Lligams

Lligams

jueves, 27 de noviembre de 2014

Tot parlant de la "missió compartida"

FESTA DEL BEAT RAMON LLULL, LAIC CONVERTIT, 

FILÒSOF I TEÒLEG SUPERCREATIU, 

REFORMADOR TOTAL EN NOM DE L’UTOPIA EVANGÈLICA, 

MISSIONER AGOSARAT… I, PROBABLEMENT, MÀRTIR.


Avui, dia 27 de Novembre, festa litúrgica del patriarca mallorquí, ens reunim un grupet de MSSCC a Sant Honorat. Aquesta ermita de la muntanya de Randa, on celebrarem prest el 125 aniversari de la nostra fundació, aureolada amb una tradició ermitana molt antiga, que li ha merescut el nom de “Muntanya mística”.

Venim en pla de compartir la vida i de fer-ne pregària. Només som mitja dotzena perquè cada vegada ens costa més reunir-nos, i parlam de la necessitat de fer un projecte que sigui alhora molt realista i prou engrescador. 

Comentam el tema de la Missió Compartida entre religiosos i laicat, que és la prioritat encomenada pel darrer Capítol General. A la nostra Delegació de Mallorca no podem dir que no hi hagi un grapat de laics ben preparats, que fan feina com a contractats a les gerències i altres càrrecs del Santuari, dels Centres Educatius, de la Procura de Missions i a la Fundació. I comptam amb un voluntariat nombrós i divers, sempre dispost a donar una mà, encara que estigui poc organitzat. 

Què ens faltaria? Fer més camí junts perquè es coneguin els grups que treballen a les diverses obres, s’abeurin a les mateixes aigües fresques de la nostra espiritualitat, es reforcin els llaços familiars dels homes i dones que ens inspiram en el carisma del P. Joaquim Rosselló.
La majoria hem tengut bones experiències de missió compartida. La nostra resposta als reptes del món present es potenciaria. ¿No podríem ara ampliar-ne l’espai, aixemplar-li les ales, prendre més volada? Caldria desclericalitzar el laïcat, ja prou adult per a tenir més veu i gestionar els projectes. Nosaltres, els religiosos, ens hauríem de situar en un segon lloc aglutinador, creadors de comunió, acompanyants del camí.

Demanam al beat Ramon Llull vives espires dels seu tarannà contemplatiu i missioner.                                                              JRM

jueves, 20 de noviembre de 2014

El Procurador, P. Miquel Mascaró, visita l'Argentina

Centre Missioner P. Pere Riera


El desig de veure les obres del Centre Missioner Pare Pere Riera ens va motivar a n’en Joan Riera, germà de Pere, i a mi, a viatjar a l'Argentina el passat dia 6 de novembre. El vol va ser llarg, encara que tranquil. També amb nosaltres vengué el P. Visitador General per motius de la vista canònica a la Delegació del Plata. A l'aeroport internacional d'Ezeiza ens esperaven els Pares Daniel i Anaclet, a més dels coordinadors de Concòrdia Carlos i Leonor.

Arribats al barri popular del 22 de Gener esperaven la nostra visita el Pare Joan Arbona i els estudiants Erik i Simón. Una olla a l'estil argentí va ser el menjar que ens va apaivagar la gana, doncs havíem menjat poc dins l’avió, perquè el material no era gaire atractiu.

La visita al Centre Missioner la férem tot d’una ja que volíem veure "in situ" com es construeix el local comunitari, que és expressió de la solidaritat de molts col·laboradors de la Procura de Missions Sagrats Cors, familiars i amics del Pare Pere Riera. La sorpresa va ser gran quan vam veure l'avenç de les obres, la qualitat dels materials i la bona construcció en general. Ens van sorprendre gratament els espais oberts, l'abundància de llum i el múltiple ús que es donarà al local.

