Un guardó per l'hostatgeria de Lluc

Siurell de plata amb el nom de l'hostageria de Lluc

En els tres darrers anys l'hostatgeria ha millorat de manera notable. En són bona mostra els canvis de mobiliaris i cortinatges, així com petits detalls que afavoreixen la comoditat dels visitants. A propòsit, cal destacar la calefacció de biomassa. Per aquests motius dia 9 de març el P. Manuel Soler, en nom del Prior i la comunitat, i acompanyat pels qui treballen més en el dia a dia a l'hostageria (Sebastià Sureda, gerent, Juan A. Amengual, responsable del lloc), juntament amb els col.laboradors Pere Fullana i Rafa Duran, rebé l'esmentat guardó. Tingué lloc a la Seu de la CAEB, a Palma. L'organització encomanà d'agrair els altres dos premis concedits al representant de l'hostatgeria. El P. Manuel Soler feu el parlament que reproduïm a continuació.

Autoritats, President de l’Associació Balear d'Agroturismes i Turisme d'Interior, senyores i senyors:
Permeteu-me que inicií la meva intervenció amb una salutació del Prior del Santuari de Lluc, el P. Ricard Janer que avui mateix s’ha desplaçat amb l’Escolania per algunes presentacions a Andalucia i no pot fer-se present en aquest acte.

Recepció del siurell de plata amb el correpsonent diploma.

Entre nosaltres, avui, hi ha entitats i ciutadans que han estat guardonats aquests anys passats amb el Siurell de Plata. Nosaltres som aquí perquè hem merescut aquest any un reconeixement públic i volem agrair el jurat que ens ha atorgat aquest guardó. I ho vull expressar com a representant de l’Hostatgeria del Santuari de Lluc, però molt particularment també en nom del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca i els Margers del Consell de Mallorca. Totes tres entitats, justament, compartim valors i objectius, la de fer de Mallorca i els espais naturals un locus amoenus, conservar les seves fortaleses, gaudir-les i educar la ciutadania a que respecti i conservi l’entorn. El Santuari de Lluc ocupa un lloc en el cor de Mallorca i dels mallorquins, un lloc més consolidat encara gràcies al compromís del Foment del Turisme i amb el suport de les institucions.

Parlament del P. Manuel Soler a la seu de la CAEB

Avui dia pugen la muntanya de Lluc persones molt diferenciades. Hi ha l’ona de ciclistes des de fa uns anys, hi ha qui cerca tranquil·litat i pau. D’altres fan excursions, volen respirar aire pur i omplir la retina de paisatges plens de roques i alzines. Naturalment que no hi falten peregrinacions individuals o en grups. La majoria de visitants, de totes maneres, no deixa de ver una visita al cambril.

Tots ells necessiten ser acollits. Un santuari, allunyat de pobles i ciutats, necessita acollir el personal en coses materials i, per descomptat, també en l’aspecte espiritual. Amb un somriure que no sigui forçat ni merament propagandístic. Amb més motiu si demanen ser escoltats o volen participar d’un acte de culte o cerquen un sentit més profund a la vida. No és el més adequat un acolliment standard.

Els encarregats del santuari han de tenir ben present la responsabilitat de l’acolliment. Convé que disposin d’una preparació no només tècnica, sinó també espiritual. Bé es pot afirmar que l’espiritualitat dels dirigents del santuari —preveres o seglars— és la de l’acolliment.

L’acolliment suposa una activitat interior personal i volenterosa. Implica una sincera amabilitat. Desitja compartir. En canvi el mer fet de rebre tendeix a ser passiu i fins i tot pot coexistir amb una actitud a la defensiva o de complir l’expedient. Es pot rebre qualcú sense acollir-lo.

L’acolliment té unes derivacions. Per començar amb el més material i visible, demana desenvolupar tot el que té a veure amb les instal·lacions i infraestructures. Val la pena de tenir cura de la dignitat i bellesa de l’edifici i la seva funcionalitat, així com de la seva seguretat. Ben oportú serà tenir a punt la cafeteria, habitacions, sales d’estada, àrees verdes i de descans. És important la netedat. Aquests detalls conviden inconscientment els  pelegrins i visitants a romandre més temps al santuari i potser a tornar-hi.

Concretament Lluc s’ha esforçat per tal que els visitants i pelegrins disposessin d’una habitació confortable. Des del llunyà segle XVI es van construir els porxets pels pelegrins i les bèsties en que colcaven. I molt esforç que va costar. A finals del segle XIX el restaurador i Prior Joaquim Rosselló va tenir la lucidesa d’edificar unes habitacions adients i un restaurant que encara avui dia és admirable per les seves dimensions i ornamentació.  

I aquests anys passats s’ha canviat el mobiliari de les habitacions i combinat l’estada a les cel·les amb els serveis de la fonda. També s’ha muntat tot un sistema de calefacció de  biomassa. Si abans anar a Lluc era sinònim de patir fred, ara no és així. Ara equival a gaudir d’una temperatura confortable mentre potser es mira caure la neu per la finestra.

Tot això ha estat fruit d’un treball d’equip, ben gestionat i ben dirigit, un grup de professionals que diàriament tenen cura de la neteja, la recepció, la Fonda, l’administració, el manteniment, la comunicació i les visites, un equip humà que ha consolidat un estil d’acolliment i aporta al Santuari una personalitat i una identitat que el fan especialment atractiu pel visitant, el pelegrí o el turista.

Moltes gràcies, en nom de tots els guardonats. Dels Excursionistes del Foment del Turisme aprenim cada dia a gaudir i respectar el medi, i els margers ens han ajudat a restaurar i aquella obra titànica dels nostres avantpassats que adornaren la Serra amb collars de pedra.

Moltíssimes gràcies en nom de tots nosaltres.