Projectes pel nou curs 2014-2015

El passat dijous 29 d’octubre, tinguérem al monestir de La Real la primera trobada de Formació Permanent, que feim cada mes. En aquesta nova etapa, el Consell de la Delegació estarà format per: P. Josep Amengual, Delegat. Consellers, els superiors de les 4 comunitats mallorquines: P. Miquel Mascaró (Sant Honorat), P. Antoni Vallespir (Lluc), P. Gabriel Seguí (La Real), P. Jaume Reynés (Palma). Administrador, P. Manuel Soler. Secretari, P. Jaume Reynés. Encarregats de comunicació: PP. M. Soler i J. Reynés. Arxiver: Diaca Hippolyte Voka.

Com a primers eines pel nou curs, començàrem aprovant l’Agenda de la Delegació, que podeu veure en el calendari d’aquest blog (abaix a l’esquerra).

Ens dedicàrem després al Projecte de Delegació, que té dues partes: A) Projecte del 125 Aniversari de la Fundació. B) Línies d’Acció suggerides al XIXè Capítol General.

EL PROJECTE per el 125 aniversari de la Fundació MSSCC (17 AGOST 2015) està enllestit.

OBJECTIU GENERAL Redescobrir la incidència del P. Joaquim Rosselló dins l’Església del seu temps per a presentar la seva figura i significat als congregants d’avui, al clergat diocesà, als religiosos i religioses, al laïcat que col·labora amb nosaltres.

“Sentimos que ha sido el Espíritu quien nos ha reunido como Comunidad Capitular, nos ha regenerado y nos ha hecho nacer de nuevo. Ahora nos envía a nuestras Comunidades para dar testimonio del Resucitado desde el carisma y la espiritualidad heredados del Venerable P. Joaquim Rosselló. Creemos firmemente que el pequeño grano de mostaza del cual hablaba el P. Fundador contiene un germen de vida que seguirá dando abundantes frutos” (Mensaje Final del XIX Capítulo General, 2014).

OBJECTIU 1 Per a tots els congregants:

1.1 Dos recessos (ADVENT, 11 Desembre 2014 per congregants i QUARESMA, 21 Març 2015 per congregants i laics) sobre les Cartes per l’Any de la Vida Consagrada, llegides des del nostre carisma. (Organitza: Escola Formació Joaquim Rosselló).

1.2 Publicació d’un monogràfic d’estudis fets amb motiu del Centenari del Fundador (probablement a la Revista COMUNICACIÓ del CETEM; organitza l’Escola Formació Joaquim Rosselló i coordina P. G. Seguí).

1.3 Oferir una Setmana d’Exercicis Espirituals a Sant Honorat, lloc de la fundació (10-14 d’Agost). (Organitza Escola Formació Joaquim Rosselló i comunitat de Sant Honorat).

1.4 Aprofitar les ordenacions del G. Hippolyte VOKA NDOMANUENO (diaconal, 20 Desembre 2014 i presbiteral, a confirmar, 12 Abril 2015) per a celebrar l’arrelament a altres cultures. Suggerir que ho facin també a les altres Delegacions, que preparen altres ordenacions.

1.5 Oferir un III curs sobre la re-lectura del carisma des dels llocs fundacionals per a congregants joves, formadors i altres congregants. (L’Escola Fomació Joaquim Rosselló s’ofereix per organitzar-lo al Secretariat de Formació, que l’hauria de convocar, de manera presencial o virtual)

OBJECTIU 2 Pels Laics Missioners i col·laboradors de les nostres obres:

2.1 Oferir visites guiades a l’ermita de Sant Honorat, amb reflexió sobre l’aconteixement (Organitza: Comunitat de Sant Honorat).

2.2 Oferir al Secretariat de Laics Missioners un material d’estudi “Cómo ser discípulos de Jesús en la espiritualidad de MSSCC” (10 temes). (Organitza: Escola Fomació Joaquim Rosselló).

2.3 Oferir-los participar en alguns moments de pregària de la Delegació (Vigília amb motiu de l’aniversari de la mort i de l’ordenació diaconal de H. Voka 19-20 Desembre; recés amb els congregants 21 Març; Ordenació presbiteral de H. Voka, 12 Abril; participación en la festa litúrgica dels màrtirs, 21 Juliol; en la setmana d’Exercicis Espirituals (13-14 Agost) i celebració del 125 Aniversari (17 Agost).

