El Càntic dels Càntics és un llibre que
resumeix tota la Història de Salvació i eminentment pasqual, perquè només troba
la seva plenitud si el llegim des de la resurrecció del Crist, Espòs de
l’Església.
«El Cantar de los
cantares es el resumen de toda la santa Escritura, de toda la obra de la
creación, el resumen del misterio de los patriarcas, el resumen del destierro
de Egipto, de la liberación de Israel y del cántico que se cantó cuando el paso
del mar Rojo, el resumen del Decálogo y de la aparición en el monte Sinaí, así
como de todos los acontecimientos que ocurrieron en Israel durante su estancia
en el desierto hasta la construcción del templo; el resumen del misterio del
Nombre sagrado y supremo, el resumen de la dispersión de Israel entre los
pueblos y de su liberación, el resumen finalmente de la resurrección de los
muertos y de los sucesos que tendrán lugar hasta el día llamado «sábado del
Señor». Este cántico encierra todo lo que existe y lo que existirá; todos los
sucesos que ocurran en el séptimo milenio, que es el Sabbat del Señor, están
resumidos en el Cantar de los cantares” (cita del Zohar, que recoge una
tradición ya presente en el Rabbí Aquiba, del I siglo de la era cristiana)[1].
Fou una de les
fonts inspiradores del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull, juntament
amb la lírica trovadoresca, la poesia italiana franciscana i la mística
sufíta.
“El Llibre d'Amic
e Amat no és una obra amatòria ni eròtica; no és el Càntic dels càntics. No
s'adreça en cap moment a cap senyora ni encara menys a cap senyor; s'adreça a
Déu, i el que pretén és transmetre al lector una guia, unes pautes, per
acostar-se a Déu. Hem de pensar que Ramon Llull no escrivia per evocar emocions
personals, sinó per ensenyar” (Antony Bonner).
Però no hi ha dubte que el llibre de Llull ens evoca el llibre bíblic,
té un esperit semblant (Klaiber).
Aprofitant l’Any
Llull, proposam una pregària inspirada en la comparació entre el Càntic i el Llibre
d'Amic e Amat: L’amor entre Salomó
y la Sulamita correspon a l’amor de l’Amic (l’home) per l’Amat (Déu). Seguirem
l’esquema de l’article de Brigit Seelemann, “Presencia del Cantar de los Cantares
en el Llibre d’Amic e Amat”[2].
Citarem servint-nos de la bona feina de dos escriptors mallorquins: Mossèn
Baltasar Coll Tomàs per la traducció del Càntic dels Càntics (Ct)[3] i
Joan Gelabert per la actualització del Llibre d’Amic i Amat (AA)[4].
1 1. La recerca
AA 39: “Es llevà de matí l’Amic i anava cercant el seu Amat; i trobà gent que anava pel camí i demanà si havien vist el seu Amat. Li respongueren dient en quin moment el seu Amic s’absentà dels seus ulls mentals. Respongué l’Amic, i digué. “D’ençà que vaig veure el meu Amat en els meus pensaments, jamai no s’absentà dels meus ulls corporals car tots les coses visibles em representen el
meu Amat”.
Ct 3,1 ”En el meu llit, al vespre / jo hi cercava l’amor de la meva ànima. / El cerc, no l’he trobat. / M’aixecaré i faré un tomb per la vila; / pels carrers i les places, / hi cercaré l’amor de la meva ànima. / El cerc, no el trob enlloc. / M’he topat amb els guardes / que fan la ronda per la vila: / - No hauríeu vist l’amor de la meva ànima? / Tot just els defugia, / he retrobat l’amor de la meva ànima”.
“Los textos
son parecidos hasta en las preguntas acerca de la estancia del amado: A una
hora fija: por la mañana (o por la noche) el amante se levanta a fin de buscar
al amado por el camino (o por la ciudad) y encuentra gente (o guardas), a
quienes pregunta si han visto a su amado. Lulio prefiere situar la busca en la
«mañana» en vez de en la «noche». La mañana de Lulio simboliza repetidas veces
la llegada de la luz del Amado, que disipa las sombras que están entre el Amigo
y el Amado; es la llegada del mismo Amado. En el Cantar de los Cantares
el carácter de la noche es más realista y directo. Con valor simbólico
aparecerá después en San Juan de la Cruz. La Sulamita busca a Salomón por las
calles y plazas de una ciudad, mientras que el camino por donde el Amigo busca
al Amado no puede ser considerado como un lugar geográfico determinado. Es el
camino a través del cual el hombre fiel busca a Dios. La Sulamita se dirige a
los guardas de la ciudad real. No se cita la respuesta. Por el texto siguiente
podrá concluirse que es negativa.
La gente
simboliza en Lulio, en este versículo,
un desdoblamiento de su yo, que posibilita el diálogo. Otras veces el papel de
la gente es simbolizar el mundo ajeno a los dos amantes. En este segundo
sentido, solamente, es posible encontrar analogías en el Cantar, que, por lo
demás, no son decisivas. En cuanto la
Sulamita hubo pasado los guardas, encontró «al que su alma estima». En ambas
obras los amantes no reciben ayuda de nadie (sentido místico de la unión
inmediata); y en el fondo saben mejor que ningún otro cómo encontrarse”.
El Càntic rebutja
els qui destorben els amants. Ct 2, 7 “Donzelles
de Jerusalem, / per les gatzeles i les cérvoles / del camp, jo os conjur: / -
No desvetleu l’amor ni el desperteu / fins que ell vulgui”. (= 3, 5; 8, 4).
Ct 2, 15 «
Caçau-nos les raboses, / les raboses, petites, / que les vinyes destrossen / i
estan, totes, florides!”.
Ramon Llull recomana
fugir de les distraccions (representades per la gent que li pregunten) per tal
d’alliberar-se del món (purgatio):
AA 357. «Anava
1'Amic pensarós en el seu Amat, / i trobà en el camí gran companyia de gent /
que li demanaren noves; / i l’Amic, perquè trobava plaer en el seu Amat, / no
respongué a això que li demanaven, / i digué que no volia respondre a llur
paraules / a fin de no allunyar-se del seu Amat”.
Altres vegades li
demanen on és l’Amat:
AA 24. «Demanaren
a 1'amic on era el seu Amat. / Respongué: — “Heus-lo en una casa més noble que
totes les altres / nobleses creades; / i heus-lo en els meus amors / i en els
meus llanguiments / i en els meus plors».
Al Càntic, la
Sulamita dona una resposta més concreta: “L’estimat és amb mi". Ct 6, 1-3 «On se
n’anà el teu estimat, / oh la més bella de les dones? / Cap on partí el teu
estimat / i amb tu el cercaríem? / L’estimat meu davallà al jardí, / a l’erola
dels bàlsams, / per pasturar, als jardins, la seva guarda, / per replegar-hi
lliris. / Jo som per l’estimat, / l’estimat és per mi. / Ell pastura entre
lliris».
--- PER A PREGAR:
La nostra ànima cerca Déu com la cérvola, com l’amic i l’amada cerquen el seu
Amat?
