Lligams

Lligams

dissabte, 8 de setembre de 2018

Lluc i el simbolisme de l'entorn

Se sent sovint de la boca dels excursionistes, sigui que pugin a Lluc a peu o en vehicle, que és agradable respirar aire pur, atalaiar l’horitzó ben blau i caminar entre alzines centenàries. Més encara si el belar d’ovelles i cabres ressona a prop. Bo seria, però, aprofundir en l’experiència que hom fa en pujar la muntanya i posar nom a les emocions i estats d’ànim que cada element de l’entorn produeix en el caminant. 

La muntanya

La Serra de Tramuntana és el conjunt muntanyós més extens de Mallorca. Uns 90 kilòmetres de llarg per uns quinze d’ample. Des del cap de Formentor fins a la Mola d’Andratx. Més de 10 kilòmetres superen els 1.000 metres d’alçada. Lluc es situa a la part nord de la Serra. Aquí, diu Costa i Llobera, entre puigs solitaris, “Maria, com a Reina, té un castell.” 


No és indiferent pel sentiment humà i religiós la situació geogràfica del santuari de Lluc. La muntanya simbolitza universalment la proximitat amb el món espiritual o diví. Està més a prop del que anomenam cel i que un tradicional mode de parlar considera habitatge de Déu. 

Des de la muntanya es domina el món dels humans. Al cim se li atorga la funció de punt de trobada entre cel i terra. Les peregrinacions tot sovint tenen com a objectiu algun santuari situat dalt de la muntanya. És el cas de Lluc. Entre els abundosos significats de la peregrinació cal comptar amb el de deixar enrere la vida de cada dia per ascendir vers l‘alçada i d’alguna manera apropar-se a la transcendència. 

D’altra banda la muntanya inclou també el concepte d’estabilitat i permanència, fins i tot el de puresa. Si se’ns permet al·ludir a una de les tradicions del nostre món, la xinesa, direm que la muntanya s’oposa a l’aigua. La immutabilitat enfront del canvi permanent.

A la Bíblia grans esdeveniments tenen lloc al cim d’una muntanya. Vet aquí una mostra: El Moriah, on Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill. En el Sinaí Déu s’apareix a Moisès i li fa entrega de les taules de la Llei. El Tabor és la Muntanyola on Jesús es transfigura. El Calvari és el turó on mor clavat a la creu. La muntanya com a escenari de grans gestes en el judaisme i el cristianisme, però també a moltes altres tradicions. 

Cal pujar per arribar a Lluc. Moltes generacions, des de fa 750 anys han fet aquest camí i l’han sembrat de llegendes. Lluc, dalt d’una muntanya, on s’hi respira aire net i pur, des d’on sovint s’albira un firmament incontaminat. Aquí s’aixecà el Santuari, el castell de la Mare de Déu. 

La cova

Els místics cristians sovint feien referència a la cova. El místic Eckhart comparava la gruta a l’espurna de l’ànima. Sta. Teresa hi al·ludia com un castell interior. Des de la psicologia, però ja abans de que existís aquesta ciència, la cova és un símbol de l’inconscient i un lloc adient per a la trobada amb Déu.

No es estrany comparar la cova amb el cor humà. El cor és a l’interior de la persona i on l’individu es pot submergir i aprofundir els seus pensaments. Els primers monjos no solament anaven al desert, sinó que molts d’ells decidiren viure en una cova. Allà habitaven en companyia d’una profunda quietud. El jo egoista, el renou, la imaginació desbordant, i també les angoixes, tot s’ha de deixar fora de la cova per tal de trobar-se amb el jo autèntic i més profund. 

A l’entorn de Lluc n’hi ha moltes de coves degut a l’espectacular acció de l’erosió càrstica. L’adjectiu, que sona una mica estrany, designa un terreny compost de roques de carbonat calci. Aquest material, si es troba a la superfície, es dissol poc a poc per l’acció de l’aigua. Aleshores configura algunes roques —valgui l’extrapolació— en formes imaginatives com és ara “el camell”. I si el material està cobert per capes de terra llavors l’aigua drena en direcció horitzontal pel terreny càrstic i lentament va construint les coves. 

La vall coneguda com “cometa dels morts” allotja un bon nombre de coves. La més coneguda és la cova dels morts. El topònim té a veure amb les restes d’enterraments de l’època talaiòtica. Per cert, aquesta cova va ser excavada per un religiós de la comunitat del santuari, el P. Cristòfol Veny i part del material es pot veure al museu de Lluc.

