Lligams

Lligams

dimecres, 20 de juny de 2018

En memòria de Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Vaig veure a l’agenda del Diari que el Servei d’Activitats Culturals de la UIB organitzava ahir vespre un recital poètic commemorant el centenari de Don Miquel Gayà. Em vaig acostar a Can Oleo a l’hora en què el capvespre baixava sobre el carrer de l’Almudaina… i en vaig sortir trasbalsat. La veritat és que no m’esperava tanta força poètica que em remogués les entranyes des de lo més profund.

Don Miquel fou un personatge de la meva adolescència i joventut a Lluc. No mancava mai a les assemblees dels Antics Blauets, amb el seu aire diferent i el seu bigotet. “El senyoret”, li deia la mare de mossèn Pere Llabrés. Un bon mestre per a mí, corrector dels meus primers escrits en català, dels concursos literaris del nostre Seminari Major, d’una obreta de teatre que vaig publicar a la revista Lluc quan vaig fer l’esforç de traduïr-la a la nostra llengua. Encara guard dins una carpeta blavosa el seu judici: “La diferencia està en les arrels de regalèssim”.
Record els meus primers versos d’infant:“Quan jo era blauet, els dematins, et desgranava un cant, ramell d’arbosses,
que avui tot és marcit.
La tarda que de lluny una ximbomba
pugi el brunent coret de gri de fusta
no li aixequis el pont, el pont del teu Castell.
Vull que acluquis tos ulls de Puig Major amb neu
i em tornis fer un nin i aquell “bon dia”.



Ja se sap que don Miquel fou la mà dreta del P. Cristòfol Veny per a salvar la revista i als seminaristes mallorquins d`aquella "Schola Cristi" ens obrí el finestró per a guaitar al món de la nostra cultura. No li agrairem mai. Entusiasta de la renovació del Vaticà II, publicà un assaig "El Concili i la llengua litúrgica" (1965). Se sentí un poc desplaçat, als primers anys 70, quan altres persones més joves l’arraconaren. Però mai retirà la seva col·laboració ni el seu apreci a la nostra Congregació. 

Ahir vaig tenir l’oportunitat de saludar el seu fill Ferran i altres amics d’aquell temps. Nicolau Dols, Biel Mesquida i Elisenda Farré recrearen “el text i el sentiment”, com agraí el fill major de don Miquel, mentre tanyien les campanes de l’àngelus. 

A mi em tocà profundament la fibra la seva estimació a la Mare de Déu de Lluc, que cantà en el "Poema de l’Ave Maria" (1953):

“I avui per Vós sa feble poesíaEncadenada en sos tercets difonEl vell "blauet" de vostra escolania:El vell "blauet", Mare de Déu de Lluc,Que esbadellava un dia el cor porucEn vostra catedral de pagesia”.

El seu catolicisme mai amagat i la seva sensibilitat culta dins un món com els “Cursillos de Cristiandad” que s’expressava en castellà. La seva bonhomia amb tothom i la gosadia de superar els prejudicis en el seu matrimoni...


Quan sortia, em ressonaven els versos delicats que publicà a la IV Corona Poètica (1984):
“Oh Verge: só el poeta aquell que un diaUs cantava feliç cada matí;Que us deia "Estrella clara, Reina pia"I en Vós m’agombolava! Mare mia,Sóc encara el poeta aquell que un dia-poncella tendrá- ran de Vós florí”
Jaume Reynés Matas

dissabte, 2 de juny de 2018

Assemblea de la Delegació de Mallorca

Acta de l'Assemblea tenguda a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018




Assistents: P. Emilio Velasco Triviño, Visitador General.- Comunitat de Sant Honorat: P. Hippolyte Voka, Ndomanueno, delegat,  P. Miquel Mascaró Crespí, P. Melcior Fullana Riera, P. Joan Arbona Colom  Riera i E. Miguel Ángel Hierro Polanco.- Comunitat de Lluc:  P. Ricard Janer Bonafè, P. Manuel Soler Palà i P. Gaspar Alemany Ramis -  Comunitat de La Real: P.  Josep Amengual Batle, P. Joan March Qués, P. Joan Pocoví Tous, P. Antoni Vallespir Llompart i P. Miguel Darder Albertí. -  Comunitat de Palma: P. Jaume Reynés Matas, P. Llorenç Caldentey Barceló, P. Jaume Roig Sansó i P. Antoni Vallcaneras Tortella.

