Vers el 125 aniversari

Estam en marxa vers l'horitzó del 125 aniversari de la fundació de la Congregació. Aquesta data marcarà les celebracions i reflexions de l'any 2015. Abans d'acabar el 2014, vet aquí dos escrits que ja indiquen la direcció. 
Un és la carta del P. Josep Amengual aprofitant també el Nadal i l'ordenació diaconal del congolès Hyppolite Voka. 
L'altra és una entrada del P. Jaume Reynés publicada en el seu blog.

Monestir de La Real, 03 de desembre de 2014

Nadal, CV Aniversari de la mort del P. Fundador, 

ordenació diaconal del profes Hippolyte Voka

Estimats germans i amics:

Una salutació: Us adjuntem una afectuosa felicitació de Nadal, de part de la Delegació de Mallorca. Des del mirador de Sant Honorat, que tanta compenetració amb la creació i amb el Creador va despertar en el P. Fundador, germans africans van contemplar el mateix panorama i el mateix Pare.

En la llinda del VII Centenari de la mort de Ramon Llull, en aquest lloc de Randa, tan estimat per ell, i pel P. Joaquim, volem recobrar l'impuls missioner que brolla de la contemplació.

En començar la preparació per a la celebració del CV aniversari de la fundació de la nostra família missionera sentim el mateix impuls que el P. Joaquim, d'animar els cristians a anar a la frontera de la missió, des de la contemplació de l'amor de Déu mostrat en els Cors humans de Jesús i Maria. Recollim, en aquest sentit, la carta que hem rebut del P. Superior General, Emilio Velasco.

Finalment, l'ordenació diaconal del nostre germà congolès, Hippolyte Voka, que en breus instants celebrarem a La Real, serà un nou regal del Pare, per fer més servidora la seva església i la Congregació, en els seus religiosos i en els seus laics, en la Fundació Concòrdia, a la Procura de missions, i en tants centenars d'home i dones amb qui treballem en aquestes institucions, en col·legis, santuaris, parròquies, obres socials, etc. Tots compartim un mateix alè al servei de la nova humanitat.

Aquesta alegria creix amb la professió perpètua d'ahir i l'ordenació de diaca d'avui, a Kiziguro (Rwanda), de Nyirimanzi Théogène, i l'ordenació presbiteral dels Diaques Jean Claude Ngenzirabona Niyitegeka, Jean Marie Vianey Hafashimana i de Sosthène Galli Mameleyagbami. El carisma del P. Fundador mostra el seu vigor en aquests germans de països diversos.

A tots, els missioners, laics i religiosos de la Delegació de Mallorca, us felicitam i amb tots volem emprendre un any nou, amb més esperances que Jesús i Maria, protagonistes amb Josep i els pastors, del primer Nadal, ens portin a esperar més, avui.

Bon Nadal,

Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.

125 aniversario de la fundación

En estas fechas de NAVIDAD, cuando se nos revela la bondad y la ternura del Corazón de Dios con la humanidad (cfr. Tito 3,4). A punto de estrenar el AÑO NUEVO, les queremos comunicar que el próximo 17 de Agosto de 2015 celebraremos el 125 aniversario del NACIMIENTO de nuestra Congregación. En la montaña mística de Randa, tan ligada a la herencia del beato Ramon Llull, el P. Joaquim Rosselló i Ferrà soñó unos Misioneros de los Sagrados Corazones de Jesús y de María que fuéramos hombres contemplativos y de celo apostólico para predicar en los pueblos de la isla y más allá.

Todos los que os consideráis amigos nuestros, ayudadnos a dar gracias a Dios que contó con nosotros en sus designios de amor. En marcha con su Pueblo, a través de una sociedad que sufre “desertificación espiritual”, nos esforzaremos por ser “oasis de verdor”, agua que brota del manantial del Corazón de Jesús (cfr. EG 86). 

Al Obispo, nuestro Pastor, y al presbiterio de la Iglesia local, renovamos nuestro compromiso de construir una Iglesia de corazón abierto, como abiertos están en nuestro escudo los corazones de Jesús y su Madre (cfr. EG 47). 