Sortida de la cova dels morts
L’extens alzinar que es troba a l’entorn de les coves, les roques cisellades per la pluja de segles, el blau infinit del firmament van suggerir als habitants de la prehistòria que aquesta regió era un lloc on habitaven les seves deïtats. Un indret on enterrar els seus morts. Un paratge màgic que els romans van anomenar “lucus”, adaptant fonemes anteriors. I “lucus” significa precisament “bosc sagrat”. 

Lluc participa del simbolisme de la cova. Lloc sagrat, de quietud impertorbable. Lluc es troba envoltat d’arbres, de roques, d’un cel incontaminat. A la cova no hi ha elements que puguin distreure de la presència i l’experiència de Déu. Lluc està situat en una vall i irradia la pau. Recorda que els avantpassats descansen, molt a prop, en el si de la terra. Amb ells es fa present tot un conjunt de costums i estils de vida. El moment és propici per tal de reflexionar sobre el misteri del temps i de la transcendència. “Dins el cor de la muntanya —el cor, símbol de la cova— Mallorca guarda un tresor”.

El bosc i els arbres

Els boscos excitaren la imaginació de les societats prehistòriques. El conjunt d’arbres tenien vida, però no es movien d’un lloc a l’altre. Mudaven d’aspecte, però romanien atrapats en un indret ben concret. Pels primitius els arbres eren molt valuosos: oferien aliment, llenya i es podien transformar en diferents objectes útils. 

Molt sovint les diferents tradicions associen el bosc sagrat a ritus d’iniciació. Els més indicats eren, però, els boscos d’alzines. Davall aquest arbres els druides i els antics grecs, entre altres, realitzaven els ritus més secrets i discutien els assumptes més importants de la tribu. El mot “Druida” fa referència al coneixement de l’alzina. I és que atribuïen a aquest arbre nombroses propietats curatives, gairebé un poder màgic. A l’antiga Grècia l’alzina simbolitzava la força i la justícia.

Bé es pot considerar que els boscos foren els primers temples de la humanitat, lloc on es tributava culte a diferents divinitats i on aquestes s’allotjaven. L’alzina fou l’arbre sagrat i venerat pels habitants al llarg de les regions banyades pel mediterrani. A Mallorca hi havia abundants i extensos boscs d’alzines. Els ritus funeraris estaven relacionats amb la proximitat i el simbolisme d’aquest arbre. 


Ja només cal dir que Lluc estava saturat d’alzines i que els difunts de diferents èpoques prehistòriques eren enterrats en coves envoltades d’aquest arbres. Des del mateix nom “lucus”, se’ns suggereix un lloc sagrat. Aquí hi habitaven els déus, s’hi enterraven els morts i es duien a terme ritus per tal que la vida fos dirigida i facilitada per les deïtats que tutelaven els esdeveniments dels humans. Tot un ambient i una atmosfera que d’alguna manera perdura. Purificada de supersticions, l’ànima humana segueix vinculada als elements de la natura i no pot fer a menys que bracejà en l’oceà del misteri. 

El cel blau

Moltes cultures relacionen el color blau amb la divinitat. El motiu és que l’associen amb el firmament —el cel, habitacle de Déu— que percebem com a blau. El blau evoca també l’eternitat, potser perquè els elements que ens semblen més gegantins i duradors, com el mar i el cel, els apreciam d’aquest color.

El blau, doncs, té a veure amb la calma, la tranquil·litat i la malenconia perquè suggereix aquests estats d’ànim. De fet l’obra “azul” del poeta Rubén Darío afirma que el blau s’oposa a la desesperació i al sofriment i, en canvi, lliga amb l’esperança i l’ideal. Considera que el blau és el color dels somnis i de l’art. El color de l’oceà i el firmament. 

A Lluc hi ha dies que el cel es tapa amb la boirina o els núvols, ben cert. Però molts altres, a l’estiu, també es mostra d’un blau brillant, sense un núvol. Aleshores produeix un estat de goig, quasi d’excitació, caminar per les velles senderes tot albirant l’horitzó. Es tradueix en un estat d’ànim ben perceptible això de que el blau és símbol de tranquil·litat i de pau. Sembla com si la vida es nodrís de noves energies i tornessin a reviure els ideals que amb el transcurs del temps caigueren a bocins. 

També hi ajuda a aquesta reviviscència el blau dels escolans que tresquen per aquests paratges tot cantant a la Mare de Déu. No són angelets, com molts visitants suposen, però sí que saben sortir ben ordenats vers el presbiteri i enfilar-se pel pentagrama. Les seves veus educades han demostrat que són capaces de fer plorar més d’un pelegrí. 