OBJECTIU 3 Pels preveres diocesans

3.1 Oferir-los el monogràfic de la revista COMUNICACIÓ del CETEM i exemplars de les biografies.

3.2 Organitzar una trobada de presentació i diàleg sobre la nostra Congregació.

OBJECTIU 4 Pels religiosos i religioses

4.1 Convidar a les Missioneres SSCC a reflexionar sobre la resposta que dóna l’Espiritualitat dels SSCC al nostre temps.

4.2 Convidar als franciscanes i franciscans a reflexionar sobre l’Any Ramon Llull vist des dels nostres carismes.

N.B. La segon part del Projecte Delegacional referit a les Línies d’Acció queda per una pròxima reunió.

                                                                                                                                              (JRM)

Les comunitats de Palma i de Lluc

Palma: record i pregària pels nostres difunts

Dilluns dia 3 ens varem reunir alguns congregants de Ciutat i La Real al cementeri municipal de Palma. Inaugurarem les obres de manteniment i embelliment que hem fet al nostre mausoleu. Com ens deia un amic dels antics escolans de Sant Gaietà, són una mostra del nostre respectuós afecte pels que ens han deixat. 

En aquest cementeri hi tenim dues tombes: La Tomba “Vía de la Cruz” (SECTOR segon QUADRE 1 Número 0096), la qual fou propietat de la extingida comunitat dels Mínims, i que el Bisbe ens va cedir el 9/04/1900. El nostre fundador, P. Joaquim Rosselló i Ferrà, fou la primícia dels enterrats + 20/12/1909, com un granet que es podreix dins el solc per a fructificar. Dia 15/06/1940 es traslladaren les seves restes a l’església dels SS. Cors de Palma, primer al presbiteri i, més tard, per a afavorir-ne la veneració, a la capella de la Mare de Déu de Lluc.

Dia 25/06/1967 el Superior General P. Gaspar Munar aplegà totes les restes a l’ossari de la segona tomba. A la primera, vui només hi reposa el P. Nicolau Marquès + 20/10/2007 i 3 nínxols buits.

La Tomba del QUADRE 7, CAPELLA 12 fou una donació de la titular Irene Villalonga (11/03/1964). Presidit per un medalló que els nostres zelosos missioners repartien a les famílies consagrades als Sagrats Cors, amb la inscripció: “Sagrados Corazones, bendecidnos”. Un doble llistat de 56 noms, entre congregants Preveres (P), Germans Coadjutors (G) i Estudiants (E morts al seminari) vol salvar la seva memòria per a les generacions futures. Una fornícula amb una antiga imatge de Nostra Dona, sobre un petit altar que representa les vides ofertes i consagrades. “Benaurats els qui descansen en el Senyor”. Que ens poguem veure tots en el cel.

