1. Visita del Sr. Bisbe a Lluc
Visita episcopal del Sr. Bisbe a Lluc. L’acompanyaren el Sr. Vicari General, Mn. Antoni Vera i l’Ecònom General, Mn. Antoni Amorós.
El Sr. Bisbe
havia vingut vàries vegades a Lluc per presidir diverses celebracions i
activitats. Però encara no havia arribat el moment de parlar detingudament amb
la comunitat, amb l’equip de feina de l’Escolania i del Santuari. Tampoc havia
vist el museu ni altres racons que val la pena visitar al santuari.
Es va elegir,
doncs, el 12 de Gener del 2015 per tal d’acomplir tots aquests assumptes
pendents. En arribar es va reunir va saludar el personal que treballa al santuari.
Després tingué una llarga conversa amb els membres de la comunitat. Se li
exposà el pla pastoral, els objectius que tenen marcats per millor atendre els
pelegrins i, a grans trets, la feina que fan.
.jpg) |
| El Sr. Bisbe acompanyat del Vicari i Ecònom General, amb alguns membres de la comunitat i gran part dels treballadors del santuari |
També hi hagué
unes breus referències a la historia. A propòsit de la qual cosa, l’any que ve
es compliran 125 anys de la vinguda del P. Joaquim Rosselló, Fundador de la
Congregació, al Santuari de Lluc. Des d’aleshores els membres de la Congregació
han estat els qui han estat al front de Lluc i han hagut d’anar adaptant les
tasques al que demanaven els temps.
Comentaren també
que el sentiment religiós d’avui dia, més informal, el relleu que ha pres la ecologia,
la pau de lloc i la imatge de la Mare de Déu, fan que a Lluc no hi minvin els
visitants, sinó més aviat al contrari. Això no obstant l’ambient secular dels
temps que corren no afavoreixi gaire el desenvolupament de l’àmbit religiós.
Després el Bisbe
i els acompanyants es reuniren per tal de que el personal més responsable dels
diferents camps del santuari i l’escolania li explicàs les tasques i objectius
que duen entre mans.
Acabada aquesta
etapa, la més adient per tal de comprendre el funcionament del santuari, el
grup es dirigí a la Basílica per tal d’escoltar els blauets que, com cada dia,
cantaren la Salve a la Mare de Déu. També hi afegiren dos càntics d’impacte: l’Ave
Maria de Caccini, cantada mentre els nins rodejaven els assistents i el Magnificat
de Haydn, amb acords colorits de l’orgue i les veus modelades dels infants.
Acabada la
pregària mariana l’equip de treball, la comunitat i els convidats passàrem al
menjador per donar compte del saborós material que la nostra cuinera Margalida
ens va oferir. La sobretaula l’aprofità en Joan Comas, encarregat de l’Escolania
per donar detalls del que es duu a terme amb els al.lots i les relacions que
estableix l’Escolania amb la Conselleria d’Educació per tal de poder suportar
les despeses que significa l’educació acadèmica i musical, així com el
manteniment i cura dels nins i nines les 24 hores del dia. El Director de
música, Ricard Terrades, també intervengué per explicitar els aspectes més
relacionats amb la música.
2. Ordenació de diaca d'en Toni Moreno
El diumenge dia 11 tingué lloc a La Seu l'ordenació d'en Toni Moreno, gerent de la Procura de missions de la Congregació. Amb ell també altres tres diaques permanents reberen el ministeri. Oficià el Bisbe de la diòcesi i l'acompanyaren prop d'un centenar de concelebrants. Sis congregants representaven la Congregació: els PP. Toni Vallespir de Lluc, Jaume Reynés de Palma, Gaspar Alemany del Coll (Barcelona), Miquel Darder, Biel Seguí de La Real i el diaca Hyppolite Voka de S. Honorat.
El P. Jaume Reynés escrigué uns breus reflexions a facebook que no hi escauen malament en aquest blog:
Ayer tarde participé en la eucaristía de la Catedral, donde
nuestro obispo ordenó cuatro nuevos diáconos para el servicio de la diócesis.
Quiero compartir unas cuantas ideas que se me ocurrieron en la larga
celebración:
La 1ª, motivo de gozo en estos tiempos de sequía vocacional porque
son cuatro hombres casados que se comprometen con la colaboración de sus
familias.
La 2ª, un consuelo para los que nos dedicamos a la enseñanza
teológica, pues son alumnos que maduran su vocación eclesial.
La 3ª, el porcentaje
es bastante representativo de nuestra sociedad insular: Un mallorquín de Palma,
la capital; otro, de la Part Forana (Esporles); dos emigrantes, un andaluz y
otro chileno.