Justifiquen la seva absència: Per malaltia: P. Rafel Carbonell Mestre,  P. Bartomeu Barceló Roig, P. Agustín Martí Llobat, P. Jesús Deán Zugasti, P. Ramon Ballester Vives i G. Macià Ripoll Matas.- Per raons pastorals: El P. Antonio Fernández és a Rwanda. El P. Gaspar Alemany només assisteix a les sessions del capvespre del dilluns.

Dilluns, 28

9:30 h Pregària de laudes (comunitat de Sant Honorat).-

10:00h Breus salutacions del Superior General i del Delegat.  Dona una benvinguda especial a l’Estudiant dominicà M. Ángel Hierro que, després d’acabar els estudis, ha vengut a preparar-se pels vots perpetus i ordes majors. Aquest fet marca que moltes intervencions de l’Assemblea es facin en castellà.
Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea 2017 per unanimitat.

El P. Llorenç Caldentey amb l'estudiant de
Republica Dmiinicana Miguel Hierro
10:25h Bloc d’ Informacions: Els superiors de Sant Honorat, Lluc, La Real, Palma i Sóller presenten les seves informacions sobre comunió de fe, de vida i de missió. 

(Tant aquest bloc com els següents es detallen en adjunts a la documentació de l'assemblea.)

L’administrador de la Delegació M. Soler dona compte de l’estat de l’Economia 

11:30h Recés

12:00: B. J. Alemany, director del Secretariat de col·legis i responsable de la PJV a Sóller. 

Pels LMSSCC, Mª. Gener (LM) i Antoni Fontanet (grup de La Real) .
         
Per la Procura Missions dels Sagrats Cors, el Procurador P. M. Mascaró, Víctor i Laura, secretària. 

13:30h Dinar i descans.

15:15h Segueix la Fundació Concòrdia Solidària: La gerent Sílvia Nicolau, el tresorer Josep Riera, i Paula Mª Vich, responsable de la sub-delegació de Mallorca. (Adjunt 5)

17:00h Acabam la jornada amb vespres (comunitat de Lluc). 

Dimarts, 29

10:00h Pregària de laudes dirigida per la comunitat de Palma.

Bernat Alemany, Director dels
Centre P. Joaquim Rosselló
Acabam el bloc d’informacions i continuam amb un treball d’aplicació de la Junta Consultiva: El secretari  ajuda a refrescar-la i avaluar la Projecció del trienni 2017-2019 que va fer la nostra Delegació (Esdeveniments més importants, Línies, noves passes en el camí de l’espiritualitat i de la missió compartida, objectius que hem de continuar treballant). 

Punts que hem de seguir treballant:

1  En quant al laïcat: No hem aconseguit organitzar la formació de manera que sigui més atractiva pels laics.- El fet de comptar amb uns Estatuts sense aprovació definitiva és un altre factor negatiu: Els laics ens demanen com així els tenim dins una espècie de llims, sense arribar a concretar les formes d’associació, si és que hi creim de debò.- La revista Lligams compleix la

Maria Gener, Missionera
Laica de la Comunitat
de St. Honorat
seva funció, s’hauria de difondre més.-  És una pena que no funcionin els equips o secretariats de PJV ni el d’ animació dels laics tal com havíem projectat. Si no som capaços de ajuntar les nostres forces a les del laïcat, el futur és molt fosc.- La Pasqua amb els col·laboradors i la trobada amb les nostres famílies a Lluc s’hauran de mantenir, encara que amb resultats més modests. 

     La Casa de Sant Honorat ha continuat la seva oferta d’espiritualitat i meditació, però encara no compta amb la confiança de tots els congregants. Hauríem de veure que la nostra proposta carismàtica fos ben visible en el conjunt de l’oferta que es fa. S’hauria de continuar dialogant si és cert que alguns grups de la diòcesi s’hi troben incòmodes i quins són els motius. També ens hem demanar perquè ha perdut un cert atractiu pels mateixos congregants.