Con los hermanos religiosos y religiosas, en este Año de la Vida Consagrada, renovaremos la pasión de la primera generación y jamás renunciaremos a la esperanza, cediendo a la tentación de los números y de la eficiencia (cfr. Carta a todos los consagrados, III/3). 

Saludamos, finalmente, a todo el pueblo que nos ha sido confiado, y especialmente al laicado que comparte con nosotros ideales, espíritu y misión (cfr. Id. III/1). Unos como contratados en nuestras obras y muchos otros y otras de manera voluntaria, también se sienten hijos del P. Joaquim Rosselló. Vosotros nos exigís, nos enriquecéis y nos potenciáis. El futuro de nuestra Congregación va muy ligado a todos vosotros y vosotras. En la Misión Compartida descubrimos el soplo del Espíritu que nos renueva. 

Felices Pascuas de Navidad, 2014.  

  

Jaume Reynés Matas

Felicitació nadalenca 2014

La més cèlebre nadala de la història cantada en el meravellós escenari de la Sagrada Família de Barcelona. 

El conjunt brinda la felicitació ideal per a aquestes festes. 

Molts anys a tots els membres de la Delegació de Mallorca

    

Nota: el Santuari de LLuc disposa d'una web-càmera situada al cor que permet visualitzar el retaule i el presbiteri. Qui ho desitgi en podrà seguir les funcions que tenguin lloc, començant per les matines de Nadal. La senyal va a un servidor d'Amsterdam i des d'allà és estesa per tot el planeta. Cliqueu aquí: Càmera del Santuari de Lluc

Ordenació diaconal d'Hyppolite Voka

A. Vetla de pregària

Divendres, dia 19 de Desembre, ens reunim un grup de creients a la intimitat de l’antiga església de sant Bernat de La Real. S’ha creat una atmosfera d’espera, entre advent i nadalenca, expectació de la vinguda imminent: El betlem fet per mans artesanes, els ciris, les flors de pasqua, la gran figura de Nostra Dona de la Font de Déu com un signe de llum a les altures.

Ens asseim en torn del nostre germà Hippolyte Voka, MSSCC, vocació ja madura de 45 anys, qualcú l’ha definit: “model de resistència i perseverança”. Tot i esser congolès i originari de les Delegacions africanes, duu un any incorporat a la nostra Delegació de Mallorca. Demà serà ordenat diaca, i el P. Gabriel Seguí ha preparat una primera part vocacional sobre “la missió del diaca dins l’Església”: ministre de la caritat (Fets 6,1-6) i ministre de la Paraula i dels sagraments (Fets 8,35-40). 

Els nostres llaços s’estenen fins a Rwanda, on, en aquestes mateixes hores, estan vetlant pels germans Alban Sosthène, Jean Claude i Jean Marie Vianney, que demà seran ordenats preveres. També rebran el diaconat: el germà Théogène, demà a Rwanda, i Toni Moreno, gerent de la Procura de Missions, present a la nostra vetla, que rebrà el diaconat permanent a mitjan de gener. Demanam que n’Hippolyte sigui un predicador de l’Amor de Déu en un món fred i de cor ferit; un sacerdot pobre, amic dels pobres; per la seva família africana, que estiguin bons de salut, visquin dignament i feliços, pel seu pare difunt; perquè no faltin les vocacions de joves que vulguin dedicar la seva vida a Déu a la vida consagrada.

El P. Jaume Reynés ha preparat una segona part de caire congregacional. Demà recordam l’aniversari del traspàs del P. Joaquim Rosselló a la seva cel.la on vivia retirat a l’entrada d’aquest monestir. Però és que el pròxim estiu es compliran 125 anys de la fundació de la nostra Congregació (17 Agost 1890), i ja estam d’aniversari. Aprofitam la guia d’una circular que ens ha passat el P. Emilio Velasco, Visitador General de la Congregació, adaptant les consignes del papa Francesc per l’Any dedicat a la Vida Consagrada.

Una acció de gràcies pel passat. Perquè el Senyor va escollir al P. Joaquim Rosselló com un instrument que revelàs la seva misericòrdia al món. Per tants de Missioners (preveres i germans coadjutors) que consagraren la seva vida al Regne. Per les nostres famílies cristianes, que acolliren els primers missioners, respongueren a la crida de Déu, foren apòstols de la seva Església i ens deixaren la fe com un tresor.