Missioners dels SS. Cors morts a les comunitats 

de Palma i La Real 

i enterrats en aquest cementeri

1. Joaquín Rosselló i Ferrà, Fundador + 20/12/1909 (traslladat a l’església dels SS. Cors de Palma, dia 15/06/1940) / 2. G. Agustí Maspons Prats + 19/7/1910 / 3. E. Bernat Beltrán Barceló + 27/5/1912 / 4. E. Joan Rosselló Suau + 28/10/1918 / 5. G. Antoni Perelló Cladera + 29/10/1918 / 6. G. Joan Muntaner Torrandell + 22/1/1920 / 7. P. Sebastià Mudoy Truyols + 4/3/1929 / 8. P. Joan Bauzà Bisbal + 5/3/1930 / 9. P. Antoni Bauzà Terrassa + 27/12/1935 / 10. P. Antoni Thomàs Pastor + 21/4/1936 / 11. G. Joan Magraner Colom + 20/1/1941 / 12. P. Joan Albertí Albertí + 31/8/1945 / 13. G. Francesc Artigues Mayol 19/12/1945 / 14. G. Gabriel Alomar Ferragut + 2/6/1950 / 15. P. Bartomeu Pascual Massanet + 29/06/1950 / 16. P. Sebastià Garcias Mas + 30/7/1955 / 17. G. Miquel Sureda Roca + 25/12/1956 / 18. P. Llorenç Rotger Coll + 26/9/1959 / 19. G. Jaume Artigues Munar + 9/4/1961 / / 20. P. José Mª Lizarbe Suescun + 1/7/1962 / 21. P. Josep Miralles Martorell + 9/3/1963 / 22. P. Francesc Reynés Solivellas + 13/7/1965 / 23. P. Miquel Ollers Fullana + 13/4/1966 / 24. P. Jaume Al·lès Pons + 5/5/1967 / 25. P. Josep Pons Roig + 6/12/1968 / 26. P. Pere-Joan Grimalt Soler + 16/2/1970 / 27. G. Martí Tugores Gamundí + 5/2/1972 / 28. P. Rafel Juan Escandell + 17/4/1973 / 29. P. Joan Amengual Miralles + 25/11/1979 / 30. G. Antoni Thomás Bagur 30/1/1982 / 31. P. Miquel Ripoll Frontera + 21/5/1983 / 32. G. Facundo García Sanahuja + 30/4/1985 / 33. P. Miquel Estrany Ramis + 12/10/1986 / 34. P. Francesc Servera Miralles + 18/12/1986 / 35. G. Joan Fullana Llull + 4/6/1988 / 36. P. Josep Amengual Mayrata + 19/9/1990 / 37. G. Miquel Vidal Mesquida + 19/6/1991 / 38. G. Gabriel Sampol Capó + 18/12/1991 / 39. P. Josep Nicolau Bauzá + 16/1/1993 / 40. G. Joan Manera Terrasa + 24/6/1993 / 41. P. Francesc Bonafè Barceló + 5/6/1994 / 42. P. Gabriel Seguí Vidal + 28/10/1996 / 43. P. Josep Obrador Socías + 3/5/1997 / 44. P. Jaume Amengual Real + 18/3/1998 / 45. P. Miquel Pascual Pont + 7/5/1999 / 46. G. Joan Juan Ferrer + 13/7/2000 / 47. P. Bartomeu Matheu Caimari + 7/11/2000 / 48. P. Guillem Pascual Pont + 29/1/2001 / 49. P. Bartomeu Roig Roig + 27/7/2006 / 50. P. Cristòfol Veny Melià + 12/3/2007 / 51. P. Mateu Mesquida Moll + 19/8/2007 / 52. P. Nicolau Marquès Marcel + 20/10/2007 / 53. P. Antoni Picornell Gelabert + 4/8/2008 / 54. P. Joan Melià Mestre + 8/9/2009 / 55. G. Jaume Jaume Gelabert + 28/08/2010 / 56. P. Guillem Bauzà Bauzà + 11/12/2011                                                                               (Jaume Reynés Matas, msscc)

Notícies de Lluc

Volem deixar constància de quatre notícies que criem val la pena ressaltar en aquests primeres setmanes de la tardor. Per cert, un temps que a Lluc es fa més protagonista perquè les muntanyes amaguen el sol ben aviat a l'hora baixa i la plaça queda gairebé deserta en fer-se fosc. També els cotxes de lloguer o els autobusos turístics minven. No menys els grups i peregrinacions, tot i que no completament. Només destaquem les cinc notícies següents.

1. Trasllat d'ex-vots i presentalles. El P. Ricard Janer ha dirigir el trasllat de tots els objectes que hi havia a l'antiga sala de presentalles (Ex-vots, ofrenes, etc) a les noves sales de l'arxiu general que comuniquen amb l'arxiu documental i que conté també una secció/magatzem d'objectes artístics del museu de Lluc.

El senzill retaulet que presidia la Sala de Presentalles, s'ha instal·lat al centre del presbiteri de l'esglesieta de Sant Llorenç de Tuent i Sa Calobra, incorporant-hi la talla del titular al bell mig. Tot s'ha fet amb una acurada distribució, classificació i bon gust.

2. "Cursillos de Cristiandad". Ho voldríem traduir per "cursets de cristianisme", però no és el mateix. L'empremta de la història també pesa, així és que haurem d'acontentar-nos de posar l'expressió entre cometes. El fet és que el dia 18 d'octubre devers 300 “cursillistes” celebren al Santuari la “Diada del 70 aniversari de la Fundació dels Cursets de Cristiandat” amb un horari atapeït d'actes.

Al matí tenen una Hora Apostòlica, meditació, i testimonis vivencials. Després un Via Crucis pel Pujol dels Misteris, benvinguda del P. Prior, visites a la Mare de Déu, actuacions musicals i un dinar compartit a l'Acolliment del Centenari.

El capvespre, més testimonis vivencials, sabatina a la Basílica, actuacions musicals, projecció de fotos, i finalment, a la Basílica Eucaristia una que presideix el Bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, molt participada i festiva.