En una reunió amb l'equip d'arquitectes i els coordinadors de Concòrdia estudiàrem els acabats i la distribució del conjunt de cara a una major utilitat amb el menor cost possible i la major sostenibilitat. Creim que en aquesta primera etapa no es podrà fer tot el que el centre necessita per al seu bon funcionament: mobiliari, dipòsit d'aigua amb el corresponent motor, plaques solars per a la calefacció... Però sí prou perquè el centre pugui donar un servei al barri de cara a una formació integral perquè els usuaris puguin ampliar els seus coneixements en tots els àmbits de la vida.

El centre disposarà de sales per a reunions, cuina, banys, espais per les trobades i recessos. Un centre que farà significativa la presència i l'esperit missioner del Pare Joaquim i d'una manera especial la del Pare Pere que, juntament amb la comunitat del 22 de Gener, fa anys que van somiar en aquest centre. Ara després de gairebé un any i mig de la seva mort veim que ja és una realitat. Ens resulta una mica difícil precisar quan es podrà inaugurar, però segons els arquitectes, podria ser en la pròxima primavera d'Espanya.

El nostre recorregut per la geografia argentina va continuar cap a Valcheta. El Pare Pere Arnárez tenia interès que veiéssim un projecte que fa temps tenen pendent. Es tracta de la construcció de 10 cases per a deu famílies pobres del poble. Amb l'equip de Procuradors de Missions ho estudiarem i esperem poder-ho dur a terme. Si més no, avançar-ne algunes etapes.
Poder compartir la celebració de l'Eucaristia i també sopar junts amb les persones més properes de la parròquia ens va apropar a la realitat pastoral d'aquest entranyable poble de la immensa Patagònia.

L’última etapa del nostre viatge es va centrar a Lugano, on vam tenir oportunitat de conèixer els set estudiants africans. Estar amb ells ens va ajudar a descobrir la universalitat de la congregació. Em va agradar veure la cordialitat i familiaritat amb que es relacionen amb la gent. Vaig observar que havien adquirit el vocabulari propi i característic dels argentins. Em va agradar veure com animen les eucaristies amb els seus cants i fent sonar les seves guitarres.
Ja de tornada a Espanya, amb Joan, conversàvem sobre la il.lusió amb que visitàrem "in situ" el Centre Missioner. Jo vaig trobar alguna persona coneguda 16 anys abans, quan residia al lloc. Ara tornam carregats d'esperança i de tasques per a continuar treballant pels objectius de la Procura de Missions i per continuar amb els projectes que ens han proposat a Valcheta i a la capella dels Sagrats Cors del barri Macias. Tant de bo Déu ens concedeixi de poder continuar treballant pel bé dels més necessitats i per a la formació dels futurs Missioners dels Sagrats Cors compromesos en la causa dels més pobres.

Miquel Mascaró

lunes, 17 de noviembre de 2014

90 anys del P. Tomeu Barceló

Una celebració multiplicada per quatre

Dia 31 d’octubre tres germans nostres celebraren l’aniversari del seu naixement. Es tracta dels PP. Antony Vallespir de la Comunitat del Santuari de la Mare de Deu de Lluc, Santos Ganuza de la Comunitat de Zamengoe a Cameroun i Bartomeu Barceló Roig, de la Comunitat de l’Ermita Sant Honorat.

Des de Sant Honorat, organitzàrem una festa pel P. Tomeu qui ha complert els noranta anys de vida. Tot començà el dia 23 de octubre amb dos dels seus antics alumnes de l’Escolania, vinguts un de Dinamarca i un altre d’aquí mateix, a celebrar amb el P. Tomeu anticipadament. Tota la comunitat estava reunida per compartir aquest moment tan especial. Una altra festa tengué lloc el dia 31 de octubre, el mateix dia del seu  naixement, amb sa seva família, però fora de la Comunitat.
La Comunitat celebrà aquest esdeveniment el dia primer de novembre. Amb alguns amics de l’Ermita Sant Honorat, compartírem el menjar del migdia amb alegria tot escoltant el P. Tomeu compartir alguns moments mes importants de la seva vida.

Finalment, un grup d’amics seus, van pujar a la muntanya de Tres Santuaris uns dies després per celebrar amb el P. Tomeu. S’ajuntaren un total de 21 persones vingudes de per tot arreu de Mallorca aportant tot el que necessitàvem per viure joiosament aquest dia. A fi de comptes el P. Tomeu ha estat  festejat quatre vegades.                                                                                                                              HV
  

jueves, 13 de noviembre de 2014

Noves de Lluc i de Palma

Darreres notícies del Santuari

La Font Coberta necessita amb urgència una remodelació de les parets, una bona ma de pintura i tornar escriure la poesia -sembla que de Costa i Llobera- que parla de l'aigua d'aquesta font i en demana a la Mare de Déu una altra encara més valuosa. L'experta de la conselleria de Mallorca en aquestes qüestions, Aina Serrano, ha vingut a veure quins plans es poden fer per a la restauració. Sembla que aviat es començarà la feina. I també es farà un esforç per acabar les obres del molí, començades anys enrere.
A la font coberta hi ha una inscripció que es mantindrà i que, amb ortografia encara no normalitzada, diu així:
Grans mercès d’aquesta aygo ¡O Reyna y Mare!
Amb qu’apagau la set tan dolçament;
Dins nostros cors feyshi brollar desd’ara
L’aygo de vida eeterna sempre clara,
Que hi broll eternament
Es discuteix si és d'en Costa i Llobera, com sosté entre altres el P. Ramon Ballester o de Mossèn Antoni Alcover, com suggerí el P. Rafael Juan Mestre.


Una vegada signat el conveni entre la Universitat Balear i el Santuari de Lluc, ara s’ha anomenat una comissió de seguiment. La compondrán dos membres de la UIB: la Vicerectora de cultura Mª Antònia Fornés i el profesor Pere Fullana. De part del santuari, els PP. Manuel Soler i Ramon Ballester. 

L’equip que es reuneix cada dilluns per dinamitzar i organitzar les tasques del santuari demana tenir alguns moments de formació i més endavant alguna conversa o recés. En principi el llibre de referència serà el del P. Manuel, Jesús el cor humà de Déu.

El Patronat de la Fundació Lluc es va reunir dimecres dia 12 de novembre. La suma que el santuari va invertir per arreglar les desfetes del cap de fibló, procedent del Patronat, no caldrà tornar-la a la Fundació. Endemés, el Govern Balear aportarà 60.000 euros i el Consell de Mallorca 25.000. Els altres 10.000 procediran del fons propis de la Fundació. 

Amb aquest pressupost de 95.000 euros per a l’any 2015 es vol començar a cobrir l'ampli espai de l’acolliment, tasca que es farà per etapes. També es compraran instruments musicals per als blauets i es reforçárà l’aillament de l’edifici dels escolans per tal de que la calefacció sigui més eficient.

La reunió del patronat de la fundació la presidí el bisbe de Mallorca, Xavier Salinas. Hi assistiren per part de la Congregació els PP. Antoni Vallespir, Josep Amengual i Ricard Janer. També hi foren presents, el Vicari General de la Diòcesi, Antoni Vera; el vicepresident del Govern, Antonio Gómez i el vicepresident del Consell de Mallorca, Joan Rotger.
Manuel Soler Palà, msscc

El dia a dia de la Comunitat de Palma


Sabem que la casa de Ciutat està destinada a cuidar els malalts i ancians. Ho ha organitzat amb cura el P. Jaume Reynés, superior i administrador. Tenim dos infermers: un per les cinc jornades laborals i un altre pels dissabtes i diumenges. Tenim el Dr. Joaquim Domínguez que gratuïtament s’ha ofert a fer un seguiment del qui el necessiti i passa cada parell de setmanes.

Treballs de la Comunitat. Aquesta atén al culte amb dues misses diàries. En les solemnitats de Nadal i Setmana Santa contam amb la col·laboració d’un grup de cantors del cor del G. Miquel Vidal.

El P. Reynés fa escola a l’Institut Superior de Ciències religioses. El P. Llorens dirigeix el cor de La Real que canta en els funerals. També acompanya el cor de la parròquia de la Santa Pagesa i temporalment diu missa a la clínica Planas.

Pregària comunitària. Els que podem resam les Laudes al matí i la Sexta abans de dinar. Després d’ella ens llegeixen un follet damunt la vida religiosa, segons l’esperit del Evangelli Gaudium. Els divendres tenim la Lectio divina en la capella del Santissim de l’església. Està oberta als fidels que hi vulguin participar.

Esperit comunitari. Els dijous tenim reunió. On es parla dels problemes, de les noticies, dels projectes i decisions a prendre. Cada u expressa lliurament el seu punt de vista. En les menjades es viu ambient de joia i distensió.

Per acabar, feim el possible per dur a terme les orientacions del Capítol i anam aconseguint el que el Fundador desitjava. Ens estimam i ens sentim estimats.

                                                                                                              Rafel Carbonell, msscc


  • El P. Miquel Mascaró es troba per Buenos Aires amb motiu de la construcció que la Procura de Missions de la Congregació ha dut a terme a la perifèria de la ciutat. Per més endavant ha promès una crònica i les corresponents imatges.
  • Estam esperant notícies de les cases de La Real i de S. Honorat. En aquesta darrera hi ha tot un equip encarregat. Doncs... per feina! A La Real hi ha escriptors prolífics. Que no sigui dit!

sábado, 8 de noviembre de 2014

Projectes pel nou curs 2014-2015

El passat dijous 29 d’octubre, tinguérem al monestir de La Real la primera trobada de Formació Permanent, que feim cada mes. En aquesta nova etapa, el Consell de la Delegació estarà format per: P. Josep Amengual, Delegat. Consellers, els superiors de les 4 comunitats mallorquines: P. Miquel Mascaró (Sant Honorat), P. Antoni Vallespir (Lluc), P. Gabriel Seguí (La Real), P. Jaume Reynés (Palma). Administrador, P. Manuel Soler. Secretari, P. Jaume Reynés. Encarregats de comunicació: PP. M. Soler i J. Reynés. Arxiver: Diaca Hippolyte Voka.
Com a primers eines pel nou curs, començàrem aprovant l’Agenda de la Delegació, que podeu veure en el calendari d’aquest blog (abaix a l’esquerra).

Ens dedicàrem després al Projecte de Delegació, que té dues partes: A) Projecte del 125 Aniversari de la Fundació. B) Línies d’Acció suggerides al XIXè Capítol General.

EL PROJECTE per el 125 aniversari de la Fundació MSSCC (17 AGOST 2015) està enllestit.

OBJECTIU GENERAL Redescobrir la incidència del P. Joaquim Rosselló dins l’Església del seu temps per a presentar la seva figura i significat als congregants d’avui, al clergat diocesà, als religiosos i religioses, al laïcat que col·labora amb nosaltres.

“Sentimos que ha sido el Espíritu quien nos ha reunido como Comunidad Capitular, nos ha regenerado y nos ha hecho nacer de nuevo. Ahora nos envía a nuestras Comunidades para dar testimonio del Resucitado desde el carisma y la espiritualidad heredados del Venerable P. Joaquim Rosselló. Creemos firmemente que el pequeño grano de mostaza del cual hablaba el P. Fundador contiene un germen de vida que seguirá dando abundantes frutos” (Mensaje Final del XIX Capítulo General, 2014).

