Divendres 21 de
juliol celebram a Mallorca la festa litúrgica del P. Simó Reynés i companys
màrtirs del Coll, dos dies abans d’aquella infausta data en què “no estimaren
tant la vida que rebutjàssin la mort” (1936).
Enguany tenguérem
la iniciativa de preparar-lo juntament amb les Germanes Franciscanes, i ens
reunírem més d’una cinquantena de persones al monestir de La Real. Pocs dies
abans el P. Josep Amengual participà en unes conferències de Llubí, on es
presentà el testimoni de dos llubiners assassinats pels bàndols contraris:
Mossèn Jeroni Poquet, únic capellà afusellat a Mallorca per les tropes
franquistes, i P. Miquel Pons (el nostre germà MSSCC) afusellat a Barcelona per
un escamot d’anarquistes sense control. Tots dos moriren pel mateix Senyor Jesucrist
i oferint la vida per la reconciliació de les dues Espanyes. El nostre ha estat
beatificat, l’altre ara es comença a reivindicar encara tímidament.
A les 19.00h, a la sala Capitular de l’antic monestir, el P. Gabriel Seguí coordinà una estona de pregària compartida, on reflexionàrem sobre el que suposa seguir a Jesucrist d’una manera que segueix essent contracultural. Només en la fe, ressusciten els nostres màrtirs. Els qui jutjen amb ulleres polítiques, no ho poden entendre. Seguir-lo en aquesta Església comporta centrar-nos ens els pobres i els senzills, que sempre són víctimes i poden redimir el poble perquè tenen la generositat de morir perdonant.
A les 20.00h, a
l’antiga església, celebràrem l’eucaristia presidida pel P. HippolyteVoKa, el
nostre nou Delegat, que destacà el testimoni de l’amor més gran.
Acabàrem passant
al refetor per a brufar aquesta memòria amb coques mallorquines i galletes
rissades preparades per les monges.
Jaume Reynés Matas, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario