Centre Missioner P. Pere Riera
El desig de veure
les obres del Centre Missioner Pare Pere Riera ens va motivar a n’en Joan
Riera, germà de Pere, i a mi, a viatjar a l'Argentina el passat dia 6 de
novembre. El vol va ser llarg, encara que tranquil. També amb nosaltres vengué el
P. Visitador General per motius de la vista canònica a la Delegació del Plata.
A l'aeroport internacional d'Ezeiza ens esperaven els Pares Daniel i Anaclet, a
més dels coordinadors de Concòrdia Carlos i Leonor.
Arribats al barri
popular del 22 de Gener esperaven la nostra visita el Pare Joan Arbona i els
estudiants Erik i Simón. Una olla a l'estil argentí va ser el menjar que ens va
apaivagar la gana, doncs havíem menjat poc dins l’avió, perquè el material no
era gaire atractiu.
La visita al
Centre Missioner la férem tot d’una ja que volíem veure "in situ" com
es construeix el local comunitari, que és expressió de la solidaritat de molts
col·laboradors de la Procura de Missions Sagrats Cors, familiars i amics del
Pare Pere Riera. La sorpresa va ser gran quan vam veure l'avenç de les obres,
la qualitat dels materials i la bona construcció en general. Ens van sorprendre
gratament els espais oberts, l'abundància de llum i el múltiple ús que es
donarà al local.
En una reunió amb
l'equip d'arquitectes i els coordinadors de Concòrdia estudiàrem els acabats i la
distribució del conjunt de cara a una major utilitat amb el menor cost possible
i la major sostenibilitat. Creim que en aquesta primera etapa no es podrà fer
tot el que el centre necessita per al seu bon funcionament: mobiliari, dipòsit
d'aigua amb el corresponent motor, plaques solars per a la calefacció... Però
sí prou perquè el centre pugui donar un servei al barri de cara a una formació
integral perquè els usuaris puguin ampliar els seus coneixements en tots els
àmbits de la vida.
El centre
disposarà de sales per a reunions, cuina, banys, espais per les trobades i
recessos. Un centre que farà significativa la presència i l'esperit missioner
del Pare Joaquim i d'una manera especial la del Pare Pere que, juntament amb la
comunitat del 22 de Gener, fa anys que van somiar en aquest centre. Ara després
de gairebé un any i mig de la seva mort veim que ja és una realitat. Ens
resulta una mica difícil precisar quan es podrà inaugurar, però segons els
arquitectes, podria ser en la pròxima primavera d'Espanya.
El nostre
recorregut per la geografia argentina va continuar cap a Valcheta. El Pare Pere
Arnárez tenia interès que veiéssim un projecte que fa temps tenen pendent. Es
tracta de la construcció de 10 cases per a deu famílies pobres del poble. Amb
l'equip de Procuradors de Missions ho estudiarem i esperem poder-ho dur a terme.
Si més no, avançar-ne algunes etapes.
Poder compartir
la celebració de l'Eucaristia i també sopar junts amb les persones més properes
de la parròquia ens va apropar a la realitat pastoral d'aquest entranyable
poble de la immensa Patagònia.
L’última etapa
del nostre viatge es va centrar a Lugano, on vam tenir oportunitat de conèixer
els set estudiants africans. Estar amb ells ens va ajudar a descobrir la
universalitat de la congregació. Em va agradar veure la cordialitat i
familiaritat amb que es relacionen amb la gent. Vaig observar que havien
adquirit el vocabulari propi i característic dels argentins. Em va agradar veure
com animen les eucaristies amb els seus cants i fent sonar les seves guitarres.
Ja de tornada a
Espanya, amb Joan, conversàvem sobre la il.lusió amb que visitàrem "in
situ" el Centre Missioner. Jo vaig trobar alguna persona coneguda 16 anys abans,
quan residia al lloc. Ara tornam carregats d'esperança i de tasques per a
continuar treballant pels objectius de la Procura de Missions i per continuar
amb els projectes que ens han proposat a Valcheta i a la capella dels Sagrats
Cors del barri Macias. Tant de bo Déu ens concedeixi de poder continuar
treballant pel bé dels més necessitats i per a la formació dels futurs Missioners
dels Sagrats Cors compromesos en la causa dels més pobres.
Miquel Mascaró