OBJECTIU 1 Per a tots els congregants:

1.1 Dos recessos (ADVENT, 11 Desembre 2014 per congregants i QUARESMA, 21 Març 2015 per congregants i laics) sobre les Cartes per l’Any de la Vida Consagrada, llegides des del nostre carisma. (Organitza: Escola Formació Joaquim Rosselló).

1.2 Publicació d’un monogràfic d’estudis fets amb motiu del Centenari del Fundador (probablement a la Revista COMUNICACIÓ del CETEM; organitza l’Escola Formació Joaquim Rosselló i coordina P. G. Seguí).

1.3 Oferir una Setmana d’Exercicis Espirituals a Sant Honorat, lloc de la fundació (10-14 d’Agost). (Organitza Escola Formació Joaquim Rosselló i comunitat de Sant Honorat).

1.4 Aprofitar les ordenacions del G. Hippolyte VOKA NDOMANUENO (diaconal, 20 Desembre 2014 i presbiteral, a confirmar, 12 Abril 2015) per a celebrar l’arrelament a altres cultures. Suggerir que ho facin també a les altres Delegacions, que preparen altres ordenacions.

1.5 Oferir un III curs sobre la re-lectura del carisma des dels llocs fundacionals per a congregants joves, formadors i altres congregants. (L’Escola Fomació Joaquim Rosselló s’ofereix per organitzar-lo al Secretariat de Formació, que l’hauria de convocar, de manera presencial o virtual)

OBJECTIU 2 Pels Laics Missioners i col·laboradors de les nostres obres:

2.1 Oferir visites guiades a l’ermita de Sant Honorat, amb reflexió sobre l’aconteixement (Organitza: Comunitat de Sant Honorat).

2.2 Oferir al Secretariat de Laics Missioners un material d’estudi “Cómo ser discípulos de Jesús en la espiritualidad de MSSCC” (10 temes). (Organitza: Escola Fomació Joaquim Rosselló).

2.3 Oferir-los participar en alguns moments de pregària de la Delegació (Vigília amb motiu de l’aniversari de la mort i de l’ordenació diaconal de H. Voka 19-20 Desembre; recés amb els congregants 21 Març; Ordenació presbiteral de H. Voka, 12 Abril; participación en la festa litúrgica dels màrtirs, 21 Juliol; en la setmana d’Exercicis Espirituals (13-14 Agost) i celebració del 125 Aniversari (17 Agost).

OBJECTIU 3 Pels preveres diocesans

3.1 Oferir-los el monogràfic de la revista COMUNICACIÓ del CETEM i exemplars de les biografies.

3.2 Organitzar una trobada de presentació i diàleg sobre la nostra Congregació.

OBJECTIU 4 Pels religiosos i religioses

4.1 Convidar a les Missioneres SSCC a reflexionar sobre la resposta que dóna l’Espiritualitat dels SSCC al nostre temps.

4.2 Convidar als franciscanes i franciscans a reflexionar sobre l’Any Ramon Llull vist des dels nostres carismes.

N.B. La segon part del Projecte Delegacional referit a les Línies d’Acció queda per una pròxima reunió.

                                                                                                                                              (JRM)

Les comunitats de Palma i de Lluc

Palma: record i pregària pels nostres difunts


Dilluns dia 3 ens varem reunir alguns congregants de Ciutat i La Real al cementeri municipal de Palma. Inaugurarem les obres de manteniment i embelliment que hem fet al nostre mausoleu. Com ens deia un amic dels antics escolans de Sant Gaietà, són una mostra del nostre respectuós afecte pels que ens han deixat. 

En aquest cementeri hi tenim dues tombes: La Tomba “Vía de la Cruz” (SECTOR segon QUADRE 1 Número 0096), la qual fou propietat de la extingida comunitat dels Mínims, i que el Bisbe ens va cedir el 9/04/1900. El nostre fundador, P. Joaquim Rosselló i Ferrà, fou la primícia dels enterrats + 20/12/1909, com un granet que es podreix dins el solc per a fructificar. Dia 15/06/1940 es traslladaren les seves restes a l’església dels SS. Cors de Palma, primer al presbiteri i, més tard, per a afavorir-ne la veneració, a la capella de la Mare de Déu de Lluc.