El present viscut amb passió renovada. En aquest Any de la Vida Consagrada (amb més d’un milió de persones consagrades a la vida religiosa).

En aquest Any Ramon Llull (durant 2015 i 2016 celebrarem els 700 anys de la seva mort). Tothom sap que el nostre monestir de La Real està lligat a la memòria del beat: Aquí visqué i escrigué algunes de les seves obres, ens ho recorda el monument aixecat devora la cisterna del claustre. I heu de saber que la nostra congregació de MSSCC nasqué també fecundada per la inspiració del Beat. El P. Joaquim Rosselló es retirà a la muntanya de Randa, “lloc molt apte per a la contemplació de les coses divines, com així ja ho va jutjar abans el seu antic habitador el Beat Ramon Llull, que hi va establir la seva morada”. Preguem perquè la nostra Congregació tengui una ànima contemplativa i missionera com el beat Ramon Llull, l’amic enamorat de l’Amat.

Finalment, un Any de la Nova Evangelització. La nostra Congregació va néixer per esser missionera. El zel apostòlic del P. Joaquim volia calar foc a l’illa, com li havia ensenyat de nin i jove el Germà jesuïta don Gregorio Trigueros. Essent encara seminarista, ja li va fer la predicció d’una Congregació de preveres dedicada a propagar la devoció als SS. Cors.

A la darrera part enfocam el futur amb esperança. “¿Qué puede aportar una pequeña Congregación como la nuestra en medio de una realidad que nos desafía y donde hemos de enfrentarnos a tantos ‘Goliats’ gigantes, que amenazan con destruir lo que tratamos de construir con tanto esfuerzo? Somos pocos… pero no estamos solos. Como no estaban solos los discípulos de Emaús, aunque sus ojos no supieran reconocer al Señor que caminaba con ellos. He ahí el fundamento de nuestra esperanza. Saber y experimentar que el Traspasado-Resucitado se ha quedado con nosotros. Somos pocos… pero sabemos, como dice el Evangelio, que el proyecto de Dios -el suyo, no el nuestro- avanza misteriosamente desde realidades aparentemente muy sencillas y muy humildes, así como crece la semilla en el campo sin que el sembrador sepa cómo”.

Acabàrem en una oració compartida de petició i d’alabança.     JRM

B. El dia de l'ordenació

El dia 20 de desembre té ressonàncies tradicionals per als congregants. Es commemora la mort serena i venerable del P. Fundador. Es compleixen 105 anys d’aquest esdeveniment. Enguany s’hi afegien altres motius per a l’acció de gràcies. A la Delegació de Mallorca (La Real concretament) ha estat ordenat de diaca n’Hyppolite Voka, procedent del Congo, que ja fa temps viu a Mallorca. També hi ha hagut tres ordenacions presbiterals i una diaconal a Rwanda. Pròximament en Toni Moreno rebrà igualment el diaconat permanent. Ell és el gerent de la Procura de Missions i resideix a Palma. 

L’Església de La Real ho tenia tot ben preparat gràcies al Rector i Vicari. A les 11:00 els assistents a la cerimònia ja estaven en el temple. Puntualment sortí en processó el personal que s’acomodaria al presbiteri. La conformaven escolans —ells i elles—i vestits de blanc i negre, 14 preveres Missioners dels SS. Cors, l’odenant i el Sr. Bisbe.

Tot es va desenvolupar com estava previst. Una de les corals parroquials de La Real intervengué en els cants de la missa. Duia la batuta el Sr. Ricard Terrades, Director de música de l’Escolania de Lluc. El Sr. Bisbe va anar desgranant les cerimònies del ritual d’ordenació de diaques i va fer una llarga i fluida homilia adient al moment.

El diaca ordenat fou revestit de la típica dalmàtica, de color morat, En acabar la missa es dirigí a la concurrència en llengua vernacle, cosa que és d’agrair. Tot i l’accent. una mica afrancesat, se l’entenia bé. Va donar les gràcies als qui col.laboraren a preparar la festa, com també al Superior General, P. Emilio Velasco, present a la cerimònia i el P. Josep Amengual, que ha seguit més de prop el darrer any del seu procés formatiu. 

