Celebració del compromís d'entrega a Déu

Fa dues setmanes, diumenge dia 9, tingué lloc a Sant Honorat una celebració molt entranyable, per a mi. Després d’un temps de reflexió, de cercar el com i el quan, per fi es pogué concretar una manera de celebrar el meu compromís d’entrega a Déu, d’associació als laics Missioners dels Sagrats Cors i de consagració als sagrats Cors.

Interiorment i en la vida pràctica de cada dia, això era una realitat. El meu desig era poder-ho celebrar i compartir amb els fills,  amb la delegació de Mallorca, amb tota la Congregació i amb els amics i amigues que s’hi feren presents.

Han passat quinze anys des de la primera pujada a Sant Honorat per a un recés personal, cercant resposta a una pregunta que tots ens feim en algun moment de la vida: ¿quin és el sentit profund de la meva vida? ¿ Què faig amb ella ( la vida)? En aquell recés per Sant Joan del 2002 quelcom molt profund es va despertar en mi. Vaig comprendre, o almenys besllumar, com era d’estimada per Déu i com el sentit de la meva vida era respondre amb amor a tant d’amor rebut.  Aquesta data, el 24 de juny del 2002,té per a mi un significat de naixement, el néixer de l’aigua i de l’Esperit de que parla l’evangeli de Joan 

Dos anys més tard el juny del 2004, en un altre recés en el que volia celebrar el meu naixement de dos anys abans se’m repetí amb insistència, “sigues només amor”.

Són els inicis d’un camí pel que vaig transitant, amb entrebancs i goigs. La celebració del passat dia 9 de juliol s’ha d’inscriure en aquest pelegrinar cap a anar a SER amor. Per aquest motiu vaig expressar de forma clara que demano a Déu que em transformi en transparència del seu amor. 

La celebració fou també un compromís d’associació a l’espiritualitat dels Missioners des Sagrats Cors i de compartir la missió des de la casa de Sant Honorat.  I és que el camí del que parlava al paràgraf anterior no el faig sola. Evidentment sempre ens acompanya la Presència de Jesús 

Ressuscitat. A més d’aquesta fonamental presència, la vida m’ha dut a Sant Honorat i com que Déu parla a través de les circumstàncies de la vida, transitaré per aquesta amb la  família dels Missioners dels Sagrats cors. I quina espiritualitat millor que la des Sagrats Cors perquè pugui anar sent només amor? 

Realment l’Esperit bufa allà on vol, com el vent, i no sabem d’on ve, ni on va, però sabem que ens va guiant, passant per dificultats i dolors, com també per moltes joies i ens va guiant cap allò que som al nostre interior, cap a la realització dels plans de Déu en nosaltres. Així és com ho visc.  Em ressonen constantment les paraules del P. Joaquim, “deixar fer a Déu”.

Només puc donar gràcies a Déu per tanta gràcia immerescuda, a la congregació per donar-me l’oportunitat de viure allò que sent que he de viure en el si de la seva família i de poder-ho fer a la comunitat de Sant Honorat.

Maria Gener,  25 de juliol de 2017

Memòria dels nostres màrtirs

Divendres 21 de juliol celebram a Mallorca la festa litúrgica del P. Simó Reynés i companys màrtirs del Coll, dos dies abans d’aquella infausta data en què “no estimaren tant la vida que rebutjàssin la mort” (1936).

Enguany tenguérem la iniciativa de preparar-lo juntament amb les Germanes Franciscanes, i ens reunírem més d’una cinquantena de persones al monestir de La Real. Pocs dies abans el P. Josep Amengual participà en unes conferències de Llubí, on es presentà el testimoni de dos llubiners assassinats pels bàndols contraris: Mossèn Jeroni Poquet, únic capellà afusellat a Mallorca per les tropes franquistes, i P. Miquel Pons (el nostre germà MSSCC) afusellat a Barcelona per un escamot d’anarquistes sense control. Tots dos moriren pel mateix Senyor Jesucrist i oferint la vida per la reconciliació de les dues Espanyes. El nostre ha estat beatificat, l’altre ara es comença a reivindicar encara tímidament.

A les 19.00h, a la sala Capitular de l’antic monestir, el P. Gabriel Seguí coordinà una estona de pregària compartida, on reflexionàrem sobre el que suposa seguir a Jesucrist d’una manera que segueix essent contracultural. Només en la fe, ressusciten els nostres màrtirs. Els qui jutjen amb ulleres polítiques, no ho poden entendre. Seguir-lo en aquesta Església comporta centrar-nos ens els pobres i els senzills, que sempre són víctimes i poden redimir el poble perquè tenen la generositat de morir perdonant.

A les 20.00h, a l’antiga església, celebràrem l’eucaristia presidida pel P. HippolyteVoKa, el nostre nou Delegat, que destacà el testimoni  de l’amor més gran.

Acabàrem passant al refetor per a brufar aquesta memòria amb coques mallorquines i galletes rissades preparades per les monges.

Jaume Reynés Matas, msscc

50 años de la Procura de Misiones "Sagrados Corazones"

Ayer, jueves 24 de Mayo, la Procura de Misiones Sagrados Corazones quiso celebrar sus primeros 50 años de historia con un acto público en el Gran Hotel (La Caixa). EL procurador Miquel Mascaró sentó en una misma mesa a Miquel Ensenyat (President del Consell de Mallorca), Catalina Albertí (Delegada del Secretariado Diocesano de Misiones), Antoni Cano (técnico audiovisual, voluntario en Rwanda) y P. Hipolyte Voka, MSSCC (congoleño elegido recientemente como Delegado de los MSSCC de Mallorca).

