Lligams

Lligams

sábado, 31 de enero de 2015

Reprendre el grup de Laics Missioners

Es trobaren 25 persones a La Real. La convocatòria s’havia enviat en una carta del P. Josep Amengual, Delegat, que deia així:

Ho hem pensat molt, per propi impuls i, diguem-ho, sense complexes, i perquè col·laboradors/es i amics ens insten a convidar les persones contractades laboralment (administradors, professors/es, personal administratiu, de neteja, etc.), els voluntaris/es, els antics missioners, els antics alumnes, de Lluc i de Sóller, els antics cantadors i escolanets de les nostres parròquies i esglésies, els amics d’un missioner, d’una comunitat, un parent o parenta, etc.

El motiu de la trobada, explicava el Delegat, era el de vitalitzar el grup de Laics Missioners que, temps enrere, havia estat ben animat a Mallorca. En el transfons la necessitat de que els laics segueixen prenint consciencia del seu rol. Es tracta d’un clam bastant general a l’Església. També el desig de concretar el compromís cristià en grup, de manera que la convivència afavoreixi l’amistat i surti al pas de les debilitats humanes que sempre assetgen. Finalment, un grup que aprofundeixi el carisma del P. Fundador: descobrir cada vegada més l’amor de Jesús i Maria reflectit en els seus cors. Els cors, per cert, una icona molt rica i significativa.

El cor de Déu, el foc que volia encendre el P. Joaquim Rosselló, el desig de viure com a cristians en una societat que hi posa impediments i que, per això mateix, necessita que els creients es recolzin uns als altres i no es deixen robar la veu.  
L’expositor va fer al·lusions a dues Institucions congregacionals: la Procura de Missions i la ONG Concòrdia.

Es dedicà un breu espai de temps a les preguntes dels assistents. Davant la insinuació d’algunes pors el P. Amengual contestà que ningú pretén ser perfecte, sinó tenir bona voluntat per fer camí. I que convé eliminar tota angoixa o preocupació si eventualment un es veu impossibilitat d’assistir a una reunió.  

Es repartiren uns materials als assistents. Un fulletó reproduïa les pautes de reflexió adients al cas. Transcrivia el primer capítol de les Regles, incloent el Credo congregacional i exposava el “què volem”: oferir més possibilitats per a ser cristians de qualitat i disposats a la missió. També cercar persones de qualitat, fet que no cal confondre amb pretensions elitistes.

Seguia proposant el P. Josep, alguns camps d’acció on cadascú, segons temps i habilitats, es decideixi treballar. El fulletó es referia també als reptes de futur i a altres qüestions.

Una altre fulletó repartit es titulava “guia per a un procés de vida missionera”. Parlava del projecte personal, de les motivacions per cada dia de la setmana, d’una breu revisió de la jornada i del mes, en la qual es té en compte diferents versets bíblics.

A la reunió no només hi havia laics, sinó també religiosos i clergues. Mossèn Rafael Mas ens va fer companyia, així com la monja franciscana Joana Pasqual de Lluc. De congregants hi eren presents, apart del P. Amengual, els PP. Miquel Mascaró, Gabriel Seguí, Manuel Soler i Hippolite Voka.

La reunió s’aturà uns moments per tal de parlar més informalment i beure una llimonada. Després s’acabà omplint una fitxa en la qual es demanaven dades genèriques, el camp on un podria treballar, unes senzilles preguntes sobre com es veu la Congregació des de fora i com es podrien formar els grups.

Hi ha anunciada una segona reunió el 6 de febrer i possiblement una més encara, de tipus preparatori com la d’avui, per tal que ningú deixi d’assistir-hi degut a dificultats d’horari. Manuel Soler Palà, msscc

lunes, 26 de enero de 2015

Ramon Llull: "Llull a la llum dels ametllers".

