Ramon Llull: "Llull a la llum dels ametllers".

Ahir vaig fer memòria del Beat fent l’esforç de pujar al puig de Randa. Gràcies a Déu, l’Aula de Gramàtica estava bastant plena, I amb una certa calor que donava el batec de la gent més que les estufes. Ha estat una bona idea fer aquest Aplec d’entitats culturals de l’Espai Comunicacional Ramon Llull que donen gruix a la convocatòria. No entenc bé l’eslogan “Llull a la llum dels ametllers”, perquè quan passa la florida, els ametlers ja es converteixen en uns arbres qualsevols. 

Hi hagué una primera part dedicada a la presentació d’una altra edició de la vida coetànea intitulada “Vida de mestre Ramon” (Editorial Barcino). A càrrec del conegut i reconegut especialista lul.lià Anthony Bonner, això deu esser el mèrit perquè ja en teníem una edició mallorquina, del professor Ensenyat. M’agradaren les reflexions sobre els successors literaris del mestre fetes per Joan Santanach, encara que vull advertir que bona part dels assistents no arribàrem a copsar-ne els detalls fets en un llenguatge per a entesos. Al diàleg hi hagué una complementació d’idees prou interessant: Un professor de literatura insistí en la conveniència de materials pedagògics pels estudiants de secundària (i també pels estudiants adults, afegesc) si volem donar a conèixer la personalitat del Mestre. Una altra de filosofia es lamentà, de part seva, de què ara només s’estudia la figura literària.

La segona part fou dedicada a la Lectura del llibre d’Amic e Amat. Construïda sobre dos elements: L’actuació musical de Ferran Pisà (bona, però llàstima que fos del segle XVI i no del XIII o XIV) i la lectura d’algunes “metàfores morals” escollides. Es ressaltà la riquesa dels diversos accents de les parles de Dènia, Formentera, Eivissa, Mallorca i Barcelona. Ja havia dit Pere Fullana que Ramon Llull és la icona que uneix la utopia quer anomenam “països catalans”. Fou agradable, només un tast. Pel meu gust un altre any s’ha de treballar més la lectura, convertint-la en una espècie de salmòdia, molt més lenta i contemplativa.

Arribam al punt que em toca més de prop. Les aproximacions literàries, filosòfiques, i fins i tots socials. Pareix que quedava molta gent al sopar-col•loqui « Any Llull i societat civil ». Comprenc que deu esser una tasca dels creients en primer lloc, però vaig trobar a faltar l’element místic i contemplatiu. L’aspecte teològic, que és el seu foll enamorament de Crist crucificat. Podrem recuperar aquesta vena de la devoció lul•liana, fent-la descobrir al poble creient?

M’impressiona la manera com ho diu a una de les “sures” que es llegiren: “Quan vindrà el temps en què cessin les tenebres en el món, per tal que cessin els camins infernals ? I l’aigua que té per costum de decórrer cap avall, ¿quan serà l’hora que tindrà natura de pujar cap amunt? I els innocents, ¿quan seran més que no els culpables? Ah, ¿quan es vanarà l’Amic de morir pel seu Amat? I l’Amat, ¿quan veurà el seu Amic llanguir per amor seu?” (Amic i Amat, 4). -  J. Reynés M.