dansar amb ells, també n'Emilio. També els altres celebrants

M'ha alegrat veure com els nostres germans que treballen per aquestes terres són sacerdots encarnats i compromesos, propers i familiars. No es d'estranyar que la gent els estimi i els aprecii. Sentir que el carisma de la congregació ha traspassat fronteres és un goig. Els fills del Pare Joaquim s'han escampat més enllà de Mallorca i el seu esperit és una riquesa per l'Església.

Sols han passat 12 dies des que vaig arribar a Ruanda i m'hi troba molt bé. No m'ha costat massa adaptar-me malgrat el que suposa viure aquí; estar lluny de tota comoditat.

Es veritat que la llengua pot ser un obstacle de comunicació, però això no priva d'apropar-se a la gent i ella ho agraeix profundament. Es veritat que la infraestructura, l'higiene, el menjar són prou diferents, no obstant això, la vida i l'alegria que transmet la gent supera aquestes limitacions

M'ha agradat veure una Delegació il·lusionada, viva, jove, amb ganes de treballar pel Regne. Uns prenovicis i novicis amb el desig que poder ser missioners que prediquen l'amor de Déu. Es cert que cal fer un discerniment i saber elegir bé ja que són molts els qui toquen a les portes per fer una experiència missionera i conèixer la congregació...

Pensant amb la Delegació de Mallorca sé que el Pare March ha estat internat i que li havien de fer una intervenció quirúrgica. No he sabut res més del seu esta de salut. Voldria que estigues bé i que algú de la Real li trasmetés la meva salutació. També tenc present que, segons l'agenda el dijous dia 19, hi ha trobada de formació a la Real. En la distància vos acompanyaré. Esper que fruit de les trobades amb els laics que es feren a la Real es pugi constituir un grup que tengui interès en conèixer el nostre carisma i junts dur a terma una missió compartida pel bé de tots.

Per acabar, expressar el meu agraiment a la Congregació i a la comunitat de sant Honorat la possibilitat de poder acompanyar al Visitador General a aquesta Delegació... Es un gran veritable regal!

Una abraçada forta a tots                                                      Miquel