Ahir vaig fer memòria del Beat fent l’esforç de pujar al puig de Randa. Gràcies a Déu, l’Aula de Gramàtica estava bastant plena, I amb una certa calor que donava el batec de la gent més que les estufes. Ha estat una bona idea fer aquest Aplec d’entitats culturals de l’Espai Comunicacional Ramon Llull que donen gruix a la convocatòria. No entenc bé l’eslogan “Llull a la llum dels ametllers”, perquè quan passa la florida, els ametlers ja es converteixen en uns arbres qualsevols. 
Hi hagué una primera part dedicada a la presentació d’una altra edició de la vida coetànea intitulada “Vida de mestre Ramon” (Editorial Barcino). A càrrec del conegut i reconegut especialista lul.lià Anthony Bonner, això deu esser el mèrit perquè ja en teníem una edició mallorquina, del professor Ensenyat. M’agradaren les reflexions sobre els successors literaris del mestre fetes per Joan Santanach, encara que vull advertir que bona part dels assistents no arribàrem a copsar-ne els detalls fets en un llenguatge per a entesos. Al diàleg hi hagué una complementació d’idees prou interessant: Un professor de literatura insistí en la conveniència de materials pedagògics pels estudiants de secundària (i també pels estudiants adults, afegesc) si volem donar a conèixer la personalitat del Mestre. Una altra de filosofia es lamentà, de part seva, de què ara només s’estudia la figura literària.

La segona part fou dedicada a la Lectura del llibre d’Amic e Amat. Construïda sobre dos elements: L’actuació musical de Ferran Pisà (bona, però llàstima que fos del segle XVI i no del XIII o XIV) i la lectura d’algunes “metàfores morals” escollides. Es ressaltà la riquesa dels diversos accents de les parles de Dènia, Formentera, Eivissa, Mallorca i Barcelona. Ja havia dit Pere Fullana que Ramon Llull és la icona que uneix la utopia quer anomenam “països catalans”. Fou agradable, només un tast. Pel meu gust un altre any s’ha de treballar més la lectura, convertint-la en una espècie de salmòdia, molt més lenta i contemplativa.


Arribam al punt que em toca més de prop. Les aproximacions literàries, filosòfiques, i fins i tots socials. Pareix que quedava molta gent al sopar-col•loqui « Any Llull i societat civil ». Comprenc que deu esser una tasca dels creients en primer lloc, però vaig trobar a faltar l’element místic i contemplatiu. L’aspecte teològic, que és el seu foll enamorament de Crist crucificat. Podrem recuperar aquesta vena de la devoció lul•liana, fent-la descobrir al poble creient?

M’impressiona la manera com ho diu a una de les “sures” que es llegiren: “Quan vindrà el temps en què cessin les tenebres en el món, per tal que cessin els camins infernals ? I l’aigua que té per costum de decórrer cap avall, ¿quan serà l’hora que tindrà natura de pujar cap amunt? I els innocents, ¿quan seran més que no els culpables? Ah, ¿quan es vanarà l’Amic de morir pel seu Amat? I l’Amat, ¿quan veurà el seu Amic llanguir per amor seu?” (Amic i Amat, 4). -  J. Reynés M.

domingo, 25 de enero de 2015

Toni Moreno responde que sí a la llamada

Las lecturas de hoy tienen una cosa en común: La llamada a la conversión. La parábola de Jonás nos habla de lo lindo que sería si todos dejáramos la corrupción y nos apartáramos de la injusticia, grandes y chicos. El profeta se imagina hasta a los animales vestidos de saco y ceniza. La gran utopía. 

Jesús, a la orilla del lago, predicaba que el plazo ya se cumplió: Hoy mismo estamos llamados a dejar las redes que nos enredan para seguirlo.

Mañana, 25 de enero, la Iglesia celebra la conversión del gran apóstol Pablo: "Pasa la comedia de este mundo... Vivamos como si... no estuviéramos amarrados a nada más que a Cristo".- En Mallorca, también conmemoramos en el mismo día la conversión de otro gran convertido, casi diría del tamaño de Pablo: Ramon Llull, el mallorquín más universal por su mística, su ímpetu misionero, su proyecto restaurador de la sociedad y de la Iglesia. 

Ha sido hermoso poder contar en nuestra eucaristía con la presencia del nuevo diácono permanente Toni Moreno. Gerente de la Procura de Misiones y encargado de las obras de mantenimiento de nuestra iglesia. Nos ha dirigido una homilía llena de agradecimiento y entusiasmo. Las palabras de Jesús han resonado, pues, vivas y actualizadas.

En la foto aparece el nuevo diácono con el celebrante (yo mismo) y los dos Padres más ancianos de nuestra comunidad: P. Rafel Carbonell, el abuelito de la Congregación, y P. Agustín Martí, fundador de la Procura de Misiones.

Jaume Reynés Matas

Nota: el día 8 de febrero, domingo, a las 11:00, ejercerá su ministerio diaconal en la misa solemne a celebrar en Lluc. El nuevo diácono de vez en cuando les habla a los Blauets acerca de temas religiosos. Ahora conocerán esta nueva faceta de su formador.

Convertir pàgina en PDF