Es trobaren 25 persones a La Real. La convocatòria s’havia enviat en una
carta del P. Josep Amengual, Delegat, que deia així:
Ho hem pensat
molt, per propi impuls i, diguem-ho, sense complexes, i perquè col·laboradors/es
i amics ens insten a convidar les persones contractades laboralment
(administradors, professors/es, personal administratiu, de neteja, etc.), els
voluntaris/es, els antics missioners, els antics alumnes, de Lluc i de Sóller,
els antics cantadors i escolanets de les nostres parròquies i esglésies, els
amics d’un missioner, d’una comunitat, un parent o parenta, etc.
El motiu de la trobada, explicava el Delegat, era el de vitalitzar el grup
de Laics Missioners que, temps enrere, havia estat ben animat a Mallorca. En el
transfons la necessitat de que els laics segueixen prenint consciencia del seu
rol. Es tracta d’un clam bastant general a l’Església. També el desig de
concretar el compromís cristià en grup, de manera que la convivència afavoreixi
l’amistat i surti al pas de les debilitats humanes que sempre assetgen.
Finalment, un grup que aprofundeixi el carisma del P. Fundador: descobrir cada
vegada més l’amor de Jesús i Maria reflectit en els seus cors. Els cors, per cert,
una icona molt rica i significativa.
El cor de Déu, el foc que volia encendre el P. Joaquim Rosselló, el desig
de viure com a cristians en una societat que hi posa impediments i que, per
això mateix, necessita que els creients es recolzin uns als altres i no es
deixen robar la veu.
L’expositor va fer al·lusions a dues Institucions congregacionals: la
Procura de Missions i la ONG Concòrdia.
Es dedicà un breu espai de temps a les preguntes dels assistents. Davant la
insinuació d’algunes pors el P. Amengual contestà que ningú pretén ser
perfecte, sinó tenir bona voluntat per fer camí. I que convé eliminar tota angoixa
o preocupació si eventualment un es veu impossibilitat d’assistir a una reunió.
Es repartiren uns materials als assistents. Un fulletó reproduïa les pautes
de reflexió adients al cas. Transcrivia el primer capítol de les Regles,
incloent el Credo congregacional i exposava el “què volem”: oferir més
possibilitats per a ser cristians de qualitat i disposats a la missió. També
cercar persones de qualitat, fet que no cal confondre amb pretensions elitistes.
Seguia proposant el P. Josep, alguns camps d’acció on cadascú, segons temps
i habilitats, es decideixi treballar. El fulletó es referia també als reptes de
futur i a altres qüestions.
Una altre fulletó repartit es titulava “guia per a un procés de vida
missionera”. Parlava del projecte personal, de les motivacions per cada dia de
la setmana, d’una breu revisió de la jornada i del mes, en la qual es té en
compte diferents versets bíblics.
A la reunió no només hi havia laics, sinó també religiosos i clergues.
Mossèn Rafael Mas ens va fer companyia, així com la monja franciscana Joana
Pasqual de Lluc. De congregants hi eren presents, apart del P. Amengual, els
PP. Miquel Mascaró, Gabriel Seguí, Manuel Soler i Hippolite Voka.
La reunió s’aturà uns moments per tal de parlar més informalment i beure
una llimonada. Després s’acabà omplint una fitxa en la qual es demanaven dades
genèriques, el camp on un podria treballar, unes senzilles preguntes sobre com es
veu la Congregació des de fora i com es podrien formar els grups.
