Assemblea de la Delegació de Mallorca

Acta de l'Assemblea tenguda a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018

Assistents: P. Emilio Velasco Triviño, Visitador General.- Comunitat de Sant Honorat: P. Hippolyte Voka, Ndomanueno, delegat,  P. Miquel Mascaró Crespí, P. Melcior Fullana Riera, P. Joan Arbona Colom  Riera i E. Miguel Ángel Hierro Polanco.- Comunitat de Lluc:  P. Ricard Janer Bonafè, P. Manuel Soler Palà i P. Gaspar Alemany Ramis -  Comunitat de La Real: P.  Josep Amengual Batle, P. Joan March Qués, P. Joan Pocoví Tous, P. Antoni Vallespir Llompart i P. Miguel Darder Albertí. -  Comunitat de Palma: P. Jaume Reynés Matas, P. Llorenç Caldentey Barceló, P. Jaume Roig Sansó i P. Antoni Vallcaneras Tortella.

Justifiquen la seva absència: Per malaltia: P. Rafel Carbonell Mestre,  P. Bartomeu Barceló Roig, P. Agustín Martí Llobat, P. Jesús Deán Zugasti, P. Ramon Ballester Vives i G. Macià Ripoll Matas.- Per raons pastorals: El P. Antonio Fernández és a Rwanda. El P. Gaspar Alemany només assisteix a les sessions del capvespre del dilluns.

Dilluns, 28

9:30 h Pregària de laudes (comunitat de Sant Honorat).-

10:00h Breus salutacions del Superior General i del Delegat.  Dona una benvinguda especial a l’Estudiant dominicà M. Ángel Hierro que, després d’acabar els estudis, ha vengut a preparar-se pels vots perpetus i ordes majors. Aquest fet marca que moltes intervencions de l’Assemblea es facin en castellà.

Lectura i aprovació de l’acta de l’Assemblea 2017 per unanimitat.

El P. Llorenç Caldentey amb l'estudiant de
Republica Dmiinicana Miguel Hierro

10:25h Bloc d’ Informacions: Els superiors de Sant Honorat, Lluc, La Real, Palma i Sóller presenten les seves informacions sobre comunió de fe, de vida i de missió. 

(Tant aquest bloc com els següents es detallen en adjunts a la documentació de l'assemblea.)

L’administrador de la Delegació M. Soler dona compte de l’estat de l’Economia 

11:30h Recés

12:00: B. J. Alemany, director del Secretariat de col·legis i responsable de la PJV a Sóller. 

Pels LMSSCC, Mª. Gener (LM) i Antoni Fontanet (grup de La Real) .

         

Per la Procura Missions dels Sagrats Cors, el Procurador P. M. Mascaró, Víctor i Laura, secretària. 

13:30h Dinar i descans.

15:15h Segueix la Fundació Concòrdia Solidària: La gerent Sílvia Nicolau, el tresorer Josep Riera, i Paula Mª Vich, responsable de la sub-delegació de Mallorca. (Adjunt 5)

17:00h Acabam la jornada amb vespres (comunitat de Lluc). 

Dimarts, 29

10:00h Pregària de laudes dirigida per la comunitat de Palma.

Bernat Alemany, Director dels
Centre P. Joaquim Rosselló

Acabam el bloc d’informacions i continuam amb un treball d’aplicació de la Junta Consultiva: El secretari  ajuda a refrescar-la i avaluar la Projecció del trienni 2017-2019 que va fer la nostra Delegació (Esdeveniments més importants, Línies, noves passes en el camí de l’espiritualitat i de la missió compartida, objectius que hem de continuar treballant). 

Punts que hem de seguir treballant:

1  En quant al laïcat: No hem aconseguit organitzar la formació de manera que sigui més atractiva pels laics.- El fet de comptar amb uns Estatuts sense aprovació definitiva és un altre factor negatiu: Els laics ens demanen com així els tenim dins una espècie de llims, sense arribar a concretar les formes d’associació, si és que hi creim de debò.- La revista Lligams compleix la

Maria Gener, Missionera
Laica de la Comunitat
de St. Honorat

seva funció, s’hauria de difondre més.-  És una pena que no funcionin els equips o secretariats de PJV ni el d’ animació dels laics tal com havíem projectat. Si no som capaços de ajuntar les nostres forces a les del laïcat, el futur és molt fosc.- La Pasqua amb els col·laboradors i la trobada amb les nostres famílies a Lluc s’hauran de mantenir, encara que amb resultats més modests. 

     La Casa de Sant Honorat ha continuat la seva oferta d’espiritualitat i meditació, però encara no compta amb la confiança de tots els congregants. Hauríem de veure que la nostra proposta carismàtica fos ben visible en el conjunt de l’oferta que es fa. S’hauria de continuar dialogant si és cert que alguns grups de la diòcesi s’hi troben incòmodes i quins són els motius. També ens hem demanar perquè ha perdut un cert atractiu pels mateixos congregants.

