Record dels màrtirs 79 anys després

El pintor Just és l'autor d'aquest quadre

que es troba a una capella lateral

a l'ermita de S. Honorat

Es compleixen 79 anys de la incivil guerra civil iniciada a l'Estat espanyol el 18 de juliol, després de l'aixecament dels militars. Al cap de cinc dies, a la perifèria de Barcelona, ​​van ser assassinats -entre molts altres- quatre religiosos dels Missioners dels SS. Cors, Congregació nascuda a Mallorca. 

Amb ells, dues religioses que vetllaven a la capçalera dels malalts i ensenyaven als nins les primeres lletres. També una senyora capaç de morir per cedir un racó de ca seva a uns clergues assetjats. La tragèdia va agermanar als caiguts amb llaços de sang. Fa 8 anys que L'Església universal els va atorgar el títol de beats i celebra la seva memòria cada 21 de juliol.

Els testimonis que van conviure amb els protagonistes d'aquesta història, o els van conèixer de prop, ofereixen un testimoni sense fissures: es tractava de persones senzilles, sense ambicions i sense iniciatives de gran volada. En general cal parlar de persones retretes, tímides i en algun cas fins de dèbil complexió.

Vivien en l'anonimat en un barri obrer i perifèric de Barcelona. Els religiosos preveres es dedicaven a ministeris pastorals més aviat modestos: catequesi als petits, celebració de sagraments... Els coadjutors realitzaven tasques domèstiques i portaven a terme el que se'ls encomanava. Seguien de prop el patró del bon religiós de l'època: disciplinat, recte en tota situació, complidor de les Regles.

Per la seva banda les religioses franciscanes passaven les nits vetlant els malalts que les sol·licitaven. O posaven tot el seu esforç en entretenir, alhora que ensenyar, als menuts que els confiaven els pares treballadors al llarg del dia. I la Sra. Prudència, dona de delicats sentiments, va atendre generosament el seu espòs tuberculós, va impartir catequesi en llocs necessitats i va inventar mil maneres de recollir fons a favor dels més humils.

Persones d'aquest tarannà donen credibilitat a l'Església. Els màrtirs són necessaris —com "era necessari que morís el Fill de l'Home"— per demostrar que l'evangelització, la lluita i el compromís de l'Església no s’acaba amb les paraules. Hi ha moments en la vida que de res serveixen les caretes. Tot es juga a una carta. Els fets són llavors enormement alliçonadors. (MSP)