Dia 25/06/1967 el Superior General P. Gaspar Munar aplegà totes les restes a l’ossari de la segona tomba. A la primera, vui només hi reposa el P. Nicolau Marquès + 20/10/2007 i 3 nínxols buits.

La Tomba del QUADRE 7, CAPELLA 12 fou una donació de la titular Irene Villalonga (11/03/1964). Presidit per un medalló que els nostres zelosos missioners repartien a les famílies consagrades als Sagrats Cors, amb la inscripció: “Sagrados Corazones, bendecidnos”. Un doble llistat de 56 noms, entre congregants Preveres (P), Germans Coadjutors (G) i Estudiants (E morts al seminari) vol salvar la seva memòria per a les generacions futures. Una fornícula amb una antiga imatge de Nostra Dona, sobre un petit altar que representa les vides ofertes i consagrades. “Benaurats els qui descansen en el Senyor”. Que ens poguem veure tots en el cel.

Missioners dels SS. Cors morts a les comunitats 

de Palma i La Real 

i enterrats en aquest cementeri


1. Joaquín Rosselló i Ferrà, Fundador + 20/12/1909 (traslladat a l’església dels SS. Cors de Palma, dia 15/06/1940) / 2. G. Agustí Maspons Prats + 19/7/1910 / 3. E. Bernat Beltrán Barceló + 27/5/1912 / 4. E. Joan Rosselló Suau + 28/10/1918 / 5. G. Antoni Perelló Cladera + 29/10/1918 / 6. G. Joan Muntaner Torrandell + 22/1/1920 / 7. P. Sebastià Mudoy Truyols + 4/3/1929 / 8. P. Joan Bauzà Bisbal + 5/3/1930 / 9. P. Antoni Bauzà Terrassa + 27/12/1935 / 10. P. Antoni Thomàs Pastor + 21/4/1936 / 11. G. Joan Magraner Colom + 20/1/1941 / 12. P. Joan Albertí Albertí + 31/8/1945 / 13. G. Francesc Artigues Mayol 19/12/1945 / 14. G. Gabriel Alomar Ferragut + 2/6/1950 / 15. P. Bartomeu Pascual Massanet + 29/06/1950 / 16. P. Sebastià Garcias Mas + 30/7/1955 / 17. G. Miquel Sureda Roca + 25/12/1956 / 18. P. Llorenç Rotger Coll + 26/9/1959 / 19. G. Jaume Artigues Munar + 9/4/1961 / / 20. P. José Mª Lizarbe Suescun + 1/7/1962 / 21. P. Josep Miralles Martorell + 9/3/1963 / 22. P. Francesc Reynés Solivellas + 13/7/1965 / 23. P. Miquel Ollers Fullana + 13/4/1966 / 24. P. Jaume Al·lès Pons + 5/5/1967 / 25. P. Josep Pons Roig + 6/12/1968 / 26. P. Pere-Joan Grimalt Soler + 16/2/1970 / 27. G. Martí Tugores Gamundí + 5/2/1972 / 28. P. Rafel Juan Escandell + 17/4/1973 / 29. P. Joan Amengual Miralles + 25/11/1979 / 30. G. Antoni Thomás Bagur 30/1/1982 / 31. P. Miquel Ripoll Frontera + 21/5/1983 / 32. G. Facundo García Sanahuja + 30/4/1985 / 33. P. Miquel Estrany Ramis + 12/10/1986 / 34. P. Francesc Servera Miralles + 18/12/1986 / 35. G. Joan Fullana Llull + 4/6/1988 / 36. P. Josep Amengual Mayrata + 19/9/1990 / 37. G. Miquel Vidal Mesquida + 19/6/1991 / 38. G. Gabriel Sampol Capó + 18/12/1991 / 39. P. Josep Nicolau Bauzá + 16/1/1993 / 40. G. Joan Manera Terrasa + 24/6/1993 / 41. P. Francesc Bonafè Barceló + 5/6/1994 / 42. P. Gabriel Seguí Vidal + 28/10/1996 / 43. P. Josep Obrador Socías + 3/5/1997 / 44. P. Jaume Amengual Real + 18/3/1998 / 45. P. Miquel Pascual Pont + 7/5/1999 / 46. G. Joan Juan Ferrer + 13/7/2000 / 47. P. Bartomeu Matheu Caimari + 7/11/2000 / 48. P. Guillem Pascual Pont + 29/1/2001 / 49. P. Bartomeu Roig Roig + 27/7/2006 / 50. P. Cristòfol Veny Melià + 12/3/2007 / 51. P. Mateu Mesquida Moll + 19/8/2007 / 52. P. Nicolau Marquès Marcel + 20/10/2007 / 53. P. Antoni Picornell Gelabert + 4/8/2008 / 54. P. Joan Melià Mestre + 8/9/2009 / 55. G. Jaume Jaume Gelabert + 28/08/2010 / 56. P. Guillem Bauzà Bauzà + 11/12/2011                                                                               (Jaume Reynés Matas, msscc)

