Un publicació del P. Biel Seguí

PRESENTACIÓ DE LA TESI DEL P. GABRIEL SEGUÍ 

“LA CONSUETA DE  SAGRISTIA DE 1511 DE LA SEU DE MALLORCA”

No pretenc fer una crítica, sinó una notícia de la presentació de la tesi del P. Gabriel Seguí, la qual s’acaba de fer al presbiteri de la Seu. Han introduït l’acte mossèn Teodor Suau, vicedegà del Capítol: “Una Consueta és la vida de la Seu narrada. Important pel passat i pel present perquè és vida en acció, la qual ens vol dur a la contemplació de la bellesa de Déu”. 

El Dr. Pere Fullana, director de l’Arxiu Capitular i de les seves col.leccions de publicacions.- I l’historiador del teatre i director de la tesi Dr. Joan Mas i Vives, professor de la UIB: La Seu és un focus important del teatre medieval, i les Consuetes recullen algunes de les seves petites peces (Litúrgies dramatitzades). El teatre litúrgic és part de la cultura i literatura. El teatre medieval de Mallorca té relevància dins la cultural occidental (per ex. Salvant la sibil.la). Ara el P. Seguí posa a l’abast un text que només coneixíem per tercers. En fa una transcripció minuciosa, del manuscrit, una bona explicació de l´ús amb anotacions detallades i la compara amb altres Consuetes. Amb la seva aportació haurem de fer algunes correccions a la història del teatre que hem publicat. 

Finalment el mateix P. Gabriel Seguí ha llegit un text : Tex d’un alt valor cultural lingüístic, és la única de les tres Consuetes pretridentines escrita en català. Reflecteix l’ús culte de la llengua del seu moment, la presència d’una toponímia urbana que conservam, els usos litúrgics propis de Mallorca regulats pel bisbe i el capítol de la Seu. Una litúrgia empaltada a Mallorca.

Una vegada arribat a casa, puc obrir els dos volums acabats d’adquirir i copiï un paràgraf de la introducció de D. Francesc Massip, catedràtic d’Història del Teatre Català de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona): “Consueta pren el nom de la seva funció cerimonial consuetudinària, i com que les celebracions més destacades o singulars que es descriuen són les que adopten un aspecte dramàtic, va passar a designar les representacions dialogades que es feien a la catedral o a altres esglésies, així com la posada en text de les acotacions i diàlegs escènics, és a dir els quaderns que recollien les paraules i la descripció de l’acció d’una cerimònia i que eren utilitzades per a la seva escenificació”. 

En època moderna patiren restriccions quan aquestes representacions es consideraren irreverents, i el concepte modern de teatre també les rebutjà, sense posar els filtres necessaris. El P. Gabriel Seguí amb el seu estudi descriu aquestes dramatitzacions litúrgiques, la seva llengua, tots els racons de la Seu i els carrers que l’envolten, el valor cultural de la litúrgia com a “fe que pren el color de la terra”. Un bon exercici del diàleg fe-cultura que vol practicar la nostra Delegació de MSSCC a Mallorca.

Jaume Reynés i Matas, MSSCC