El P. Joaquim pujà a S. Honorat

Amb motiu dels 125 anys que el Fundador pujà a S. Honorat per tal d'obeir el bisbe i començar un estil nou de vida, el Delegat de Mallorca, P. Josep Amengual, ha escrit una carta recordant el missatge d'aquesta jornada.

Reg. 26/2015/04

Monestir de La Real, 21 d’abril de 2015

Als germans de la Delegació de Mallorca, religiosos i laics,

A les col·laboradores i col·laboradors de la Fundació Concòrdia


Benvolgudes i benvolguts:

Rebeu una cordial salutació, en aquest dia significatiu per a la nostra família missionera. Avui fa 125 anys que el P. Fundador, després de predicar «el sermó del ramell», a Llucmajor, donava per acabada una etapa de la seva vida, i s’encaminava cap a St. Honorat, per viure retirat. «El sermó del ramell», se predicava el diumenge de l’Angel, o de l’octava de Pasqua, i era la manera amb la què el predicador de la Quaresma deixava un ramell de flors de primavera, és a dir, un missatge als col·lectius de la parròquia: els eclesiàstics, les autoritats, la dones, els homes, etc. Nosaltres, religiosos i laics de la Delegació de Mallorca, col·laboradors de les comunitats, de la Fundació Concòrdia, dels col·legis, parròquies, esglésies, santuaris, etc. també podríem rebre el ramell amb el què el P. Joaquim ens obsequia en aquest 125 aniversari. El trobam en les paraules sàvies que va escriure anys després. Començava en sec, dient:

El hombre propone y Dios dispone. ¡Cuánta verdad entraña este axioma español! Muchas veces se ve, que el hombre echa sus planes, sin saber a dónde va, ni a donde le lleva Dios; y su divina Majestad, que todo lo prevé: Fortiter et suaviter se sirve de esos mismos planes, para la realización de lo que en su alta Providencia tiene dispuesto.

Nosaltres, al cap de més d’un segle, no volem aferrar-nos a un esdeveniment tancat, sinó que ens encisa posar-nos en les mans del Pare, que tot ho condueix per al nostre bé. D’aquest aniversari i d’aquesta disponibilitat en feim una convidada a la felicitat. No volem perdre aquest mestratge del P. Joaquim, que començava una curta etapa de la seva vida, que va ser la més feliç. El Pare no ens pot deixar perduts.

Més tard, el P. Joaquim, experimentava que Déu el tenia colgat, com el gra de blat, que mor i brosta en una espiga daurada.

Nosaltres passam per uns temps que ens poden desorientar. Però, ben segur, si amb la nostra pregària creient, amarada per l’experiència de Jesús, celebrada tot partint el pa, besllumarem a poc a poc com són els camins de la nostra vida personal, de la nostra congregació, de la nostra família.

Aquest és el desig de la Delegació de Mallorca, per a tots i totes els que es unim per a la missió cordial, començada a Sant Honorat, dia 17 d’agost de 1890.

Amb una cordial salutació,

Josep Amengual i Batle, M.SS.CC.