Notícies de Lluc

Volem deixar constància de quatre notícies que criem val la pena ressaltar en aquests primeres setmanes de la tardor. Per cert, un temps que a Lluc es fa més protagonista perquè les muntanyes amaguen el sol ben aviat a l'hora baixa i la plaça queda gairebé deserta en fer-se fosc. També els cotxes de lloguer o els autobusos turístics minven. No menys els grups i peregrinacions, tot i que no completament. Només destaquem les cinc notícies següents.

1. Trasllat d'ex-vots i presentalles. El P. Ricard Janer ha dirigir el trasllat de tots els objectes que hi havia a l'antiga sala de presentalles (Ex-vots, ofrenes, etc) a les noves sales de l'arxiu general que comuniquen amb l'arxiu documental i que conté també una secció/magatzem d'objectes artístics del museu de Lluc.

El senzill retaulet que presidia la Sala de Presentalles, s'ha instal·lat al centre del presbiteri de l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra, incorporant-hi la talla del titular al bell mig. Tot s'ha fet amb una acurada distribució, classificació i bon gust.

2. "Cursillos de Cristiandad". Ho voldríem traduir per "cursets de cristianisme", però no és el mateix. L'empremta de la història també pesa, així és que haurem d'acontentar-nos de posar l'expressió entre cometes. El fet és que el dia 18 d'octubre devers 300 “cursillistes” celebren al Santuari la “Diada del 70 aniversari de la Fundació dels Cursets de Cristiandat” amb un horari atapeït d'actes.
Al matí tenen una Hora Apostòlica, meditació, i testimonis vivencials. Després un Via Crucis pel Pujol dels Misteris, benvinguda del P. Prior, visites a la Mare de Déu, actuacions musicals i un dinar compartit a l'Acolliment del Centenari.

El capvespre, més testimonis vivencials, sabatina a la Basílica, actuacions musicals, projecció de fotos, i finalment, a la Basílica Eucaristia una que presideix el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, molt participada i festiva.

3. La Basílica de goma a gom. Cinc associacions/parròquies es donen cita el diumenge, dia 26, al santuari. L'Ofici de les 11:00 és molt concorregut, són diverses les procedències dels grups que omplen la Basílica: Associació Cap de Bou de Costitx, poble de Mancor, Parròquia de la Mare de Déu de Robines, de Binissalem, i les Parròquies de Verge de Lluc i de la Mare de Déu del Roser, de Ciutat. Presideix l’Eucaristia el novell prevere Ricardo Mejias, recent ordenat a La Seu pel Bisbe, i que exercirà el seu ministeri pastoral a la Parròquia de Mancor. 
Concelebren el P. Prior i Mn. Jaume Mas, Rector de la Parròquia de Binissalem.. Al moment de l'ofertori, rams de flors, cossiols amb plantes, vins de Binissalem i un original ball de l'oferta arborant cistelles amb flors. Després aplec a l'Acolliment del Centenari per un dinar de germanor.