De nit també és digne d’admirar el mantell fosc del firmament que encobreix Lluc, verge de tota contaminació lumínica i curull de llumeneres llampants. El conjunt inspira sentiments de poesia, excita la imaginació. Tot plegat ens parla de transcendència assegurant que, més enllà de l’entorn proper, Algú acompanya els nostres passos amb tendresa. Aleshores el pelegrí fa volar el pensament vers la imatge de la Mare de Déu de Lluc amb el seu fill als braços. I de la imatge fa un salt cap el misteri en majúscula del que també balbucegen la cova, els arbres i el cel blau. 


Manuel Soler Palà, msscc 

dimecres, 20 de juny de 2018

En memòria de Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Vaig veure a l’agenda del Diari que el Servei d’Activitats Culturals de la UIB organitzava ahir vespre un recital poètic commemorant el centenari de Don Miquel Gayà. Em vaig acostar a Can Oleo a l’hora en què el capvespre baixava sobre el carrer de l’Almudaina… i en vaig sortir trasbalsat. La veritat és que no m’esperava tanta força poètica que em remogués les entranyes des de lo més profund.

Don Miquel fou un personatge de la meva adolescència i joventut a Lluc. No mancava mai a les assemblees dels Antics Blauets, amb el seu aire diferent i el seu bigotet. “El senyoret”, li deia la mare de mossèn Pere Llabrés. Un bon mestre per a mí, corrector dels meus primers escrits en català, dels concursos literaris del nostre Seminari Major, d’una obreta de teatre que vaig publicar a la revista Lluc quan vaig fer l’esforç de traduïr-la a la nostra llengua. Encara guard dins una carpeta blavosa el seu judici: “La diferencia està en les arrels de regalèssim”.
Record els meus primers versos d’infant:“Quan jo era blauet, els dematins, et desgranava un cant, ramell d’arbosses,
que avui tot és marcit.
La tarda que de lluny una ximbomba
pugi el brunent coret de gri de fusta
no li aixequis el pont, el pont del teu Castell.
Vull que acluquis tos ulls de Puig Major amb neu
i em tornis fer un nin i aquell “bon dia”.



Ja se sap que don Miquel fou la mà dreta del P. Cristòfol Veny per a salvar la revista i als seminaristes mallorquins d`aquella "Schola Cristi" ens obrí el finestró per a guaitar al món de la nostra cultura. No li agrairem mai. Entusiasta de la renovació del Vaticà II, publicà un assaig "El Concili i la llengua litúrgica" (1965). Se sentí un poc desplaçat, als primers anys 70, quan altres persones més joves l’arraconaren. Però mai retirà la seva col·laboració ni el seu apreci a la nostra Congregació. 

Ahir vaig tenir l’oportunitat de saludar el seu fill Ferran i altres amics d’aquell temps. Nicolau Dols, Biel Mesquida i Elisenda Farré recrearen “el text i el sentiment”, com agraí el fill major de don Miquel, mentre tanyien les campanes de l’àngelus. 

A mi em tocà profundament la fibra la seva estimació a la Mare de Déu de Lluc, que cantà en el "Poema de l’Ave Maria" (1953):

“I avui per Vós sa feble poesíaEncadenada en sos tercets difonEl vell "blauet" de vostra escolania:El vell "blauet", Mare de Déu de Lluc,Que esbadellava un dia el cor porucEn vostra catedral de pagesia”.

El seu catolicisme mai amagat i la seva sensibilitat culta dins un món com els “Cursillos de Cristiandad” que s’expressava en castellà. La seva bonhomia amb tothom i la gosadia de superar els prejudicis en el seu matrimoni...


Quan sortia, em ressonaven els versos delicats que publicà a la IV Corona Poètica (1984):
“Oh Verge: só el poeta aquell que un diaUs cantava feliç cada matí;Que us deia "Estrella clara, Reina pia"I en Vós m’agombolava! Mare mia,Sóc encara el poeta aquell que un dia-poncella tendrá- ran de Vós florí”
Jaume Reynés Matas

dissabte, 2 de juny de 2018

Assemblea de la Delegació de Mallorca

Acta de l'Assemblea tenguda a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018




Assistents: P. Emilio Velasco Triviño, Visitador General.- Comunitat de Sant Honorat: P. Hippolyte Voka, Ndomanueno, delegat,  P. Miquel Mascaró Crespí, P. Melcior Fullana Riera, P. Joan Arbona Colom  Riera i E. Miguel Ángel Hierro Polanco.- Comunitat de Lluc:  P. Ricard Janer Bonafè, P. Manuel Soler Palà i P. Gaspar Alemany Ramis -  Comunitat de La Real: P.  Josep Amengual Batle, P. Joan March Qués, P. Joan Pocoví Tous, P. Antoni Vallespir Llompart i P. Miguel Darder Albertí. -  Comunitat de Palma: P. Jaume Reynés Matas, P. Llorenç Caldentey Barceló, P. Jaume Roig Sansó i P. Antoni Vallcaneras Tortella.