      La comunitat de La Real ha afrontat alguns problemes com el del cotxe de GS. Es resolgué que, d’ara endavant, no es traslladarien aquests bens comunitaris quan hom canviï de residència. I controlaríem millor els grups que ocupen els nostres espais.      

L 

Víctor i Laura, col.laboradors
de la Procura de Missions SS. Cors

 Escola d’Espiritualitat P. Joaquim Rosselló és un bell projecte de la nostra Delegació que no està prou aprofitat. Avui en dia encara comptam amb personal que té molt que aportar a la formació permanent dels congregants joves, donant a conèixer i actualitzant el carisma des dels mateixos llocs fundacionals. Trobam positiu l’acompanyament que es fa, com si fóssim “una sola comunitat”, a l’estudiant dominicà Miguel A. Hierro, que ha vengut a preparar-se a la professió perpètua i ministeris. Presentarem el mateix pla abreujat en un mes o mes i mig, perquè el puguin seguir altres congregants de pas.- S’ha de decidir quina Formació permanent farem a la Delegació. 

    Un grup de la Delegació ha estat convidat a participar a la actualització del Pla de Formació amb l’EAG: G. Alemany, antropologia; M. Soler, Cristologia; J. Amengual, Eclesiologia; J. Reynés, Mariologia; H. Voka, Formació.- Seria bo treure qualque butlletí per a publicar els materials dels cursos de formació que la nostra Delegació va impartir els anys 2013-2014, o altres materials pedagògics que puguin aprofitar a altres indrets. Podríem preparar així el pressupost concret que requirirà l’Escola. 

    Els ministeris fundacionals encara estan pendents d’una reflexió assossegada. Ens hauríem d’organitzar millor per veure fins a on podem arribar, si estam presents on ens demana el carisma i si feim el que pertoca.  

   

   Referent a la Causa de Beatificació del Fundador i dels màrtirs, sembla convenient activar algunes de les iniciatives següents: Mentre encara hi hagi temps, s’hauria de preparar alguna persona que pugui assumir la Postulació. Reveure si caldria anomenar alguns vice-postuladors que apropin els processos als diversos llocs. Seguir motivant que es demanin gràcies, especialment a Àfrica i Amèrica, donat que és més improbable que es faci al nostre món secularitzat. Caldria rentar la cara als museus del Fundador de La Real i al dels màrtirs al Coll, per obrir-los a més visites.- Llibres i altres materials de divulgació: Atendre el Butlletí, fulletons, audiovisuals i estampes. Podríem fer arribar alguns quadres clàssics del fons de Mallorca a les cases de formació,  com també promoure algunes reinterpretacions més actuals.  

   

   També podríem promoure les visites dels nostres feligresos i alumnat a la tomba del Fundador, tal com fan altres congregacions (Missioneres SSCC i de la Caritat). ¿I no seria bo preparar a preparar algunes relíquies que poguéssim distribuir entre les altres Delegacions? La pàgina web de la Congregació hauria de tenir molta cura d’un lloc específic per a novenes, acció de gràcies i favors.

Sembla necessari que es perllongui aquesta revisió durant tot el període de les visites canòniques que durarà fins a mitjan juny. En el  Consell de la Delegació que es tendrá al final, comptant amb la presència del Visitador General, tendria l’oportunitat de revisar els principals problemes que ens afecten i les línies d’acció consensuades.

11:30h Recés.

12:00h Dades d’agenda i punts pendents: Veim la necessitat de suspendre l’eucaristia final per a poder concloure tots aquests punts.

Agenda: Festa litúrgica dels màrtirs (21 Jul) juntament amb les franciscanes.- Oferta d’Exercicis Espirituals: Exercicis de contemplació (Sant Honorat, 8-15 Juliol) o Compartir la pregària (Sant Honorat, 13-17 d’Agost).- Aniversari  de la fundació  (17 d’Agost, a les ???)

Avaluació de la Assemblea:

El Superior General i el Delegat agraeixen a tots els qui han preparat l’Assemblea. Ha esta molt viva. A lo millor convindria que algú de fora ens ajudàs a fer un discerniment més precís. Potser que a estones somniem un passat que ja no tornarà, i ens hem de centrar a enfocar un difícil  futur.

Hi ha hagut una preparació prèvia i bona coordinació. Ens fa bé poder-nos trobar, compartir i avaluar plegats. Al manco una vegada a l’any.