4. Visita al cementeri. Com és costum, el primer dia de novembre, després de l'ofici, el celebrant i els blauets van en processó al cementeri. Han de pujar un bon troç del "pujol dels misteris". Hi assisteix un bon grup de gent que ha participat a l'Eucaristia i també d'altres que tenen lligams amb el petit poble d'Escorca i amb els difunts enterrats al lloc. 
Els blauets canten un respons i el Prior beneeix les tombes. El cementeri està ben arreglat, les tombes netes i ornamentades. La flaire dels cipresos i les flors es barreja amb la del més enllà.

5. Conveni amb la Universitat. Ja feia mesos que s'anava preparant un conveni de col.laboració entre Lluc i la Universitat Balear. El marc que el propícia és l'interès per a la cultura i per al poble de Mallorca d'ambdues Institucions. El Sr. Pere Fullana ha fet de pont per tal de dur-lo a terme.

Es va signar dia 5 de novembre al menjador de la comunitat. Seguidament el Prior i el Rector digueren unes paraules adients. També l'historiador Pere Fullana fou convidat a dir quelcom sobre el particular, ell que ha acompanyat en gran part el procés de la signatura.
Ramon Ballester / Manuel Soler

sábado, 1 de noviembre de 2014

Presentació d'un llibre sobre Ramon Llull

Ramon Llull, màrtir mallorquí

El P. Jaume Reynés informa/comenta l'acte de presentació del llibre del P. Josep Amengual "Ramon Llull Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV". Tengué lloc a La Real, dia 30. Parlaren des de la taula de presidència l'autor del llibre, l'historiador Pere Fullana i l'editor Àlex Volney. La lulista Maribel Ripoll envià unes lletres que llegí el P. Biel Seguí. Hi assistiren unes 70 persones.

La veritat es que es varen dir coses molt interessants, amb una certa amargor però també amb afecte, caparrudesa i capacitat de lluita. Per què aquest procés de santedat no ha arribat mai a bon port? Probablement per falta de lògica i de coherència de part de l'Església, la qual va fer més cas a l'inquisidor trampós i falsari i a les lluites de bàndols poderosos que als Censors que el jutjaren ortodox amb tota l'autoritat. 

Jo m'atrevesc a afegir moltes raons suggerides o malpensades: perquè era un català de Mallorca, illa de pocs recursos de poder. Perquè era un laic convertit (fins al punt de deixar la família i que -com Jesús- era més bé autodidacta), un reformista de soca-rel amb el qual simpatitzaren molts de radicals (que pretenia la reforma de tots els estaments eclesiàstics, inclòs el bisbat, el col·legi cardenalici, el papat i el mateix Concili, l'evangelització sense espasa, la reconquesta de Terra Santa i el diàleg religiós ferm però respectuós), el filòsof i el teòleg agosarat i inquiet. Perquè era un místic foll d'amor, però també un rodamón inquiet i sense fronteres. Perquè l'hem declarat el pare de la pàtria catalana i representant del geni de la nostra raça, l'essència destil·lada de les nostres utopies. 

Ahir vespre vàrem poder comprovar, certament, que la causa lul·liana té encara molt de foc colgat i esperances de futur. Escaient pel moment que viu la nostra diòcesi "en sortida", que prepara un congrés d'evangelització i reforma. Tothom trobà que fou un acte que honrava l'Escola de Formació P. Joaquim Rosselló de La Real.


Convertir pàgina en PDF