Acabada la cerimònia tots els presents foren convidats a una beguda i unes galletes mentre conversaven animadament. Els preveres i la Sra. Maria Gener passaren al menjador dels convidats per clausurar la festa amb un dinar fraternal.      MSP

Una vetlada lluquera a Binicomprat

El passat dissabte, dia 13, els Blauets oferiren un concert a les instal.lacions de Binicomprat, conegut com a restaurant de gran aforament. El motiu era de que els pares dels blauets, familiars, amics, antics blauets i altres convidats tenguessin una vetlada nadalenca agradable. La meitat del preu del sopar anava destinat a subvencionar les despeses del viatge que els blauets faran a Finlàndia coincidint amb el final de curs.  

El concert no fou només de veus blanques, sinó que també hi participaren diversos instruments tocats pels mateixos blavets. Per cert, l'interès per la música va en augment des que l'escolania és una escola de música integrada. Fins i tot alguns al.lots han demanat de dedicar més temps als assajos d'orquesta de càmera. 

Després del sopar es va lliurar el Blauet d'Or al Germà Macià Ripoll pels 50 anys de dedicació al santuari de Lluc, particularment per la col.laboració amb els blauets durant molts anys, així com per la creació del jardí botànic i la decoració de la Basílica.

Els convidats foren més de 500. La majoria participà també en les rifes que oferien diferents productes: ensaimades, estades a hotels, a l'hostatgeria de Lluc, etc. 

Altres notícies breus:

Per no deixar-nos res entre les lletres del teclat diguem també que recentment la comunitat de S. Honorat va celebrar un aniversari més (i van prop de 60) de la senyora Maria Gener que tant col.labora amb l'acollida dels grups i en que la casa mantengui un esperit d'oració i contemplació, sense caure en la rutina. 

I finalment n'Hyppolite Voka ha passat tres dies a Lluc per tal de preparar la seva ordenació diaconal a La Real. Fins aquest dia, dissabte 20 de desembre (coincidint amb l'aniversari de la mort del Fundador) també es retirarà al convent de les Saleses de Palma on, per cert, hi ha vàries monges africanes. 

Esdeveniments d'aquí i d'allà

1. Recés a S. Honorat

Tengué lloc el dia 11 de desembre. HI asistiren 9 congregants. Començàrem amb la pregària, com és habitual. Seguí una llarga introducció del P. Pep Amengual a propòsit del 125 aniversari de la fundació de la Congregació. Féu notar la tensió entre el fet d’establir-se a la muntanya de Randa —gens apta per a la missió—i el títol de missioners, que precisament apunta a moure’s entre la gent. 

A partir d’aquí hi hagué les oportunes reflexions sobre la necessitat d’alimentar la veta contemplativa que ha de caracteritzar els congregants. Contemplació i acció cal que quedin ben cohesionats en la unitat de vida. 

Una segona part la dirigí el P. Jaume Reynés acudint al material que ell mateix havia elaborat per a tota la Congregació: una reflexió i unes preguntes sobre la recent carta del Papa a la Vida consagrada. El títol de la carta: “alegrau-vos”. 

Després de l’exposició ens plantejà algunes preguntes per a la meditació personal —també per a la posada en comú— partint de les propostes del Papa i no menys recurrint als escrits del P. Joaquim Rosselló i les Regles. 

Una de les preguntes formulades es referien a la relació entre l’alegria bíblica i l’espiritualitat del cor, les entranyes de misericordia, la tendresa… Una altra convidava a tornar a l’alegria del moment en que un s’ha sentit mirat-escollit-cridat, tot recordant la seducció del Profeta Jeremies (20,7). Seguia una altra pregunta insistint en la diferència entre conèixer Jesús o no conèixer-lo. I així algún interrogant més per a rumiar durant més d’una hora. 