      La comunitat de La Real ha afrontat alguns problemes com el del cotxe de GS. Es resolgué que, d’ara endavant, no es traslladarien aquests bens comunitaris quan hom canviï de residència. I controlaríem millor els grups que ocupen els nostres espais.      
Víctor i Laura, col.laboradors
de la Procura de Missions SS. Cors
 Escola d’Espiritualitat P. Joaquim Rosselló és un bell projecte de la nostra Delegació que no està prou aprofitat. Avui en dia encara comptam amb personal que té molt que aportar a la formació permanent dels congregants joves, donant a conèixer i actualitzant el carisma des dels mateixos llocs fundacionals. Trobam positiu l’acompanyament que es fa, com si fóssim “una sola comunitat”, a l’estudiant dominicà Miguel A. Hierro, que ha vengut a preparar-se a la professió perpètua i ministeris. Presentarem el mateix pla abreujat en un mes o mes i mig, perquè el puguin seguir altres congregants de pas.- S’ha de decidir quina Formació permanent farem a la Delegació. 

    Un grup de la Delegació ha estat convidat a participar a la actualització del Pla de Formació amb l’EAG: G. Alemany, antropologia; M. Soler, Cristologia; J. Amengual, Eclesiologia; J. Reynés, Mariologia; H. Voka, Formació.- Seria bo treure qualque butlletí per a publicar els materials dels cursos de formació que la nostra Delegació va impartir els anys 2013-2014, o altres materials pedagògics que puguin aprofitar a altres indrets. Podríem preparar així el pressupost concret que requirirà l’Escola. 

    Els ministeris fundacionals encara estan pendents d’una reflexió assossegada. Ens hauríem d’organitzar millor per veure fins a on podem arribar, si estam presents on ens demana el carisma i si feim el que pertoca.  
   
   Referent a la Causa de Beatificació del Fundador i dels màrtirs, sembla convenient activar algunes de les iniciatives següents: Mentre encara hi hagi temps, s’hauria de preparar alguna persona que pugui assumir la Postulació. Reveure si caldria anomenar alguns vice-postuladors que apropin els processos als diversos llocs. Seguir motivant que es demanin gràcies, especialment a Àfrica i Amèrica, donat que és més improbable que es faci al nostre món secularitzat. Caldria rentar la cara als museus del Fundador de La Real i al dels màrtirs al Coll, per obrir-los a més visites.- Llibres i altres materials de divulgació: Atendre el Butlletí, fulletons, audiovisuals i estampes. Podríem fer arribar alguns quadres clàssics del fons de Mallorca a les cases de formació,  com també promoure algunes reinterpretacions més actuals.  
   
   També podríem promoure les visites dels nostres feligresos i alumnat a la tomba del Fundador, tal com fan altres congregacions (Missioneres SSCC i de la Caritat). ¿I no seria bo preparar a preparar algunes relíquies que poguéssim distribuir entre les altres Delegacions? La pàgina web de la Congregació hauria de tenir molta cura d’un lloc específic per a novenes, acció de gràcies i favors.

Sembla necessari que es perllongui aquesta revisió durant tot el període de les visites canòniques que durarà fins a mitjan juny. En el  Consell de la Delegació que es tendrá al final, comptant amb la presència del Visitador General, tendria l’oportunitat de revisar els principals problemes que ens afecten i les línies d’acció consensuades.

11:30h Recés.

12:00h Dades d’agenda i punts pendents: Veim la necessitat de suspendre l’eucaristia final per a poder concloure tots aquests punts.

Agenda: Festa litúrgica dels màrtirs (21 Jul) juntament amb les franciscanes.- Oferta d’Exercicis Espirituals: Exercicis de contemplació (Sant Honorat, 8-15 Juliol) o Compartir la pregària (Sant Honorat, 13-17 d’Agost).- Aniversari  de la fundació  (17 d’Agost, a les ???)

Avaluació de la Assemblea:

El Superior General i el Delegat agraeixen a tots els qui han preparat l’Assemblea. Ha esta molt viva. A lo millor convindria que algú de fora ens ajudàs a fer un discerniment més precís. Potser que a estones somniem un passat que ja no tornarà, i ens hem de centrar a enfocar un difícil  futur.

Hi ha hagut una preparació prèvia i bona coordinació. Ens fa bé poder-nos trobar, compartir i avaluar plegats. Al manco una vegada a l’any.

Tothom s’ha pogut expressar com ha volgut. Potser que l’assumpte de SH hagi ocupat massa temps, essent així que no aplicam les mateixes exigències a onsevulla. Els problemes que molesten més són els més concrets de les cases que a vegades no es mencionen. Per això sembla important que la visitaa canònica complementi les tasques de l’Assamblea i que el Delegat visiti les cases.

