Lligams

Lligams

lunes, 19 de marzo de 2018

Acompanyant la Mare que plora

Ja som als darrers dies de la Quaresma, i enguany hem volgut preparar la Setmana Santa amb un acte molt especial: La presentació del “Plant de la Verge” del beat Ramon Llull, el nostre sant i savi mallorquí més universal.


Voldria explicar-vos breument què és el que vos presentam, qui el presenta i quina connexió té amb aquesta Església on el presentam.

1. El “Plant de la Verge”, una litúrgia del poble

Jacopo de Benedetti (1236-1306), conegut amb el nom de Jacopone de Todi, va ser un frare franciscà italià, autor de nombrosos poemes religiosos en italià i llatí; se li ha atribuït l'autoria de la sequència Stabat Mater i de Il Pianto della Madonna, dues peces marianes que han marcat el gènere de cants elegíacs medievals. Una espècie de Passió de Nostra Dona, que humanitza la religió i posa l’Evangeli a l’abast del poble senzill. Es confiava a la interpretació d’alguns solistes i d’un cor, com a representació sagrada del divendres sant.

Ramon Llull compongué dins aquesta tradició dues peces anomenades El Desconhort de Ramon i el Plant o Desconhort de Nostra Dona, la Mare de Déu, que pot comprendre i consolar el sofriment de Ramon. Cap dels Plants provençals i francesos es pot comparar amb el que presentam avui, per la seva extensió (384 versos) i per la seva força dramàtica.

Veureu una “litúrgia alternativa” molt més acostada al poble, des de la perspectiva d’una mare profundament humana, que s’omple d’ira, se tira els cabells, tremola i plora, sospira i gemega al peu de la creu.


2. Qui el presenta

A Palma ja s’han fet algunes representacions d’aquest Plant amb motiu de l’Any Llull, però és la primera vegada que ho presenta l’escolania de Lluc, com ho fa al Santuari des de fa una vintena d’anys. Adaptació en 14 estrofes a l’estil de la viacrucis, del català antic a l’actual i de la conquesta de Terra Santa al patiment dels pobles crucificats.

Encarnaran els papers dos professors de la Universitat de les Illes Balears, profundament compromesos amb l’herència cultural de Mallorca: Caterina Valriu farà de Maria i Biel Camps, de Cronista.

L’escolania, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada als instruments per un grup de professors de l’Escola de Música del Santuari, cantarà el Stabat Mater de Pergolesi i altres cants de Setmana Santa.

3. Connexió amb l’església dels Sagrats Cors

L’any passat celebràrem els 120 anys que la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors s’encarrega d’aquesta antiga església començada pels jesuïtes el 1752 (dedicada a Sant Martí de Tours), i acabada pels teatins (que la dedicaren a sant Gaietà). Després de la desamortització, el bisbe de Mallorca l’encomanà a la nostra Congregació dels MSSCC l’any 1897, que havia estat fundada 7 anys abans pel P. Joaquim Rosselló a la muntanya de Randa i que eren els encarregats del Santuari de Lluc.


Des de llavors es dedicà als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, i fou el centre d’una espiritualitat que vol unir la creu i el compromís, el Traspassat en tots els traspassats del món.

L’any passat, també, la Confraria de les Cinc Llagues (fundada al 1917 i que té la seva seu en aquesta església dedicada a la Llaga dels Sagrats Cors)) complí el centenari de la fundació. Ens ha parescut bé organitzar aquest acte tots plegats, l’església i la confraria, els religiosos (celebrants del culte i missioners que anuncien l’evangeli i promouen els pobres en alguns dels països més crucificats del món), i el laïcat (homes i dones que desfilen pels carrers de Ciutat i volen acompanyar al Crist en agonia i abandonament).