Després tenguérem temps per a la conversa amb gent de la casa. Admiràrem el progrés del jardí que amb cura cultiva —o més bé dirigeix el cultiu— el P. Barceló. Cosntatàrem que una habitació/ermita està ben equipada i en ple funcionament. Però també n’hi ha una altra de començada, a part de la coneguda com “P. Palau”. Ermites dins l’ermita, es podría titular la situació. 

Dinàrem amb bona germanor i cadascú tornà a casa seva.

2. Funeral del Sr. Guillem Janer, germà del P. Ricard

Es celebrà dia 12 horabaixa a l’Església castrense de Sta. Margarita, a Palma. De la comunitat concelebraren els PP. Toni Vallespir i Manuel Soler. De La Real, els PP. Josep Amengual i Miquel Darder. De Palma, el P. Jaume Reynés. També tres preveres diocesans. Volgueren fer-s’hi presents dues monges franciscanes de la comunitat de Lluc. 

El P. Ricard presidí l’Eucaristia. Bona part de l’homilia consistí a llegir una emotiva carta del seu germà escrita 48 anys enrere. Deixava entreveure les seves inquietuds, els criteris cristians que el guiaven sense subterfugis. El difunt tenia gairebé 90 anys i havia estat coronel. Els últims anys patí d’una seriosa malaltia.

L’Església castrense és d’un gòtic molt antic i digne d’admiració. Estava ben plena. El condol es retardà notablement degut a la gran quantitat d’amics i coneguts que volgueren saludar els familiars més propers.

3. Fira de Nadal a Lluc

L’any 2011 va tenir lloc per primera vegada la Fira de Nadal a Lluc. Des d’aleshores la participació ha estat ben notable. La d’enguany (13/14 i 20/21 de desembre) ja es posa en funcionament per quarta vegada. 

Els productes que es poden contemplar són d’artesania més o menys vinculada amb el Nadal o l’hivern. També hi ha, naturalment, figures i ornaments varis pel Betlem. El temps sembla que ajudarà a curiosejar per les parades i a conversar per la plaça. 

Hi ha atractius complementaris a la fira. Visites al museu, al jardí botànic, al parc infantil (petit Lluc) i les passejades per l’entorn on la gent admira les roques de formes capritxoses, la vegetació espessa i les vistes que brinden les muntanyes de la serra.

MSP

Més sobre "miradas con corazón".

Amb el lema: "Miradas con corazón" s'inaugurà el passat dijous dia 4 de desembre una exposició de fotos de Ruanda i Camerun pel fotògraf Antoni Cano al Gran Hotel de la Caixa (Caixaforum) que romandrà oberta fins el dia 10.

L'exposició està composta per 20 fotografies en blanc i negra en el qual les mirades dels protagonistes sembla que no sols miren, sinó que també parlem i escolten.

La citada exposició vol ser una mostra del compromís social que dur a terme la Procura de Missions Sagrats Cors en els països citat a més a més d'Argentina i Santo Domingo. Els seus organitzadors amb aquesta exposició fotogràfica volen reafirmar i testimoniar el seu compromís solidari amb els més desvalguts del nostre món.

El fotògraf, Antoni Canon, ha sabut cercar aquelles cares d'infants i adults que transmeten alegria i esperança més enllà de les dificultats i entrebancs de la duresa de les seves vides. També ha sabut cercar aquelles manifestacions culturals i religioses d'aquests països que lluiten per sobreviure i sortir de la seva pobresa.

Entre el public que assistí a la inauguració es comentava, sobretot, l'expressió de les cares i la mirada dels infants. Són cares carregades de vida que contagien pau, serenor i agraïment. Com si just amb la mirada et volguessin transmetre tota la seva interioritat. Són mirades fetes amb el cor! Mirades que valoren l'esforç de molts dels col·laboradors de la Procura de Missions Sagrats Cors que no escatimen temps ni esforços per ajudar-lis a viure amb més dignitat.

La realitat social de Ruanda i Camerun no és fàcil ja que la política econòmica difícilment afavoreix als pobres. Ells solen ser el resultat de la injustícia i la corrupció dels seus governats. No podem menysprear la realitat d'Africa ja que és el continent oblidat pels que governen el nostre món. 

