Ja som als darrers dies de la Quaresma, i enguany hem volgut
preparar la Setmana Santa amb un acte molt especial: La presentació del “Plant
de la Verge” del beat Ramon Llull, el nostre sant i savi mallorquí més
universal.
Voldria explicar-vos breument què és el que vos presentam,
qui el presenta i quina connexió té amb aquesta Església on el presentam.
1. El “Plant de la Verge”, una litúrgia del poble
Jacopo de Benedetti (1236-1306), conegut amb el nom de
Jacopone de Todi, va ser un frare franciscà italià, autor de nombrosos poemes
religiosos en italià i llatí; se li ha atribuït l'autoria de la sequència
Stabat Mater i de Il Pianto della Madonna, dues peces marianes que han marcat
el gènere de cants elegíacs medievals. Una espècie de Passió de Nostra Dona, que
humanitza la religió i posa l’Evangeli a l’abast del poble senzill. Es confiava
a la interpretació d’alguns solistes i d’un cor, com a representació sagrada
del divendres sant.
Ramon Llull compongué dins aquesta tradició dues peces
anomenades El Desconhort de Ramon i el Plant o Desconhort de Nostra Dona, la
Mare de Déu, que pot comprendre i consolar el sofriment de Ramon. Cap dels
Plants provençals i francesos es pot comparar amb el que presentam avui, per la
seva extensió (384 versos) i per la seva força dramàtica.
Veureu una “litúrgia alternativa” molt més acostada al
poble, des de la perspectiva d’una mare profundament humana, que s’omple d’ira,
se tira els cabells, tremola i plora, sospira i gemega al peu de la creu.
2. Qui el presenta
A Palma ja s’han fet algunes representacions d’aquest Plant
amb motiu de l’Any Llull, però és la primera vegada que ho presenta l’escolania
de Lluc, com ho fa al Santuari des de fa una vintena d’anys. Adaptació en 14
estrofes a l’estil de la viacrucis, del català antic a l’actual i de la
conquesta de Terra Santa al patiment dels pobles crucificats.
Encarnaran els papers dos professors de la Universitat de
les Illes Balears, profundament compromesos amb l’herència cultural de
Mallorca: Caterina Valriu farà de Maria i Biel Camps, de Cronista.
L’escolania, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada als
instruments per un grup de professors de l’Escola de Música del Santuari,
cantarà el Stabat Mater de Pergolesi i altres cants de Setmana Santa.
3. Connexió amb l’església dels Sagrats Cors
L’any passat celebràrem els 120 anys que la Congregació de
Missioners dels Sagrats Cors s’encarrega d’aquesta antiga església començada
pels jesuïtes el 1752 (dedicada a Sant Martí de Tours), i acabada pels teatins
(que la dedicaren a sant Gaietà). Després de la desamortització, el bisbe de
Mallorca l’encomanà a la nostra Congregació dels MSSCC l’any 1897, que havia
estat fundada 7 anys abans pel P. Joaquim Rosselló a la muntanya de Randa i que
eren els encarregats del Santuari de Lluc.
Des de llavors es dedicà als Sagrats Cors de Jesús i de
Maria, i fou el centre d’una espiritualitat que vol unir la creu i el
compromís, el Traspassat en tots els traspassats del món.
L’any passat, també, la Confraria de les Cinc Llagues
(fundada al 1917 i que té la seva seu en aquesta església dedicada a la Llaga
dels Sagrats Cors)) complí el centenari de la fundació. Ens ha parescut bé
organitzar aquest acte tots plegats, l’església i la confraria, els religiosos
(celebrants del culte i missioners que anuncien l’evangeli i promouen els
pobres en alguns dels països més crucificats del món), i el laïcat (homes i
dones que desfilen pels carrers de Ciutat i volen acompanyar al Crist en agonia
i abandonament).
Per això veureu que aquest acte no és simplement un concert
ni una representació sacra. Vol ésser també una crida a viure aquests valors de
l’evangeli de Jesús. En acabar, els qui ho desitgin podran fer el gest de besar
els peus del Crucificat en rebuig de totes les exclusions i deshumanitzacions
de la nostra societat. - Moltes gràcies
(Jaume Reynés, Església dels Sagrats Cors de Palma, 16 de Març)