14:00h Acabam amb una bona fideuà, despedint a na Linita, la cuinera que es jubila.

Jaume Reynés, MSSCC
     secretari

dilluns, 19 de març de 2018

Acompanyant la Mare que plora

Ja som als darrers dies de la Quaresma, i enguany hem volgut preparar la Setmana Santa amb un acte molt especial: La presentació del “Plant de la Verge” del beat Ramon Llull, el nostre sant i savi mallorquí més universal.


Voldria explicar-vos breument què és el que vos presentam, qui el presenta i quina connexió té amb aquesta Església on el presentam.

1. El “Plant de la Verge”, una litúrgia del poble

Jacopo de Benedetti (1236-1306), conegut amb el nom de Jacopone de Todi, va ser un frare franciscà italià, autor de nombrosos poemes religiosos en italià i llatí; se li ha atribuït l'autoria de la sequència Stabat Mater i de Il Pianto della Madonna, dues peces marianes que han marcat el gènere de cants elegíacs medievals. Una espècie de Passió de Nostra Dona, que humanitza la religió i posa l’Evangeli a l’abast del poble senzill. Es confiava a la interpretació d’alguns solistes i d’un cor, com a representació sagrada del divendres sant.

Ramon Llull compongué dins aquesta tradició dues peces anomenades El Desconhort de Ramon i el Plant o Desconhort de Nostra Dona, la Mare de Déu, que pot comprendre i consolar el sofriment de Ramon. Cap dels Plants provençals i francesos es pot comparar amb el que presentam avui, per la seva extensió (384 versos) i per la seva força dramàtica.

Veureu una “litúrgia alternativa” molt més acostada al poble, des de la perspectiva d’una mare profundament humana, que s’omple d’ira, se tira els cabells, tremola i plora, sospira i gemega al peu de la creu.


2. Qui el presenta

A Palma ja s’han fet algunes representacions d’aquest Plant amb motiu de l’Any Llull, però és la primera vegada que ho presenta l’escolania de Lluc, com ho fa al Santuari des de fa una vintena d’anys. Adaptació en 14 estrofes a l’estil de la viacrucis, del català antic a l’actual i de la conquesta de Terra Santa al patiment dels pobles crucificats.

Encarnaran els papers dos professors de la Universitat de les Illes Balears, profundament compromesos amb l’herència cultural de Mallorca: Caterina Valriu farà de Maria i Biel Camps, de Cronista.

L’escolania, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada als instruments per un grup de professors de l’Escola de Música del Santuari, cantarà el Stabat Mater de Pergolesi i altres cants de Setmana Santa.

3. Connexió amb l’església dels Sagrats Cors

L’any passat celebràrem els 120 anys que la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors s’encarrega d’aquesta antiga església començada pels jesuïtes el 1752 (dedicada a Sant Martí de Tours), i acabada pels teatins (que la dedicaren a sant Gaietà). Després de la desamortització, el bisbe de Mallorca l’encomanà a la nostra Congregació dels MSSCC l’any 1897, que havia estat fundada 7 anys abans pel P. Joaquim Rosselló a la muntanya de Randa i que eren els encarregats del Santuari de Lluc.


Des de llavors es dedicà als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, i fou el centre d’una espiritualitat que vol unir la creu i el compromís, el Traspassat en tots els traspassats del món.

L’any passat, també, la Confraria de les Cinc Llagues (fundada al 1917 i que té la seva seu en aquesta església dedicada a la Llaga dels Sagrats Cors)) complí el centenari de la fundació. Ens ha parescut bé organitzar aquest acte tots plegats, l’església i la confraria, els religiosos (celebrants del culte i missioners que anuncien l’evangeli i promouen els pobres en alguns dels països més crucificats del món), i el laïcat (homes i dones que desfilen pels carrers de Ciutat i volen acompanyar al Crist en agonia i abandonament).


Per això veureu que aquest acte no és simplement un concert ni una representació sacra. Vol ésser també una crida a viure aquests valors de l’evangeli de Jesús. En acabar, els qui ho desitgin podran fer el gest de besar els peus del Crucificat en rebuig de totes les exclusions i deshumanitzacions de la nostra societat. - Moltes gràcies

(Jaume Reynés, Església dels Sagrats Cors de Palma, 16 de Març)

Convertir pàgina en PDF