Justifiquen la seva absència: Per malaltia: P. Rafel Carbonell Mestre,  P. Bartomeu Barceló Roig, P. Agustín Martí Llobat, P. Jesús Deán Zugasti, P. Ramon Ballester Vives i G. Macià Ripoll Matas.- Per raons pastorals: El P. Antonio Fernández és a Rwanda. El P. Gaspar Alemany només assisteix a les sessions del capvespre del dilluns.

Dilluns, 28

9:30 h Pregària de laudes (comunitat de Sant Honorat).-

10:00h Breus salutacions del Superior General i del Delegat.  Dona una benvinguda especial a l’Estudiant dominicà M. Ángel Hierro que, després d’acabar els estudis, ha vengut a preparar-se pels vots perpetus i ordes majors. Aquest fet marca que moltes intervencions de l’Assemblea es facin en castellà.
Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea 2017 per unanimitat.

El P. Llorenç Caldentey amb l'estudiant de
Republica Dmiinicana Miguel Hierro
10:25h Bloc d’ Informacions: Els superiors de Sant Honorat, Lluc, La Real, Palma i Sóller presenten les seves informacions sobre comunió de fe, de vida i de missió. 

(Tant aquest bloc com els següents es detallen en adjunts a la documentació de l'assemblea.)

L’administrador de la Delegació M. Soler dona compte de l’estat de l’Economia 

11:30h Recés

12:00: B. J. Alemany, director del Secretariat de col·legis i responsable de la PJV a Sóller. 

Pels LMSSCC, Mª. Gener (LM) i Antoni Fontanet (grup de La Real) .
         
Per la Procura Missions dels Sagrats Cors, el Procurador P. M. Mascaró, Víctor i Laura, secretària. 

13:30h Dinar i descans.

15:15h Segueix la Fundació Concòrdia Solidària: La gerent Sílvia Nicolau, el tresorer Josep Riera, i Paula Mª Vich, responsable de la sub-delegació de Mallorca. (Adjunt 5)

17:00h Acabam la jornada amb vespres (comunitat de Lluc). 

Dimarts, 29

10:00h Pregària de laudes dirigida per la comunitat de Palma.

Bernat Alemany, Director dels
Centre P. Joaquim Rosselló
Acabam el bloc d’informacions i continuam amb un treball d’aplicació de la Junta Consultiva: El secretari  ajuda a refrescar-la i avaluar la Projecció del trienni 2017-2019 que va fer la nostra Delegació (Esdeveniments més importants, Línies, noves passes en el camí de l’espiritualitat i de la missió compartida, objectius que hem de continuar treballant). 

Punts que hem de seguir treballant:

1  En quant al laïcat: No hem aconseguit organitzar la formació de manera que sigui més atractiva pels laics.- El fet de comptar amb uns Estatuts sense aprovació definitiva és un altre factor negatiu: Els laics ens demanen com així els tenim dins una espècie de llims, sense arribar a concretar les formes d’associació, si és que hi creim de debò.- La revista Lligams compleix la

Maria Gener, Missionera
Laica de la Comunitat
de St. Honorat
seva funció, s’hauria de difondre més.-  És una pena que no funcionin els equips o secretariats de PJV ni el d’ animació dels laics tal com havíem projectat. Si no som capaços de ajuntar les nostres forces a les del laïcat, el futur és molt fosc.- La Pasqua amb els col·laboradors i la trobada amb les nostres famílies a Lluc s’hauran de mantenir, encara que amb resultats més modests. 

     La Casa de Sant Honorat ha continuat la seva oferta d’espiritualitat i meditació, però encara no compta amb la confiança de tots els congregants. Hauríem de veure que la nostra proposta carismàtica fos ben visible en el conjunt de l’oferta que es fa. S’hauria de continuar dialogant si és cert que alguns grups de la diòcesi s’hi troben incòmodes i quins són els motius. També ens hem demanar perquè ha perdut un cert atractiu pels mateixos congregants.