Per això veureu que aquest acte no és simplement un concert ni una representació sacra. Vol ésser també una crida a viure aquests valors de l’evangeli de Jesús. En acabar, els qui ho desitgin podran fer el gest de besar els peus del Crucificat en rebuig de totes les exclusions i deshumanitzacions de la nostra societat. - Moltes gràcies

(Jaume Reynés, Església dels Sagrats Cors de Palma, 16 de Març)

miércoles, 14 de marzo de 2018

Un guardó per l'hostatgeria de Lluc

Siurell de plata amb el nom de l'hostageria de Lluc
En els tres darrers anys l'hostatgeria ha millorat de manera notable. En són bona mostra els canvis de mobiliaris i cortinatges, així com petits detalls que afavoreixen la comoditat dels visitants. A propòsit, cal destacar la calefacció de biomassa. Per aquests motius dia 9 de març el P. Manuel Soler, en nom del Prior i la comunitat, i acompanyat pels qui treballen més en el dia a dia a l'hostageria (Sebastià Sureda, gerent, Juan A. Amengual, responsable del lloc), juntament amb els col.laboradors Pere Fullana i Rafa Duran, rebé l'esmentat guardó. Tingué lloc a la Seu de la CAEB, a Palma. L'organització encomanà d'agrair els altres dos premis concedits al representant de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler feu el parlament que reproduïm a continuació.

Autoritats, President de l’Associació Balear d'Agroturismes i Turisme d'Interior, senyores i senyors:
Permeteu-me que inicií la meva intervenció amb una salutació del Prior del Santuari de Lluc, el P. Ricard Janer que avui mateix s’ha desplaçat amb l’Escolania per algunes presentacions a Andalucia i no pot fer-se present en aquest acte.

Recepció del siurell de plata amb el correpsonent diploma.
Entre nosaltres, avui, hi ha entitats i ciutadans que han estat guardonats aquests anys passats amb el Siurell de Plata. Nosaltres som aquí perquè hem merescut aquest any un reconeixement públic i volem agrair el jurat que ens ha atorgat aquest guardó. I ho vull expressar com a representant de l’Hostatgeria del Santuari de Lluc, però molt particularment també en nom del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca i els Margers del Consell de Mallorca. Totes tres entitats, justament, compartim valors i objectius, la de fer de Mallorca i els espais naturals un locus amoenus, conservar les seves fortaleses, gaudir-les i educar la ciutadania a que respecti i conservi l’entorn. El Santuari de Lluc ocupa un lloc en el cor de Mallorca i dels mallorquins, un lloc més consolidat encara gràcies al compromís del Foment del Turisme i amb el suport de les institucions.

Parlament del P. Manuel Soler a la seu de la CAEB
Avui dia pugen la muntanya de Lluc persones molt diferenciades. Hi ha l’ona de ciclistes des de fa uns anys, hi ha qui cerca tranquil·litat i pau. D’altres fan excursions, volen respirar aire pur i omplir la retina de paisatges plens de roques i alzines. Naturalment que no hi falten peregrinacions individuals o en grups. La majoria de visitants, de totes maneres, no deixa de ver una visita al cambril.

Tots ells necessiten ser acollits. Un santuari, allunyat de pobles i ciutats, necessita acollir el personal en coses materials i, per descomptat, també en l’aspecte espiritual. Amb un somriure que no sigui forçat ni merament propagandístic. Amb més motiu si demanen ser escoltats o volen participar d’un acte de culte o cerquen un sentit més profund a la vida. No és el més adequat un acolliment standard.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat dels dirigents del santuari —preveres o seglars— és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica una sincera amabilitat. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo.

L’acolliment té unes derivacions. Per començar amb el més material i visible, demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions i infraestructures. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, habitacions, sales d’estada, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els  pelegrins i visitants a romandre més temps al santuari i potser a tornar-hi.

Concretament Lluc s’ha esforçat per tal que els visitants i pelegrins disposessin d’una habitació confortable. Des del llunyà segle XVI es van construir els porxets pels pelegrins i les bèsties en que colcaven. I molt esforç que va costar. A finals del segle XIX el restaurador i Prior Joaquim Rosselló va tenir la lucidesa d’edificar unes habitacions adients i un restaurant que encara avui dia és admirable per les seves dimensions i ornamentació.  

