Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Vic, 9 i 10 de març del 2015

Una cinquantena de persones ens reunírem a l’antic seminari de Vic, avui reconvertit en allotjament molt confortable i amb un bon servei. Fou els dies 9 i 10 de març. El grup de Mallorca ens havíem aixecat molt dematí per ser a temps a l’avió. Fórem els primers en arribar al lloc de trobada, tot i que haguérem de fer el trajecte de l’aeroport de Barcelona a Vic. Poc a poc anaren arribant els altres. La gran majoria, rostres coneguts d’anys passats. Algun ja fa 36 anys que és puntual a la cita anual.

El primer acte, la salutació del Bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, seguit de la pregària inicial. Immediatament ens saluda el bisbe Agustí Cortès, delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense i les Illes Balears per al Secretariat Interdiocesà dels Santuaris. Després el Director del Secretariat —que s’estrena, per cert— el P. Joan Mayol, monjo de Montserrat, fa la presentació de la trobada: el que farem i els objectius que volem aconseguir.

Una vegada acabats aquests prolegòmens escoltem ja la primera conferencia que té com títol “Evangelii Gaudium i els Santuaris” per Mn. Joan Torra, professor de la Facultat de Catalunya. La part més extensa de la seva aportació versà, però, sobre la renuncia del Papa Benet que es veu que impactà molt profundament el conferenciant. L’índex que se’ns donà era un indici de que la conversa estava ben preparada. I la va desenvolupà de manera entretinguda, amb paraules planeres i un to que convidava a l’escolta.

Ens trobem entorn de la taula per dinar. Gairebé no havíem acabat i ja ens criden per pujar a l’autobús. Hem d’anar a Prats de Lluçanès i Lluçà. Primer ens dirigim al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes (Prats de Lluçanès), el primer amb aquesta advocació a l’Estat espanyol. Admirem la bella silueta blanca de l’Església i els entorns. Després cantem els goigs típics de l’advocació: “Del Sol diví bella Aurora....”

Després anem al monestir de Sta. Maria de Lluçà i allà trobem la taula parada per a un banquet digne de paladars exigents en qüestió d’art. L’arquitectura és romànica. El claustre i l’àbsida són de gran bellesa. Les pintures que es guarden al lloc són d’un romànic que camina decidit cap el gòtic. El frontal de l’altar és d’una estètica superior. Molt ben resolt el petit claustre adjacent. En aquest escenari d’ambientació romànica tinguérem una experiència de silenci i després celebràrem l’Eucaristia.

Els organitzadors ens sorprengueren quan ens feren escoltar les parts variables de la Missa del Papa Marcello de Palestrina i al final, el Magnificat de Victoria. La veritat sigui dita: pels comentaris posteriors, aquest tipus de música renaixentista, enllaunada i inacabable, no va ser del gust de la majoria. Es va fer més d’una broma innocent al respecte. I ens estranyà que els capdavanters del grup —tan liturgistes— preferissin fer escoltar una música pretèrita en lloc de cantar de viva veu en els moments indicats. Retornàrem al lloc d’allotjament per sopar, parlar una estona de manera informal i retirar-nos a l’habitació.  

Primera conferencia del dimarts, dia 10: “El Santuari, espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura”. La dictà el benedictí Ramon Oranias. Fou seguida per un sucós col·loqui. En parlar del santuari com espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura, deia:

El silenci, punt zero, sense retorn, a partir del qual s’enceta tot llenguatge. El santuari: espai privilegiat per a adonar-se de la presencia d’un mateix en si mateix. El silenci: un no-res que ens permet actuar en tot. El silenci s’experimenta, no es diu. L’espai silenciós, garantia d’una presencia? El santuari: un equilibri entre els estímuls dels factors exteriors i la germinació del món interior. El Santuari: una preciosa reserva de silenci fecund. Trobaràs més en la natura que en els llibres; la vegetació i les roques t’ensenyaran més que allò que pots sentir del mestre.

Acte seguit ens allunyàrem una mica per reunir-nos a la capella dels Dolors, lloc conegut per la processó que organitza la Setmana Santa. Escoltem les explicacions de rigor i celebrem l’Eucaristia que presideix el bisbe de Vic.

A les 16:00 el personal escolta l’última conferencia seguida d’una taula rodona: “Litúrgia i espiritualitat popular”. La ponència va a càrrec de Mn. Francesc Garcia, de la Facultat de Catalunya. Participen a la taula rodona Mn. Joan Perera (Núria), Manuel Soler (Lluc), M. Paloma Garcia (S. Josep de la Muntanya). Amb força atenció s’escolten les diferents experiències i descripcions del que es duu a terme als diferents santuaris. 

