Noces d'or i festa de família

Ja és un costum que ve de temps enrere. El primer diumenge de juny els Missioners dels SS. Cors conviden els seus familiars de Mallorca per tal de trobar-se entorn de l’altar, assabentar-se d’algunes notícies més importants referents a la Congregació i després acabar la jornada a Sa Fonda, compartint el dinar al mateix temps que comentaris, reflexions i sentiments. Tot embolcallat en un clima de germanor.

A la cita hi vengueren una vuitantena de persones. Concelebràrem onze preveres. Presidí la missa el P. Jaume Reynés. El motiu era que, juntament amb el P. Ramon Ballester, feia 50 anys de la seva ordenació sacerdotal. I això afegia un plus de motivació a la diada.  Altres companys de curs deixaren un buit. Ja s’havien avançat a trucar a la casa del Pare, on finalment anirem a parar tots.

A les 11:00 començà la celebració eucarística. L’Església es vestí de festa com en els dies més solemnes. Llums i encens. Les tonades dels blauets despertaven sentiments potser endormiscats entre les cendres de les tasques diàries. Una mica de melangia voletejava per l’ambient.  

L’homilia del celebrant parlà dels estudis comuns que feren els homenatjats, PP. Ramon i Jaume. També de que ambdós dirigiren temps enrere, com a Priors, el Santuari de Lluc. Després el P. Jaume va recordar la seva feina entre els pobres i “campesinos” de República Dominicana. Els anys passats entre ells han vingut a ser un referent en la seva vida. Potser el temps els ha mitificat un poc, però el P. Jaume n’està molt orgullós del que va viure per aquelles contrades calentes del Carib. Va fer amistats fondes, va conviure amb gent d’ànima ingènua i voluntariosa, va tenir ocasió de tocar amb la ma situacions extremadament penoses i animar a seguir el camí malgrat tot.

Després, des de l’altura dels 50 anys d’ordenació, va fer una incursió per les senderes de la seva vocació. El seu pare confiava que seguís l’ofici de forner. Però finalment  no va dedicar les seves energies a enfornar pans i ensaïmades, sinó a repartir aquell pa del que Jesús ens parla als evangelis: el pa de vida, el pa baixat del cel. I, malgrat els moments difícil dels que ningú escapa al llarg de la vida, ha seguit llescant aquest pa. I no se’n penedeix de la feina feta.

La Missa del Corpus acabà amb una benedicció solemne amb la custodia, mentre els blauets cantaven el molt tradicional Tantum Ergo. Després els homenatjats es feren una fotografia a la sagristia, amb tots els blavets, per tal de mantenir entre els dits algun signe tangible d’aquest record curull d’anys i sentiments.

La missa era la que es celebra cada diumenge. Per això una parella de bons cristians (Josep Cinto Ortega i Maria Àngels Martínez) volgué segellar el seu amor de 25 anys. Van repetir les paraules del dia del casament prometent-se estimació i fidelitat tots els anys de vida en aquest món. La seva filla, Marta, rebé la comunió per primera vegada. El P, Manuel Soler, encarregat d’aquestes tasques, tengué cura de la preparació i de la celebració en el moment adient.

Després de la missa hi hagué una sessió de notícies referents a la Fundació Concòrdia que la Congregació dirigeix. Na Sílvia, neboda del P. Josep Amengual, Delegat, és la gerent d’aquesta institució. Ella donà compte de les tasques que duu a terme  per Rwanda i el Carib. Amb un power point també oferí xifres d’entrades i sortides. Un vídeo sobre la construcció de cases per a famílies molt humils de les lomas Santiago (República Dominicana) va posar punt final a la sessió.

I ja només quedava seure a taula i parlar de les mil coses que una jornada com aquesta desperta en els caps i els cors de la gent. Abans del dinar abunden les salutacions. Uns es troben per primera vegada, altres es retroben després de molts anys. Algun amic falta a la festa perquè se’ns ha avançat en el camí i ens contempla radiant més enllà dels arcs senyorials de l’edifici. Un dia el tornarem saludar, però no sé si amb el mateix menú que ens serviren o com. Per ara se’m fa complicat d’explicar-ho.

Jaume i Ramon: !ad multos annos vivas!  A tots: que pel juny de l’any que ve ens puguem tornar trobar.                   

                                                                 Manuel Soler Palà, msscc