      La comunitat de La Real ha afrontat alguns problemes com el del cotxe de GS. Es resolgué que, d’ara endavant, no es traslladarien aquests bens comunitaris quan hom canviï de residència. I controlaríem millor els grups que ocupen els nostres espais.      
Víctor i Laura, col.laboradors
de la Procura de Missions SS. Cors
 Escola d’Espiritualitat P. Joaquim Rosselló és un bell projecte de la nostra Delegació que no està prou aprofitat. Avui en dia encara comptam amb personal que té molt que aportar a la formació permanent dels congregants joves, donant a conèixer i actualitzant el carisma des dels mateixos llocs fundacionals. Trobam positiu l’acompanyament que es fa, com si fóssim “una sola comunitat”, a l’estudiant dominicà Miguel A. Hierro, que ha vengut a preparar-se a la professió perpètua i ministeris. Presentarem el mateix pla abreujat en un mes o mes i mig, perquè el puguin seguir altres congregants de pas.- S’ha de decidir quina Formació permanent farem a la Delegació. 

    Un grup de la Delegació ha estat convidat a participar a la actualització del Pla de Formació amb l’EAG: G. Alemany, antropologia; M. Soler, Cristologia; J. Amengual, Eclesiologia; J. Reynés, Mariologia; H. Voka, Formació.- Seria bo treure qualque butlletí per a publicar els materials dels cursos de formació que la nostra Delegació va impartir els anys 2013-2014, o altres materials pedagògics que puguin aprofitar a altres indrets. Podríem preparar així el pressupost concret que requirirà l’Escola. 

    Els ministeris fundacionals encara estan pendents d’una reflexió assossegada. Ens hauríem d’organitzar millor per veure fins a on podem arribar, si estam presents on ens demana el carisma i si feim el que pertoca.  
   
   Referent a la Causa de Beatificació del Fundador i dels màrtirs, sembla convenient activar algunes de les iniciatives següents: Mentre encara hi hagi temps, s’hauria de preparar alguna persona que pugui assumir la Postulació. Reveure si caldria anomenar alguns vice-postuladors que apropin els processos als diversos llocs. Seguir motivant que es demanin gràcies, especialment a Àfrica i Amèrica, donat que és més improbable que es faci al nostre món secularitzat. Caldria rentar la cara als museus del Fundador de La Real i al dels màrtirs al Coll, per obrir-los a més visites.- Llibres i altres materials de divulgació: Atendre el Butlletí, fulletons, audiovisuals i estampes. Podríem fer arribar alguns quadres clàssics del fons de Mallorca a les cases de formació,  com també promoure algunes reinterpretacions més actuals.  
   
   També podríem promoure les visites dels nostres feligresos i alumnat a la tomba del Fundador, tal com fan altres congregacions (Missioneres SSCC i de la Caritat). ¿I no seria bo preparar a preparar algunes relíquies que poguéssim distribuir entre les altres Delegacions? La pàgina web de la Congregació hauria de tenir molta cura d’un lloc específic per a novenes, acció de gràcies i favors.

Sembla necessari que es perllongui aquesta revisió durant tot el període de les visites canòniques que durarà fins a mitjan juny. En el  Consell de la Delegació que es tendrá al final, comptant amb la presència del Visitador General, tendria l’oportunitat de revisar els principals problemes que ens afecten i les línies d’acció consensuades.

11:30h Recés.

12:00h Dades d’agenda i punts pendents: Veim la necessitat de suspendre l’eucaristia final per a poder concloure tots aquests punts.

Agenda: Festa litúrgica dels màrtirs (21 Jul) juntament amb les franciscanes.- Oferta d’Exercicis Espirituals: Exercicis de contemplació (Sant Honorat, 8-15 Juliol) o Compartir la pregària (Sant Honorat, 13-17 d’Agost).- Aniversari  de la fundació  (17 d’Agost, a les ???)

Avaluació de la Assemblea:

El Superior General i el Delegat agraeixen a tots els qui han preparat l’Assemblea. Ha esta molt viva. A lo millor convindria que algú de fora ens ajudàs a fer un discerniment més precís. Potser que a estones somniem un passat que ja no tornarà, i ens hem de centrar a enfocar un difícil  futur.

Hi ha hagut una preparació prèvia i bona coordinació. Ens fa bé poder-nos trobar, compartir i avaluar plegats. Al manco una vegada a l’any.

Tothom s’ha pogut expressar com ha volgut. Potser que l’assumpte de SH hagi ocupat massa temps, essent així que no aplicam les mateixes exigències a onsevulla. Els problemes que molesten més són els més concrets de les cases que a vegades no es mencionen. Per això sembla important que la visitaa canònica complementi les tasques de l’Assamblea i que el Delegat visiti les cases.

14:00h Acabam amb una bona fideuà, despedint a na Linita, la cuinera que es jubila.

Jaume Reynés, MSSCC
     secretari

Convertir pàgina en PDF