Arriba l’hora de partir per al grup de Mallorca. S’ha de traslladar a l’aeroport de Barcelona i fer les gestions per pujar a l’avió. La resta encara es reuneix per a la conclusió. És a dir, per fer una valoració de com s’ha desenvolupat la trobada de dos dies i escoltar propostes sobre l’enfocament del tema l’any vinent, així com per fer llum sobre quin podria ser el lloc de la cita. - MSP

El grup de Mallorca

Punts d'actualitat a la Delegació

1. Adjunts al Consell de Delegació

Dia 6 de març de 2015

El Delegat convoca una reunió urgent, a la qual assisteixen: P. Josep Amengual I Batle, Delegat; P. Gabriel Seguí i Trobat, superior de La Real; P. Jaume Reynés Matas, superior de Palma i secretari; P. Miquel Darder Albertí, superior de la comunitat pastoral de Sóller.- Falten el P. Miquel Mascaró Crespí, superior de Sant Honorat, el qual ahir va enterrar a son pare, i el P. Antoni Vallespir Llompart, superior de Lluc, pels motius que direm. 

Ens trobam a La Real, a les 11:30h. El Delegat comunica que ve de parlar amb el Bisbe de la diòcesi per a tractar la notícia que la premsa publica avui a primera plana: El Prior de Lluc, P. Antoni Vallespir i Llompart, ha estat denunciat per un antic blauet per abusos sexuals greus i continuats. El Bisbe li ha presentat el comunicat que reproduïm a continuació i que el Delegat ha acceptat.

2. Comunicat de premsa del Bisbat

Palma, 6 de març de 2015

Davant les informacions sobre la denúncia contra l'actual Prior del Santuari de Lluc, Missioner dels Sagrats Cors, la Diòcesi de Mallorca manifesta el següent: 

El Tribunal Eclesiàstic ha rebut la denúncia per part d’un antic blauet per presumptes abusos. En aquest moment, i seguint el procediment habitual en aquests casos, s'ha iniciat una investigació prèvia dels fets. 

Davant la presumpta gravetat dels fets, el Prior ha presentat la renúncia als seus càrrecs, fet que el Bisbe ha acceptat, tot apartant-lo de manera cautelar dels seus càrrecs diocesans com a Prior del Santuari i Rector d'Escorca i de l’exercici públic del seu ministeri a la Diòcesi. 

Desitjam mostrar el nostre dolor i repulsa pels presumptes delictes denunciats i manifestar la nostra proximitat amb la víctima que pogués estar afectada per aquest pecat i delicte, si així es confirma, i compartim el més absolut respecte per l'actuació de la justícia, tot desitjant l'aclariment dels fets i salvaguardant el dret de totes les parts. Qualsevol abús és una ofensa a les víctimes i a Déu, i ens produeix profund sofriment. 

La congregació de Missioners dels Sagrats Cors, assabentada del cas, col·labora amb la Diòcesi en aquest procés per tal de comprovar la veracitat dels fets.

3. Comunicat del Missioners SS. Cors

Lluc, 6 de Març

Davant els fets atribuïts per un antic blauet al P. Antoni Vallespir i Llompart, msscc, la Delegació de Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, manifesta el següent. 

1. A proposta de la Congregació, el P. Antoni Vallespir ha estat rellevat provisionalment pel Sr. Bisbe de Mallorca, del seu càrrec de Prior del santuari de Lluc. Ara bé, aquesta mesura cautelar té en compte la necessària presumpció d'innocència en favor del P. Vallespir, malgrat dels suposats detalls sobre aquests fets que s'hagin adduït i publicat. En aquest sentit, el P. Vallespir té el ple suport dels seus germans religiosos i li serà proporcionada l'assistència adequada en aquests casos. 

2. La voluntat clara i ferma de la Congregació d'aclarir les acusacions, i de prendre les mesures adequades, seguint la dinàmica de transparència en aquests supòsits implantada a l'Església Catòlica pels papes Benet XVI i Francesc i sempre afavorint els drets dels menors. 

3. La confiança en la ràpida i justa actuació de les instàncies judicials eclesiàstiques davant les quals s'ha presentat per ara la denúncia. 

4.Una crida a la serenor a les famílies dels blauets, que han confiat l'educació dels seus infants al santuari de Lluc. Els nins estan en tot moment ben atesos pel grup de professors i educadors al seu servei. 

5.Mentrestant la cura pastoral del Santuari i la parròquia queda ben garantida pels vicaris legítimament nomenats i per la comunitat.