I aquests anys passats s’ha canviat el mobiliari de les habitacions i combinat l’estada a les cel·les amb els serveis de la fonda. També s’ha muntat tot un sistema de calefacció de  biomassa. Si abans anar a Lluc era sinònim de patir fred, ara no és així. Ara equival a gaudir d’una temperatura confortable mentre potser es mira caure la neu per la finestra.

Tot això ha estat fruit d’un treball d’equip, ben gestionat i ben dirigit, un grup de professionals que diàriament tenen cura de la neteja, la recepció, la Fonda, l’administració, el manteniment, la comunicació i les visites, un equip humà que ha consolidat un estil d’acolliment i aporta al Santuari una personalitat i una identitat que el fan especialment atractiu pel visitant, el pelegrí o el turista.


Moltes gràcies, en nom de tots els guardonats. Dels Excursionistes del Foment del Turisme aprenim cada dia a gaudir i respectar el medi, i els margers ens han ajudat a restaurar i aquella obra titànica dels nostres avantpassats que adornaren la Serra amb collars de pedra.

Moltíssimes gràcies en nom de tots nosaltres.

jueves, 8 de marzo de 2018

Sopar solidari en favor d'un projecte social per a Rwanda

Entre altres activitats organitzades per Missions Sagrats Cors-Procura per aquest any cal comptar-hi la del sopar solidari al restaurant Can Tronca del poble de Sant Joan. L’objectiu d’aquest i de les altres activitats programades és ajudar a dur a terme els projectes socials que ens han demanat per tal d’ajudar que els pobres de Rwanda, Camerun, Santo Domingo i la Patagònia (Argentina) puguin tenir millores i així viure més dignament.


El sopar solidari tengué lloc el passat dia 3 de març i els beneficis aniran destinats a un projecte social de Butare (Rwanda) que consisteix en la recollida d’aigua de pluja emmagatzemant-la en uns ajups per tal que en temps de sequera les famílies pobres del poble, així com també  el seu bestià, la puguin utilitzar i no haver de caminar uns quants kilòmetres a peu per anar-la a cercar.

El sopar solidari el podríem anomenar d”exitós” ja que si el coordinà l’equip de Missions Sagrats Cors-Procura, de fet fou tot el poble qui hi participà. En paraules planeres podríem dir que el poble de Sant Joan va fer seu el projecte de l’aigua i amb l’esforç de molt dels seus habitants, quasi hem aconseguit més de la meitat del seu pressupost que suma uns 6.000 euros.


No sols s’implicaren les institucions del poble: l’ajuntament  i la parròquia amb els seus respectius responsables, sinó també la coral musical Sant Joan, els diversos comerços, les drogaries,les tendes de fruita i els mateixos pagesos. Tots, segons les seves possibilitats, contribuïren amb la rifa solidaria que es feu després de passar un vídeo amb imatges i una excel·lent explicació del projecte feta pel Pare Fulgencio msscc. També la fundació Goethe de sa Pobla regalà la beguda í un equip de col·laboradors de Manacor cuinaren uns excel·lents rubiols que foren la delícia dels participants.

El restaurant, que té una cabuda de 250  convidats,  es feu petit per acollir els més de 260 persones que volgueren participar del sopar per tal de recolzar el projecte.

La participació la impulsaren els santjoaners, però també, els Antics Blauets del poble i de Petra. També de persones concretes que no escatimaren ni temps ni esforços perquè el sopar fos una festa del poble i la solidaritat esdevingués una paraula i un fet corresponents a una bella realitat. Endemés dels habitants de Sant Joan ni participà gent de Palma, Petra, Vilafranca, Montuïri, Algaida, S’Alcaria Blanca i Lloret.

Agraïm profundament l’esforç dels qui s’han compromès en aquest projecte social per tal que els habitants de Butare (Rwanda) puguin disposar d’aigua d’ús domèstic en temps de sequera i així en surtin beneficiats, ells i el bestià.


Atentament, Miquel Mascaró

Coordinador de Missions Sagrats Cors-Procura  

Convertir pàgina en PDF