La 4ª, por lo que sé, su compromiso es a nivel familiar: la
esposa de Miquel lo acompañaba en las clases de ISUCIR y tanto la esposa como
el hijo adolescente de Toni, animan el canto litúrgico y paralitúrgico en las
“Vetles de Joves”.
La 5ª, bendiciones para nuestra Congregación de Misioneros,
pues Toni Moreno es el gerente de la Procura de Misiones y animador del
Secretariado de Pastoral Juvenil. Una buena muestra de que, en este caso, no se
ha truncado el itinerario vocacional de aquel curso que hizo sus primeros votos
en Lluc en 1990, pues los 4 estaban presentes ayer tarde desde su compromiso
social y eclesial (en el ministerio presbiteral y diaconal, en la enseñanza, en
la política, en la misión…).
La 6ª y última, para mí fue un claro llamado a
promocionar el estudio de la teología entre el laicado, procurando que cada
parroquia cuente con algunos candidatos y candidatas… Ya sé que no es fácil,
pero es indispensable para el ministerio, y sobre todo para desclericalizar la
Palabra de Dios, poniéndola al alcance del pueblo. Enhorabuena y mucho ánimo. JRM
3. Foc a S. Bernat
G.Alomar | Palma de Mallorca | 11/01/20153.
La Real ha
encendido este sábado su tradicional fogueró en el Monestir de Sant Bernat con
motivo de las fiestas de Sant Antoni. Fue una verbena iluminada por el fuego y
amenizada por las colles de dimonis y grupos de batucades que caldearon el
ambiente desde la tarde hasta pasada la hora bruja, con sus saltos bajo el humo
y corregudes de miedo.
Realment Cremats, la colla organizadora, y los invitados
Dimonis de Son Ganxo, exhibieron su espectáculo pirotécnico ante un numeroso
público que, ataviado con capuchas y sudaderas, desafió el diluvio de chispas
entre nubes de pólvora. La nota musical, con la actuación del trío Pirates
Pirats, siguió a cargo de Batukrack, de Alaró; Batucada Infantil, de Costitx;
Tocats de la Banya, de Porreres; Un Petit Escàndol, de Bunyola; Batukados, de
Santa María; Batumentus, de Binissalem; Es Lledoners, de Felanitx, y Es
Macolins, de Campos. El servicio de bar, las llengonisses y botifarrons, con su
baño de vino, aportaron el resto.
4. Condol per la mort del P. Matias
Monestir de La Real, 03 de enero de 201
PP. Emilio Velasco, Superior General y P. Cándido A. del Val, Superior de la Comunidad del COP y Parroquia Virgen de Lluc - Madrid
Acabo de saber esta noticia, del fallecimiento del P. Matías Martínez. Que el Padre le tenga en su regazo. Le conocí en 1958, en Artajona. Nunca he olvidado que, por estos días de 1994, al fallecer de accidente el P. Gérard Karuranga, a una invitación para poder reconstruir la comunidad de Rukara (Rwanda), él respondió el primero ofreciéndose, lo cual posibilitó que fundara la Congregación en Camerún en el septiembre siguiente.
Que el P. Fundador, interceda por todos y sigamos su trayectoria misionera.
Veré si puedo participar en la misa exequial. En cualquier caso, quiero asociarme a su familia, a la cual tan bien conozco.
La Congregación y la comunidad de Madrid recibid el pésame más sincero y la oración sencilla y afectuosa,
Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.
5. Cloenda a S. Honorat
Divendres dia 9 de gener es reuní la comunitat sencera de S. Honorat per concloure la formació permanent feta al llarg del 2014. No és tasca fàcil perquè aquesta comunitat està composada de preveres i laics que tenen una gran mobilitat i han d'atendre les tasques que duen a terme a altres indrets. El fet és que, amb una mica de retard, la reunió es va fer.
El llibre estudiat en comú i en privat era el del P. Manuel Soler: "Jesús, el cor humà de Déu". Es va elegir per tal de refrescar uns i aproximar-se els altres al carisma congregacional. Tant el dia en que es començà l'estudi, com el que s'acabà, es va convidar l'autor del llibre que hi assistí amb molt de gust.
En un primer moment el convidat va parlar de com convergeixen i es vinculen el cos, el cor i el rostre. Després comentà les observacions fetes a partir de l'estudi del llibre. Tothom hi intervengué perquè en el grup no hi manquen les inquietuds intel.lectuals i el desig d'endinsar-se vers uns sentiments que no seria equivocat afirmar que tenen més d'un caire místic.
La comunitat acull els grups que hi van per a reunir-se. Abunden els de de tipus intereligiós i els que desitgen aprofundir aspectes de la psicologia personal. També els membres de la comunitat preguen junts amb una litúrgia emparentada amb la de Taizé. Finalment conversen i creen un bon clima de germanor. MSP
No hay comentarios:
Publicar un comentario