Noces de diamant del P. Bartomeu Barcelö

Amb motiu de les noces de diamant del Pare Bartomeu Barceló el passat dimecres dia 13 es celebrà a l’ermita de sant Honorat una missa d’acció de gràcies. El Pare Barceló estigué arropat per la comunitat de Sant Honorat i alguns familiars que feren d’aquest significatiu aniversari una veritable pregària d’acció de gràcies. Són 75 anys d’entrega i treball pel Regne. Ell mateix es sorprèn del do que Déu li ha donat de tants d’anys d’entrega i servei a l’Església i a la Congregació.

El Pare Barceló a la celebració de l’Eucaristia que presidí el Pare Hippolyte, delegat del Superior General a Mallorca, manifestà als presents que Déu l’ha estimat molt perquè no són molts els qui poden arribar a celebrar aquest aniversari. Recordà que ell sol sap de tres congregants al llarg de la historia de la Congregació: El pare Bartomeu Pericàs, el Pare Rafel Carbonell i ell. Amb un posat d’humor digué que entraren a la Congregació molt tendres i ben jovener-los. Tants sols tenien uns 10 anys.

El P. Tomeu anys enrere. Amb més
força fisica i mensy cabells blancs.

El Pare Voka en l’homilia de la celebració de l’Eucaristia destacà la imatge que glosa el profeta Isaïes: “Que en són, de bonics, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: El teu Déu ja regne” (Is 52,7). Tenia present els pues falaguers del Pare Tomeu que fins fa poc corria per les muntanyes de Randa i anteriorment per moltes muntanyes de la nostra geografia mallorquina. Ara als seus 93 anys tresca pels jardins de l’ermita tot saludant amablement als visitants, cercant sempre un motiu per una salutació cordials i afable. Exercint així el seu tarannà comunicatiu i dialogant.

La festa acabà entorn de la taula amb un senzill, però significatiu sopar de pa amb oli i una suculent pastis a on es podia llegir: “Al Pare Tomeu pel seu aniversari de 75 anys de servei als altres”

                                  Miquel Mascaró

Celebració del compromís d'entrega a Déu

Fa dues setmanes, diumenge dia 9, tingué lloc a Sant Honorat una celebració molt entranyable, per a mi. Després d’un temps de reflexió, de cercar el com i el quan, per fi es pogué concretar una manera de celebrar el meu compromís d’entrega a Déu, d’associació als laics Missioners dels Sagrats Cors i de consagració als sagrats Cors.

Interiorment i en la vida pràctica de cada dia, això era una realitat. El meu desig era poder-ho celebrar i compartir amb els fills,  amb la delegació de Mallorca, amb tota la Congregació i amb els amics i amigues que s’hi feren presents.

Han passat quinze anys des de la primera pujada a Sant Honorat per a un recés personal, cercant resposta a una pregunta que tots ens feim en algun moment de la vida: ¿quin és el sentit profund de la meva vida? ¿ Què faig amb ella ( la vida)? En aquell recés per Sant Joan del 2002 quelcom molt profund es va despertar en mi. Vaig comprendre, o almenys besllumar, com era d’estimada per Déu i com el sentit de la meva vida era respondre amb amor a tant d’amor rebut.  Aquesta data, el 24 de juny del 2002,té per a mi un significat de naixement, el néixer de l’aigua i de l’Esperit de que parla l’evangeli de Joan 

Dos anys més tard el juny del 2004, en un altre recés en el que volia celebrar el meu naixement de dos anys abans se’m repetí amb insistència, “sigues només amor”.

Són els inicis d’un camí pel que vaig transitant, amb entrebancs i goigs. La celebració del passat dia 9 de juliol s’ha d’inscriure en aquest pelegrinar cap a anar a SER amor. Per aquest motiu vaig expressar de forma clara que demano a Déu que em transformi en transparència del seu amor. 

La celebració fou també un compromís d’associació a l’espiritualitat dels Missioners des Sagrats Cors i de compartir la missió des de la casa de Sant Honorat.  I és que el camí del que parlava al paràgraf anterior no el faig sola. Evidentment sempre ens acompanya la Presència de Jesús 

Ressuscitat. A més d’aquesta fonamental presència, la vida m’ha dut a Sant Honorat i com que Déu parla a través de les circumstàncies de la vida, transitaré per aquesta amb la  família dels Missioners dels Sagrats cors. I quina espiritualitat millor que la des Sagrats Cors perquè pugui anar sent només amor? 

Realment l’Esperit bufa allà on vol, com el vent, i no sabem d’on ve, ni on va, però sabem que ens va guiant, passant per dificultats i dolors, com també per moltes joies i ens va guiant cap allò que som al nostre interior, cap a la realització dels plans de Déu en nosaltres. Així és com ho visc.  Em ressonen constantment les paraules del P. Joaquim, “deixar fer a Déu”.

Només puc donar gràcies a Déu per tanta gràcia immerescuda, a la congregació per donar-me l’oportunitat de viure allò que sent que he de viure en el si de la seva família i de poder-ho fer a la comunitat de Sant Honorat.

Maria Gener,  25 de juliol de 2017

Memòria dels nostres màrtirs

Divendres 21 de juliol celebram a Mallorca la festa litúrgica del P. Simó Reynés i companys màrtirs del Coll, dos dies abans d’aquella infausta data en què “no estimaren tant la vida que rebutjàssin la mort” (1936).

Enguany tenguérem la iniciativa de preparar-lo juntament amb les Germanes Franciscanes, i ens reunírem més d’una cinquantena de persones al monestir de La Real. Pocs dies abans el P. Josep Amengual participà en unes conferències de Llubí, on es presentà el testimoni de dos llubiners assassinats pels bàndols contraris: Mossèn Jeroni Poquet, únic capellà afusellat a Mallorca per les tropes franquistes, i P. Miquel Pons (el nostre germà MSSCC) afusellat a Barcelona per un escamot d’anarquistes sense control. Tots dos moriren pel mateix Senyor Jesucrist i oferint la vida per la reconciliació de les dues Espanyes. El nostre ha estat beatificat, l’altre ara es comença a reivindicar encara tímidament.

A les 19.00h, a la sala Capitular de l’antic monestir, el P. Gabriel Seguí coordinà una estona de pregària compartida, on reflexionàrem sobre el que suposa seguir a Jesucrist d’una manera que segueix essent contracultural. Només en la fe, ressusciten els nostres màrtirs. Els qui jutjen amb ulleres polítiques, no ho poden entendre. Seguir-lo en aquesta Església comporta centrar-nos ens els pobres i els senzills, que sempre són víctimes i poden redimir el poble perquè tenen la generositat de morir perdonant.

A les 20.00h, a l’antiga església, celebràrem l’eucaristia presidida pel P. HippolyteVoKa, el nostre nou Delegat, que destacà el testimoni  de l’amor més gran.

Acabàrem passant al refetor per a brufar aquesta memòria amb coques mallorquines i galletes rissades preparades per les monges.

Jaume Reynés Matas, msscc