Tothom s’ha pogut expressar com ha volgut. Potser que l’assumpte de SH hagi ocupat massa temps, essent així que no aplicam les mateixes exigències a onsevulla. Els problemes que molesten més són els més concrets de les cases que a vegades no es mencionen. Per això sembla important que la visitaa canònica complementi les tasques de l’Assamblea i que el Delegat visiti les cases.

14:00h Acabam amb una bona fideuà, despedint a na Linita, la cuinera que es jubila.

Jaume Reynés, MSSCC

     secretari

Acompanyant la Mare que plora

Ja som als darrers dies de la Quaresma, i enguany hem volgut preparar la Setmana Santa amb un acte molt especial: La presentació del “Plant de la Verge” del beat Ramon Llull, el nostre sant i savi mallorquí més universal.

Voldria explicar-vos breument què és el que vos presentam, qui el presenta i quina connexió té amb aquesta Església on el presentam.

1. El “Plant de la Verge”, una litúrgia del poble

Jacopo de Benedetti (1236-1306), conegut amb el nom de Jacopone de Todi, va ser un frare franciscà italià, autor de nombrosos poemes religiosos en italià i llatí; se li ha atribuït l'autoria de la sequència Stabat Mater i de Il Pianto della Madonna, dues peces marianes que han marcat el gènere de cants elegíacs medievals. Una espècie de Passió de Nostra Dona, que humanitza la religió i posa l’Evangeli a l’abast del poble senzill. Es confiava a la interpretació d’alguns solistes i d’un cor, com a representació sagrada del divendres sant.

Ramon Llull compongué dins aquesta tradició dues peces anomenades El Desconhort de Ramon i el Plant o Desconhort de Nostra Dona, la Mare de Déu, que pot comprendre i consolar el sofriment de Ramon. Cap dels Plants provençals i francesos es pot comparar amb el que presentam avui, per la seva extensió (384 versos) i per la seva força dramàtica.

Veureu una “litúrgia alternativa” molt més acostada al poble, des de la perspectiva d’una mare profundament humana, que s’omple d’ira, se tira els cabells, tremola i plora, sospira i gemega al peu de la creu.

2. Qui el presenta

A Palma ja s’han fet algunes representacions d’aquest Plant amb motiu de l’Any Llull, però és la primera vegada que ho presenta l’escolania de Lluc, com ho fa al Santuari des de fa una vintena d’anys. Adaptació en 14 estrofes a l’estil de la viacrucis, del català antic a l’actual i de la conquesta de Terra Santa al patiment dels pobles crucificats.

Encarnaran els papers dos professors de la Universitat de les Illes Balears, profundament compromesos amb l’herència cultural de Mallorca: Caterina Valriu farà de Maria i Biel Camps, de Cronista.

L’escolania, dirigida per Ricard Terradas i acompanyada als instruments per un grup de professors de l’Escola de Música del Santuari, cantarà el Stabat Mater de Pergolesi i altres cants de Setmana Santa.

3. Connexió amb l’església dels Sagrats Cors

L’any passat celebràrem els 120 anys que la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors s’encarrega d’aquesta antiga església començada pels jesuïtes el 1752 (dedicada a Sant Martí de Tours), i acabada pels teatins (que la dedicaren a sant Gaietà). Després de la desamortització, el bisbe de Mallorca l’encomanà a la nostra Congregació dels MSSCC l’any 1897, que havia estat fundada 7 anys abans pel P. Joaquim Rosselló a la muntanya de Randa i que eren els encarregats del Santuari de Lluc.

Des de llavors es dedicà als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, i fou el centre d’una espiritualitat que vol unir la creu i el compromís, el Traspassat en tots els traspassats del món.

L’any passat, també, la Confraria de les Cinc Llagues (fundada al 1917 i que té la seva seu en aquesta església dedicada a la Llaga dels Sagrats Cors)) complí el centenari de la fundació. Ens ha parescut bé organitzar aquest acte tots plegats, l’església i la confraria, els religiosos (celebrants del culte i missioners que anuncien l’evangeli i promouen els pobres en alguns dels països més crucificats del món), i el laïcat (homes i dones que desfilen pels carrers de Ciutat i volen acompanyar al Crist en agonia i abandonament).

