Les dones a l'obra de Ramon Llull

Ahir vespre, encara que tornava cansat de Lluc on havíem celebrat la festa de Jesucrist Sacerdot amb el presbiteri mallorquí, i escoltat una conferència sobre Santa Teresa de Jesús, no vaig voler deixar-ne una segona, del cicle sobre el 700 anys del nostre beat. La conferenciant era la nostra amiga Maria Isabel Ripoll, secretària de la càtedra Ramon Llull de la UIB, sobre un tema que ha estudiat bé: La dona en l’obra lul.liana. Un 10 per l’exposició, claredat i interès. Em vaig alegrar de veure que al manco érem 5 els sacerdots assistents i vaig lamentar que la convocatòria no hagués arribat a les dones que lluiten pel reconeixement del seu paper a l’Església i a la societat.

Maria Isabel Ripoll, Secretària
de la càtedra Ramon Llull de la UIB

Per què cal parlar de la figura femenina a un autor medieval? Els estudis que s’hi han dedicat pareix que no sobrepassen la mitja dotzena, així que hi ha molt que investigar a un tema ben actual. El mestre tracta amb devoció de nostra Dona santa Maria, però també dedica algunes obres a les reines consorts, en dibuixa algunes com a “exemplis” de virtuts i té molta cura de la presentació de figures paradigmàtiques com Natana i Aloma.

Així ho confessa al Llibre de Santa Maria amb el seu català gairebé musical: “Car aquest llibre es de nostra Dona e nostra Dona es regina verge e dona, per açò nos majorment fem aquest llibre (dedicat) a regines verges e dones a honor de nostra Dona; e a la major explanació que podem e ab les pus desplanades paraules (=lo més clar i amb les paraules més planeres) lo lliuram, e subtilitats esquivam aytant quant podem per ço que sia entès; emperò en partida l’art e la doctrina de l’Art demostrativa inventiva e amativa tenim”. 

Va esser una passada escoltar el català clar i precís de la conferenciant, poques vegades emprat en aquesta seu. És a dir, que a Ramon no li sap greu baixar el discurs i llenguatge per tal d’adoctrinarles “per ciència e per santa vida”, recomanar que escoltin bones lectures quan les dones filen, fan costura o quan fan les seves pregàries a les abadies… Ben convençut de què les dones són capaces d’entendre i d’aplicart l’art que a la Sorbona de París molts professors i alumnes troben massa embullat i complexe. Ramon Llull, que deixà la seva muller i els fills per un amor més gran, creu en el potencial femení per a reformar la família i la ciutat, l’església i tota la societat.

Bon tema d’estudi i profundització! Per acabar, Joan Manel Escobedo, ens regalà dues cançons de les que ha dedicat al beat ( “Miramar” i aquella amb la qual m’identific de manera especial: Lo desconhort ): “I aquí caic aquí m’aixec, i som ací en tal sort / que ara no veig ni escolt d’on em véngui conhort”.

Jaume Reynés, msscc