Se empezó proyectando un vídeo que recoge el desarrollo de esta Congregación, nacida en el monte de Randa 1890,cuando da el salto a “las misiones de ultramar” que soñaba el Fundador:

1942 a Argentina, 1954 al Caribe (Santo Domingo, Cuba, Puerto Rico), 1967 Rwanda y 1994 Camerún. La Procura de Misiones, fruto de la tenacidad y del entusiasmo del misionero valenciano P. Agustín Martí , creó un laicado colaborador de las Misiones, que ha acompañado la evangelización con la promoción de las vocaciones nativas y la solidaridad social a todos los niveles. Hoy los MSSCC cuentan con unos 70 misioneros nacidos en el Tercer Mundo (Rwanda, Camerún, Congo, Centroáfrica, Nigeria, Santo Domingo y Argentina) y dos centenares de laicos y laicas que llaman al P. Joaquim Rosselló “nuestro fundador” y  se sienten hermanados en una misma espiritualidad y misión.

Ayer se llamó a los misioneros “Hombres imprescindibles”, que dedican toda su vida a una causa tan noble. Y si una cosa quedó clara fue que hoy no se puede ir a imponer nada, ni basta con una predicación paternalista. La frase más repetida fue la de Hélder Cámara:  “cuando repartí pan a los pobres, me aplaudieron; cuando pregunté porqué pasan hambre, me llamaron comunista”... Pero para luchar contra la injusticia globalizada y  denunciar el expolio europeo de las riquezas africanas... para esto no faltan vocaciones.

La gente aplaudió el compromiso de una Iglesia missionera,  lo realizado por la Procura de Misiones SSCC.  A nuestra Congregación se le marcó una ruta:  No separar  Evangelización y Solidaridad. Unir cada vez más los esfuerzos que hemos plasmado en dos Instituciones: La Procura de Misiones SSCC y la Fundación Concordia Solidaria. Muchas gracias a todos y todas los que han impulsado el proyecto.

(Jaume Reynés, MSSCC)

Añadimos un fragmento de la Delegada diocesana de Misiones Catalina Albertí Victory:

“Dins els arxius de la delegació de missions trobam l’any 1942 al P. Joan Amengual, P.  Joan Horrach, P. Rafel Juan com els primers Missioners dels Sagrats Cors mallorquins que partiren a l’Argentina, i inscrits a aquests fitxers 51 Missioners mallorquins dels Sagrats Cors que anaven a les missions d’Argentina, Puerto Rico, Cuba, Dominicana i Rwanda.

A dia d’avui hi trobam  els PP. Francisco Gayà, P. Miquel Melià i a Antonio Romero a Rep. Dominicana, P. Joan Josep Genovard a Puerto Rico, P. Joan Arbona a l’Argentina, com a mallorquins, però les missions dels MSSCC continuen endavant regentades per missioners dels propis països.

I no podem deixar de lloc als laics que anaren enviats per Mallorca Missionera a la missió de l’Altagracia a Santo Domingo a ajudar als MSSCC:  L’any 1993 partiren dos voluntaris na Margalida Fons i en Miquel Adrover i amb ajuda de Mallorca Missionera se va construir una casa per el voluntariat a la Parròquia de Altagracia;  després partí Catalina Mir l’any 1996 i més tard el 2005 na Mª Pau González i en Boni Martínez, també un bon grup de joves amb na Catalina Mir hi anaren a fer una experiència missionera.

L’any 1998 començàrem amb les ajudes a projectes per a les missions dels Sagrats Cors, amb el suport de les institucions publiques, molts de projectes socials s’han dut a terme i que, si Déu ho vol, seguirem recolzant en tot lo que sigui possible.

No se pot explicar la tasques, l’entrega del dia a dia d’un missioner fins que no has anat al lloc de missió. Ll’any 2011 vaig tenir la  sort de poder viatjar a Rep Dominicana i visitar les missions dels MSSCC, vaig poder gaudir de la feina que el P. Miquel Melià fa per aquelles terres, la promoció dels habitants d’una zona molt pobre, i com la gent els estima i respecta. L’any 2015 la Vicepresidenta de la República Dominicana, la doctora Margarita Cedeño, li va imposar la medalla BIEN POR TI al P. Miquel Melià , per agrair les iniciatives i projectes, i la seva dedicació a la comunitat.

Quines lliçons de humilitat, gratitud, alegria ens donen els missioners: Ho deixen tot, família, amics, comoditats...  per poder ESTAR (un estar en majúscules),  nomes l’ Estar a prop dels pobres és molt per ells.

Avui voldria com a delegada de missions del Bisbat de Mallorca, entregar a Miquel Mascaró en representació dels missioners dels Sagrats Cors que estan a terres de missió un petit obsequi que te molt de valor per nosaltres. És una peça dissenyada per l’artista Jaume Falconer: com podeu veure és la nostre Mallorca, que també pot esser una peça de trencaclosques , un puzle... És la peça d’aquest gran puzle que som nosaltres i que encaixarà allà a on ens necessitin, damunt el mon (el nostre logo de Mallorca Missionera) que també és una “ veleta” un moli de vent, perquè quant l’Esperit bufi ens dugui allà a on ell vulgui....”