Entre els assistents a l'exposició hi havia un bon grupet de Missioners dels Sagrats Cors. Un d'ells procedent de la República del Congo que ha vengut a Mallorca per acabar els seus estudis teològics i els altres procedents de Mallorca. Alguns han desenvolupat la seva tasca missionera a Ruanda i Camerun.

El gerent de la Procura, en Toni Moreno agraí l'esforç de les diverses entitats i col·laboradors que han fet possible aquesta exposició, convidant a tots els presents a ser solidaris amb aquesta entitat per tal que pugi continuar la seva tasca i la seva missió a favor dels pobres i de la formació de nous missioners natius.         Miquel Mascaró

Una mirada con corazón

Anoche asistimos a la inauguración de la exposición de fotografías sobre Rwanda y Camerún, los países africanos donde los Misioneros de los Sagrados Corazones nos hemos sembrado e intentamos crecer y fructificar. Una serie de fotos que hizo Toni Cano en un viaje reposado que parece le ha marcado. 

Es un proyecto de Misiones-SSCC para sostener la obra de nuestros Misioneros. "A las puertas de la celebración del 125 aniversario de la fundación en Mallorca" de nuestro Instituto. "Como reconocimiento a los 140 misioneros que desarrollan una intensa labor social y evangelizadora para devolver la dignidad a quienes les ha sido arrebatada". 

Allá nos juntamos con Toni Moreno, el animador de esta y muchas otras iniciativas, que se mueve en su ambiente saludando a todo el mundo y queriendo prender fuego. Con P. Miquel Mascaró, el procurador, que acaba de regresar de las misiones argentinas. Con P. Jaume Roig, que ha gastado la mayor parte de su vida en África. Con nuestro seminarista congoleño Hippolyte Voka, que en unos días será ordenado diácono en La Real. Con muchos colaboradores y simpatizantes, gente joven sobre todo, lo que es de agradecer. Interesados en mirar con una mirada diferente, desde el corazón, la justicia y la misericordia.

La exposición está abierta en el tercer piso del Gran Hotel (Caixaforum Palma) hasta el 10 de diciembre. Visítenla, si pueden, será un buen ejercicio para este tiempo de Adviento.                                    JRM

Un curs sobre les beguines

L'Escola Joaquim Rosselló, situada a La Real (Palma), ofereix un curs sobre les beguines i, per extensió, sobre els fonaments del feminisme cristià a l'Edat Mitjana. 

Es tracta d'una temàtica poc usual que convé no deixar passar de llarg. Vegeu-ne més detalls.

 

Recés de pregària contemplativa S. Honorat

El cap de setmana del 14-16 de novembre tingué lloc a Sant Honorat un recés de Pregària Contemplativa. Varen assistir-hi, sense comptar els membres de la comunitat, 14 persones.

Va començar el divendres 14, després del sopar, amb la presentació del recés. La majoria dels exercitants havien arribat per celebrar les vespres i l’eucaristia. En la presentació, seguint el mètode de Franz Jalics, S.I., proposem aprofundir en una forma de pregària que pretén fer conscient la presència de Jesucrist en les nostres vides. Es treballa en sessions de pregària en silenci, seguint la sistematització que Jalics en fa de la pregària de Jesús: postura, respiració, repetició constant de la invocació de Jesús... Es proposen una mitja de 6-7 hores diàries de meditació en silenci.

Durant els dos dies següents anem aprofundint en part d’aquesta metodologia (que es continuarà en els dos recessos següents): afinar la percepció, a partir de la contemplació de la natura; dirigir la percepció en vers el nostre interior, a partir d’una postura corporal correcte i de la respiració, tot centrant-nos en el “lloc del cor”. Els textos bíblics que ens guien en aquests exercicis son: Ex 3,1ss; 1 Re 19, 11-13; Mt 25,31-39; Lc 13,10-13; Mt 11,28-30). Un moment especial, l’eucaristia celebrada el dissabte a la nit.

A més de la proposta dels tres caps de setmana de recés durant aquest curs, un diumenge al mes ens reunim per fer un dia de pregària. Aquest any també hem programat uns exercicis de 8 dies, en clau de pregària contemplativa, pel mes de juliol.

                                                                                   MG