3. La Basílica de goma a gom. Cinc associacions/parròquies es donen cita el diumenge, dia 26, al santuari. L'Ofici de les 11:00 és molt concorregut, són diverses les procedències dels grups que omplen la Basílica: Associació Cap de Bou de Costitx, poble de Mancor, Parròquia de la Mare de Déu de Robines, de Binissalem, i les Parròquies de Verge de Lluc i de la Mare de Déu del Roser, de Ciutat. Presideix l’Eucaristia el novell prevere Ricardo Mejias, recent ordenat a La Seu pel Bisbe, i que exercirà el seu ministeri pastoral a la Parròquia de Mancor. 

Concelebren el P. Prior i Mn. Jaume Mas, Rector de la Parròquia de Binissalem.. Al moment de l'ofertori, rams de flors, cossiols amb plantes, vins de Binissalem i un original ball de l'oferta arborant cistelles amb flors. Després aplec a l'Acolliment del Centenari per un dinar de germanor.

4. Visita al cementeri. Com és costum, el primer dia de novembre, després de l'ofici, el celebrant i els blauets van en processó al cementeri. Han de pujar un bon troç del "pujol dels misteris". Hi assisteix un bon grup de gent que ha participat a l'Eucaristia i també d'altres que tenen lligams amb el petit poble d'Escorca i amb els difunts enterrats al lloc. 

Els blauets canten un respons i el Prior beneeix les tombes. El cementeri està ben arreglat, les tombes netes i ornamentades. La flaire dels cipresos i les flors es barreja amb la del més enllà.

5. Conveni amb la Universitat. Ja feia mesos que s'anava preparant un conveni de col.laboració entre Lluc i la Universitat Balear. El marc que el propícia és l'interès per a la cultura i per al poble de Mallorca d'ambdues Institucions. El Sr. Pere Fullana ha fet de pont per tal de dur-lo a terme.

Es va signar dia 5 de novembre al menjador de la comunitat. Seguidament el Prior i el Rector digueren unes paraules adients. També l'historiador Pere Fullana fou convidat a dir quelcom sobre el particular, ell que ha acompanyat en gran part el procés de la signatura.

Ramon Ballester / Manuel Soler

Presentació d'un llibre sobre Ramon Llull

Ramon Llull, màrtir mallorquí

El P. Jaume Reynés informa/comenta l'acte de presentació del llibre del P. Josep Amengual "Ramon Llull Martyr mallorquí. La reivindicació de Benet XIV". Tengué lloc a La Real, dia 30. Parlaren des de la taula de presidència l'autor del llibre, l'historiador Pere Fullana i l'editor Àlex Volney. La lulista Maribel Ripoll envià unes lletres que llegí el P. Biel Seguí. Hi assistiren unes 70 persones.

La veritat es que es varen dir coses molt interessants, amb una certa amargor però també amb afecte, caparrudesa i capacitat de lluita. Per què aquest procés de santedat no ha arribat mai a bon port? Probablement per falta de lògica i de coherència de part de l'Església, la qual va fer més cas a l'inquisidor trampós i falsari i a les lluites de bàndols poderosos que als Censors que el jutjaren ortodox amb tota l'autoritat. 

Jo m'atrevesc a afegir moltes raons suggerides o malpensades: perquè era un català de Mallorca, illa de pocs recursos de poder. Perquè era un laic convertit (fins al punt de deixar la família i que -com Jesús- era més bé autodidacta), un reformista de soca-rel amb el qual simpatitzaren molts de radicals (que pretenia la reforma de tots els estaments eclesiàstics, inclòs el bisbat, el col·legi cardenalici, el papat i el mateix Concili, l'evangelització sense espasa, la reconquesta de Terra Santa i el diàleg religiós ferm però respectuós), el filòsof i el teòleg agosarat i inquiet. Perquè era un místic foll d'amor, però també un rodamón inquiet i sense fronteres. Perquè l'hem declarat el pare de la pàtria catalana i representant del geni de la nostra raça, l'essència destil·lada de les nostres utopies. 

Ahir vespre vàrem poder comprovar, certament, que la causa lul·liana té encara molt de foc colgat i esperances de futur. Escaient pel moment que viu la nostra diòcesi "en sortida", que prepara un congrés d'evangelització i reforma. Tothom trobà que fou un acte que honrava l'Escola de Formació P. Joaquim Rosselló de La Real.