Per això veureu que aquest acte no és simplement un concert ni una representació sacra. Vol ésser també una crida a viure aquests valors de l’evangeli de Jesús. En acabar, els qui ho desitgin podran fer el gest de besar els peus del Crucificat en rebuig de totes les exclusions i deshumanitzacions de la nostra societat. - Moltes gràcies

(Jaume Reynés, Església dels Sagrats Cors de Palma, 16 de Març)

Un guardó per l'hostatgeria de Lluc

Siurell de plata amb el nom de l'hostageria de Lluc

En els tres darrers anys l'hostatgeria ha millorat de manera notable. En són bona mostra els canvis de mobiliaris i cortinatges, així com petits detalls que afavoreixen la comoditat dels visitants. A propòsit, cal destacar la calefacció de biomassa. Per aquests motius dia 9 de març el P. Manuel Soler, en nom del Prior i la comunitat, i acompanyat pels qui treballen més en el dia a dia a l'hostageria (Sebastià Sureda, gerent, Juan A. Amengual, responsable del lloc), juntament amb els col.laboradors Pere Fullana i Rafa Duran, rebé l'esmentat guardó. Tingué lloc a la Seu de la CAEB, a Palma. L'organització encomanà d'agrair els altres dos premis concedits al representant de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler feu el parlament que reproduïm a continuació.

Autoritats, President de l’Associació Balear d'Agroturismes i Turisme d'Interior, senyores i senyors:
Permeteu-me que inicií la meva intervenció amb una salutació del Prior del Santuari de Lluc, el P. Ricard Janer que avui mateix s’ha desplaçat amb l’Escolania per algunes presentacions a Andalucia i no pot fer-se present en aquest acte.

Recepció del siurell de plata amb el correpsonent diploma.

Entre nosaltres, avui, hi ha entitats i ciutadans que han estat guardonats aquests anys passats amb el Siurell de Plata. Nosaltres som aquí perquè hem merescut aquest any un reconeixement públic i volem agrair el jurat que ens ha atorgat aquest guardó. I ho vull expressar com a representant de l’Hostatgeria del Santuari de Lluc, però molt particularment també en nom del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca i els Margers del Consell de Mallorca. Totes tres entitats, justament, compartim valors i objectius, la de fer de Mallorca i els espais naturals un locus amoenus, conservar les seves fortaleses, gaudir-les i educar la ciutadania a que respecti i conservi l’entorn. El Santuari de Lluc ocupa un lloc en el cor de Mallorca i dels mallorquins, un lloc més consolidat encara gràcies al compromís del Foment del Turisme i amb el suport de les institucions.

Parlament del P. Manuel Soler a la seu de la CAEB

Avui dia pugen la muntanya de Lluc persones molt diferenciades. Hi ha l’ona de ciclistes des de fa uns anys, hi ha qui cerca tranquil·litat i pau. D’altres fan excursions, volen respirar aire pur i omplir la retina de paisatges plens de roques i alzines. Naturalment que no hi falten peregrinacions individuals o en grups. La majoria de visitants, de totes maneres, no deixa de ver una visita al cambril.

Tots ells necessiten ser acollits. Un santuari, allunyat de pobles i ciutats, necessita acollir el personal en coses materials i, per descomptat, també en l’aspecte espiritual. Amb un somriure que no sigui forçat ni merament propagandístic. Amb més motiu si demanen ser escoltats o volen participar d’un acte de culte o cerquen un sentit més profund a la vida. No és el més adequat un acolliment standard.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat dels dirigents del santuari —preveres o seglars— és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica una sincera amabilitat. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo.

L’acolliment té unes derivacions. Per començar amb el més material i visible, demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions i infraestructures. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, habitacions, sales d’estada, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els  pelegrins i visitants a romandre més temps al santuari i potser a tornar-hi.

Concretament Lluc s’ha esforçat per tal que els visitants i pelegrins disposessin d’una habitació confortable. Des del llunyà segle XVI es van construir els porxets pels pelegrins i les bèsties en que colcaven. I molt esforç que va costar. A finals del segle XIX el restaurador i Prior Joaquim Rosselló va tenir la lucidesa d’edificar unes habitacions adients i un restaurant que encara avui dia és admirable per les seves dimensions i ornamentació.  

I aquests anys passats s’ha canviat el mobiliari de les habitacions i combinat l’estada a les cel·les amb els serveis de la fonda. També s’ha muntat tot un sistema de calefacció de  biomassa. Si abans anar a Lluc era sinònim de patir fred, ara no és així. Ara equival a gaudir d’una temperatura confortable mentre potser es mira caure la neu per la finestra.

Tot això ha estat fruit d’un treball d’equip, ben gestionat i ben dirigit, un grup de professionals que diàriament tenen cura de la neteja, la recepció, la Fonda, l’administració, el manteniment, la comunicació i les visites, un equip humà que ha consolidat un estil d’acolliment i aporta al Santuari una personalitat i una identitat que el fan especialment atractiu pel visitant, el pelegrí o el turista.

Moltes gràcies, en nom de tots els guardonats. Dels Excursionistes del Foment del Turisme aprenim cada dia a gaudir i respectar el medi, i els margers ens han ajudat a restaurar i aquella obra titànica dels nostres avantpassats que adornaren la Serra amb collars de pedra.

Moltíssimes gràcies en nom de tots nosaltres.