Les nostres publicacions

1. En el top ten dels més venuts

A la darrera setmana de febrer la llibreria Ramon Llull (c/ Argenteria, 9 PM) en el gènere “No ficció català” hi trobam “Ramon Llull, sanctus martyr mallorquí” de Josep Amengual i Batle, MSSCC.

2. A la XXVI setmana del llibre en català

(Capella de la Misericòrdia) Dilluns 2 de març hi hagué una Taula rodona al voltant de “La llengua pròpia de les Balears. Morfosintaxi catalana”, de Gabriel Seguí i Trobat, MSSCC. Hi participaran: Carles Cabrera, expert en literatura catalana contemporània; Jaume Corbera, lingüista i professor de la UIB; Àlex Volney, escriptor i llibreter; i l’autor. 

3. Publicacions en motiu del 125 aniversari de la Fundació:

Ja s’ha editat un póster en català, i s’han començat a preparar: Un nou full del Butlletí de Beatificació del P. Joaquim Rosselló.- Un número de la revista LLUC dedicat a la Congregació.- Un número de COMUNICACIÓ del Cetre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) amb materials d’estudi sobre el Fundador.

4. Corona Literària En honor a la Mare de Déu de Lluc (Mallorca) 

Aquest és l'inici del títol que segueix així: en el 125è aniversari de la seva coronació pontifícia (1884 – 2009). Lluc 20014. Col·lecció “Lignum crucis” dirigida per P. Gabriel Seguí. Edicions Portal Forà. 

Notareu que es titula Corona literària en comptes de Corona poética. S’hi pren l’adjectiu “literària” en un sentit etimològic, de litterae, o sigui, lletres: conté qualsevol manifestació escrita en honor de santa Maria de Lluc.

Els treballs s’han organitzat en tres seccions. A la secció d’espiritualitat, hi trobareu un recull d’ajustades homilies del P. Jaume Reynés i Matas, prior de Lluc, un bell pregó de l’escriptor Guillem Frontera, un emotiu escrit del P. Bartomeu Pericàs, que és com el seu testament d’amor a santa Maria de Lluc, i un corprenedor relat de Mn. Miquel Parets, missioner diocesà mallorquí al Perú.

La segona secció, dedicada a la creació literària, és obra de diversos autors, alguns d’ells ben coneguts i veterans, i d’altres que mostren espontàniament el seu amor tendre a la Moreneta; tots s’han arriscat encara a glossar poèticament la figura de la Mare de Déu de Lluc amb diversos accents i des de perspectives diverses.

La tercera secció, la dels estudis, està encapçalada per un treball del Dr. Joan March Noguera sobre els llibres darwinistes de la Biblioteca Balear de la Real. Té sentit en aquest volum perquè a Lluc hi hagué un interessant museu de ciències naturals com actualment hi ha un notable jardí botànic; també treballà i ensenyà a Lluc el P. Bartomeu Bauçà, un dels fundadors de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears. L’estudi i l’edició de Bartomeu Martínez Oliver de la visita pastoral del bisbe Joan Vich i Manrique a Lluc (1586), torna a posar de relleu la figura d’aquest gran protector de Lluc i és una finestra a la complicada implantació de la reforma tridentina a Mallorca.

També es refereix a un interessant document de finals del segle XVI l’acurada investigació del Dr. Vicenç M. Rosselló i Verger sobre una traça militar de 1594, per fortificar la Serra de Tramuntana en previsió dels atacs dels turcs. La Dra. Maria Sampietro, en canvi, presenta un detallat treball sobre un important fragment de còdex mèdic de l’Arxiu del Col·legi de Lluc, i explica i contextualitza les notícies sobre pràctiques mèdiques i d’apotecaria d’antany a Lluc. El Dr. Marià Carbonell Buades dóna nova llum sobre la figura de Mn. Ramon de Togores, un il·lustrat col·legial que fou numismàtic, bibliòfil i benefactor del santuari, que destinà una crescuda quantitat de diners per bastir el retaule de la Immaculada de la basílica i promocionar-hi el culte. 

Tanca aquesta secció un llarg estudi dels prometedors estudiants de musicologia al Conservatori de Palma Joan Antoni Ballester Coll, Elena Férriz Mas, Noemí Mulet Genestar i Francisca Virseda Riera, sobre els pergamins musicals de l’Arxiu del Col·legi de Lluc, una vertadera primícia que ens permet constatar la importància de Lluc com a centre musical a Mallorca des de ben prest.

“Lluc per Mallorca és encara el sant racó de la llar” i ho és també en el camp de la cultura de Mallorca, fins i tot malmesa i qüestionada i tot, com ho esdevé massa sovint. Aquest conjunt de treballs és, malgrat això, un símbol que la Mare de Déu de Lluc continua inspirant “aimadors de la terra”. Que sigui per molts d’anys. -  Jaume Reynés Matas