4. Visita del Bisbe al Santuari de Lluc

El mateix diumenge 8 de març de 2015 pujaren a Lluc el Bisbe diocesà i el Delegat dels MSSCC. El P. Josep presidí la concelebració i defensa la innocència del P. Vallespir. Del Bisbe, no n’hem trobat cap comunicat, però copiam la noticia de la pemsa de diluns, dia 9 de març:

El Bisbe de Mallorca, Mons. Javier Salinas, ha visitat avui matí el Santuari de Lluc i l’Escolania davant les darreres informacions que impliquen el fins ara Prior del Santuari. Abans de l’Eucaristia dominical, s’ha reunit amb la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors, els pares dels alumnes i treballadors del Santuari.

En el transcurs de la trobada, el Bisbe ha manifestat el seu recolzament a l’esforç educatiu i la línia de treball que du endavant el claustre de professors i treballadors, així com la gestió del Santuari encapçalada per la comunitat de Missioners dels Sagrats Cors, en qui segueix confiant la cura del Santuari marià de tots els mallorquins. 

En els últims anys, l'Escolania compta amb un grup de professionals laics que impulsen i sostenen el projecte educatiu del centre, per tal que l’Escolania continuï essent un referent per a l'educació integral dels alumnes en totes les seves dimensions, que ha fet que tantes famílies hagin confiat la seva educació a l’Escolania de Lluc durant segles.

El Bisbe de Mallorca, tot i les dificultats actuals, encoratja el personal a seguir endavant en la seva tasca per continuar fent de Lluc el cor de Mallorca.

5. Carta del Visitador General, P. Emilio Velasco

Yaoundé, 10 de marzo de 2015

Al P. Josep Amengual i Batle, Delegado de Mallorca.

A todos los miembros del Consejo de Delegación

Queridos hermanos:

Me dirijo a vosotros en esta hora difícil para nuestra Congregación y especialmente para la Delegación de Mallorca, causada por la reciente denuncia de la que ha sido objeto nuestro hermano el P. Toni Vallespir.

Lo hago en nombre de todo el EAG que, a pesar de encontrarse disperso en el espacio, quiere actuar ‘con un corazón y una sola alma’ en esta hora difícil y amarga que nos toca vivir.

Os pido disculpas si no le hecho antes. La distancia que nos separa y la necesidad de seguir el programa de la visita a la Delegación del África Central dificultan la rapidez de los reflejos, máxime cuando se añaden a ello algunos problemas con la conexión a Internet.

No voy a recordaros lo que todos sabéis, quizá mejor que nosotros, puesto que estáis más cerca de los hechos y por tanto podéis situaron en ellos con mayor inmediatez.

Simplemente deseo recordaros lo siguiente:

1. Nuestra cercanía y apoyo incondicional hacia el P. Toni Vallespir, teniendo siempre en cuenta que sigue siendo nuestro hermano y que es preciso mantener la presunción de inocencia sin juzgar ni condenar antes de tiempo. Lo dice nuestro Credo y el sentido común que a veces se olvida en estos casos.

2. Nuestro agradecimiento y aprobación a la rápida y acertada actuación del Delegado que ha sabido gestionar esta delicadísima situación en mi ausencia y sometido a la gran presión mediática de estos días.

3. Nuestro ruego de que, en estos momentos, actúen colegialmente como Consejo de la Delegación coordinados por el Delegado. Que dialoguen entre ustedes, que busquen entre todos los pasos a seguir y la soluciones posibles a dar.

4. Nuestra petición de que hagan una propuesta clara de solución a la suplencia del Prior ya sea temporal como “definitiva”. Nadie mejor que ustedes puede avanzar sugerencias en ese sentido. Así lo hemos hecho en otras Delegaciones y así queremos hacerlo también en este caso.

5. Nuestro compromiso a no desentenderemos de nada que nos competa. Les acompañamos en esta situación, pero también respetamos el principio de subsidiariedad para que ustedes hagan las propuestas y gestiones que crean necesarias consultando en aquellos casos en que sea debido. No en vano está también entre vosotros el P. Miquel Mascaró que, como Consejero General, puede hacer de puente y vínculo de comunicación entre ambas instancias de animación y gobierno. 

Dicho lo anterior, creo necesario insistir igualmente en la prudencia debida a la hora de hacer cualquier tipo de manifestación pública. No me parece acertado que suplamos a los jueces en un trabajo que sólo ellos han de hacer. Podemos estar como lo estamos convencidos moralmente de la inocencia del P. Toni, pero hemos de ser muy cuidadosos en pronunciarnos sobre algo que realmente ignoramos.

Con el deseo de que no perdáis la calma ni la firmeza en medio de este desierto por el que nos toca atravesar esta Cuaresma, me despido de vosotros fraternalmente abierto a cualquier tipo de sugerencia u observación.

En los Sagrados Corazones: P. Emilio Velasco, Visitador General

Les nostres publicacions

1. En el top ten dels més venuts

A la darrera setmana de febrer la llibreria Ramon Llull (c/ Argenteria, 9 PM) en el gènere “No ficció català” hi trobam “Ramon Llull, sanctus martyr mallorquí” de Josep Amengual i Batle, MSSCC.

