Tot just assabentar-me
de la notícia que el Sr Donald Trump seria el nou president dels Estats Units,
un gran escalfor s'apodarà de tot el meu cos i malgrat no donava crèdit a la
noticia, els mitjans de comunicació no s’aturaven de confirmar-ho.
Mil
imatges bloquejaren els meus pensaments. Les mans se me posaren fredes i sentia
dolor al cor. Passats uns moments vaig pensar, què serà dels pobres, dels
dèbils i dels fràgils del nostre món?
Per altre
part, vaig sentir que el Sr Trump era el resultat d’una mentalitat poc
sensible, a l’ecologia, a les classes socials més marginades, als drets humans,
a una política a favor de la pau, al
progrés de les minories.
Durant la
seva campanya, que no dubt que ha estat dura i esgotadora, ha dibuixat
clarament quina seria la seva política. Desgraciadament farem passes ver una
política capitalista dura i avassalladora. A molts de països els pobres cada
dia seran més pobres i els rics cada dia més rics. Ha demostrat prou bé el seu
odi contra els musulmans i contra els llatins, especialment contra els mexicans.
Aquests fets evidencien la violació dels
drets humans derivats de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Analitzant
el polèmic personatge és important destacar que durant la seva campanya les seves
paraules denoten sofriment i frustració, infelicitat i complex de superioritat.
Algunes versions assenyalen que el seu
odi cap als mexicans prové d'una història fosca del seu passat perquè la seva
exdona, l'esportista d'origen txec Ivana Winkelmayr, li va ser infidel amb un
mexicà. En alguns dels seus "discursos" afirmà que Mèxic és un país
corrupta perquè introdueix drogues, armes i provoca tensions i violacions en
molts d’indrets dels Estats Units. Va jurar construir un mur entre els dos
països i farà que Mèxic pagui per això. En contraposició a aquesta afirmació el
Papa Francesc proclamà: "els qui construeixen murs en lloc de ponts no són
humans i molt manco cristians".
No
obstant aquests sentiments modestament descrits
vull creure que passat un temps m’anadonaré del meu error i que el nou
president dels Estats Units ha tengut una conversió i s’ha deixat entendrir per
la saviesa dels pobres, per la riquesa espiritual de la gent humil, pel goig que produeix estimar i crear lligams de
reconciliació, per promoure projectes de pau i tenir cura del medi ambient. Tant
de bo que pugui dir que el Sr Trump és
un president que mira amb el ulls de l’amor i cerca el bé de tots els homes i
dones i de tots els pobles.
Haurem
d’esperar un temps i mentre esperam jo continuaré recitant i resant les
paraules d’un també president del Estat Units que el 28 d’agost de 1963,
davant el monument a Abraham Lincoln a Washington, confessà públicament que
havia tengut un somni i manifestà: “He tengut un somni! He somiat que algun dia
les valls seran cims, els turons i
muntanyes seran plans, els llocs més escarpats seran anivellats i els torts
seran redreçats i la glòria de Déu serà revelada. He somiat que un dia aquesta
nació s'aixecarà i viurà el veritable significat del seu credo. Tenc la certesa
que aquestes veritats són evidents i que tots els homes són creats
iguals". He somiat que un dia als
vermells turons de Geòrgia els fills dels antics esclaus i els fills dels
antics amos d'esclaus es podran asseure junts a la taula de la germanor”. He
somniat que un dia, fins i tot l'estat de
Mississipí, un estat que es sufoca amb la calor de la injustícia i de
l'opressió, es convertirà en un oasi de llibertat i justícia. He somiat que els
meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran jutjats pel
color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat”.
Ara que a l’Església Catòlica estam a punt d’ inaugurar el temps de
l’Advent, un temps que convida a refer l’esperança i les ganes de viure
centrats en l’espera de la vinguda del Senyor; desig que el somni de Martin
Luter King sigui un somni que ens motiva a lluitar per la dignitat de totes les
persones i de tots els pobles de la terra.
Atentament
Miquel Mascaró
No hay comentarios:
Publicar un comentario