2. A la XXVI setmana del llibre en català

(Capella de la Misericòrdia) Dilluns 2 de març hi hagué una Taula rodona al voltant de “La llengua pròpia de les Balears. Morfosintaxi catalana”, de Gabriel Seguí i Trobat, MSSCC. Hi participaran: Carles Cabrera, expert en literatura catalana contemporània; Jaume Corbera, lingüista i professor de la UIB; Àlex Volney, escriptor i llibreter; i l’autor. 

3. Publicacions en motiu del 125 aniversari de la Fundació:

Ja s’ha editat un póster en català, i s’han començat a preparar: Un nou full del Butlletí de Beatificació del P. Joaquim Rosselló.- Un número de la revista LLUC dedicat a la Congregació.- Un número de COMUNICACIÓ del Cetre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) amb materials d’estudi sobre el Fundador.

4. Corona Literària En honor a la Mare de Déu de Lluc (Mallorca) 

Aquest és l'inici del títol que segueix així: en el 125è aniversari de la seva coronació pontifícia (1884 – 2009). Lluc 20014. Col·lecció “Lignum crucis” dirigida per P. Gabriel Seguí. Edicions Portal Forà. 

Notareu que es titula Corona literària en comptes de Corona poética. S’hi pren l’adjectiu “literària” en un sentit etimològic, de litterae, o sigui, lletres: conté qualsevol manifestació escrita en honor de santa Maria de Lluc.

Els treballs s’han organitzat en tres seccions. A la secció d’espiritualitat, hi trobareu un recull d’ajustades homilies del P. Jaume Reynés i Matas, prior de Lluc, un bell pregó de l’escriptor Guillem Frontera, un emotiu escrit del P. Bartomeu Pericàs, que és com el seu testament d’amor a santa Maria de Lluc, i un corprenedor relat de Mn. Miquel Parets, missioner diocesà mallorquí al Perú.

La segona secció, dedicada a la creació literària, és obra de diversos autors, alguns d’ells ben coneguts i veterans, i d’altres que mostren espontàniament el seu amor tendre a la Moreneta; tots s’han arriscat encara a glossar poèticament la figura de la Mare de Déu de Lluc amb diversos accents i des de perspectives diverses.

La tercera secció, la dels estudis, està encapçalada per un treball del Dr. Joan March Noguera sobre els llibres darwinistes de la Biblioteca Balear de la Real. Té sentit en aquest volum perquè a Lluc hi hagué un interessant museu de ciències naturals com actualment hi ha un notable jardí botànic; també treballà i ensenyà a Lluc el P. Bartomeu Bauçà, un dels fundadors de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears. L’estudi i l’edició de Bartomeu Martínez Oliver de la visita pastoral del bisbe Joan Vich i Manrique a Lluc (1586), torna a posar de relleu la figura d’aquest gran protector de Lluc i és una finestra a la complicada implantació de la reforma tridentina a Mallorca.

També es refereix a un interessant document de finals del segle XVI l’acurada investigació del Dr. Vicenç M. Rosselló i Verger sobre una traça militar de 1594, per fortificar la Serra de Tramuntana en previsió dels atacs dels turcs. La Dra. Maria Sampietro, en canvi, presenta un detallat treball sobre un important fragment de còdex mèdic de l’Arxiu del Col·legi de Lluc, i explica i contextualitza les notícies sobre pràctiques mèdiques i d’apotecaria d’antany a Lluc. El Dr. Marià Carbonell Buades dóna nova llum sobre la figura de Mn. Ramon de Togores, un il·lustrat col·legial que fou numismàtic, bibliòfil i benefactor del santuari, que destinà una crescuda quantitat de diners per bastir el retaule de la Immaculada de la basílica i promocionar-hi el culte. 

Tanca aquesta secció un llarg estudi dels prometedors estudiants de musicologia al Conservatori de Palma Joan Antoni Ballester Coll, Elena Férriz Mas, Noemí Mulet Genestar i Francisca Virseda Riera, sobre els pergamins musicals de l’Arxiu del Col·legi de Lluc, una vertadera primícia que ens permet constatar la importància de Lluc com a centre musical a Mallorca des de ben prest.

“Lluc per Mallorca és encara el sant racó de la llar” i ho és també en el camp de la cultura de Mallorca, fins i tot malmesa i qüestionada i tot, com ho esdevé massa sovint. Aquest conjunt de treballs és, malgrat això, un símbol que la Mare de Déu de Lluc continua inspirant “aimadors de la terra”. Que sigui per molts d’anys. -  Jaume Reynés Matas