Conclusión del 50 aniversario de la Procura de Misiones SS. CC.

Lo hemos cerrado en Palma, a finales del mes de Octubre. Una semana después del Domingo Mundial de la Fe (DOMUND), porque nació como iniciativa eminentemente misionera con el objetivo de que hubiera una retaguardia que colaborara con la oración y con la economía a las comunidades más pobres donde está presente nuestra congregación de Misioneros de los Sagrados Corazones. Hace 50 años que el P. Agustín Martí montó esta red desde nuestra comunidad de Palma, aprovechando la misa y el rosario radiados, los viajes que emprendía con motivo de las campañas nacionales contra el hambre o su continuada predicación misionera.

Nació con la primera misión en Rwanda, y luego se extendió al Caribe, a Argentina y al Camerún. El P. Agustín se dedicó en cuerpo y alma, formando un amplio equipo, promoviendo viajes periódicos organizados a los lugares de misión, respondiendo de su puño y letra a cada uno de los donantes. Extendiendo la ayuda a las Iglesias diocesanas que podía.

Después, cuando se jubiló por la edad, le sucedieron otros Procuradores que continuaron su labor: Los Padres Gaspar Alemany, Vicenç Miró y Miquel Mascaró. Cambiaron los secretarios, la estructura y los métodos, pero siempre movidos por el espíritu del P. Joaquim Rosselló de prender fuego a la tierra. Por el lema actualizado después del Vaticano II de la Congregación: “Servir al Traspasado en los traspasados”. O el lema del cincuentenario: “Latiendo al lado” (de los Sagrados Corazones y de los pobres).

El Domingo pasado la Sala Rwanda (presidida por la Virgen de Rwanda de Remígia Caubet y ambientada por el pequeño museo misionero), se llenó de gente que quiso rendirle un pequeño homenaje al P. Agustín. El P. Emilio Velasco, Visitador General, el P. Josep Amengual, ex-superior general y responsable de nuestra fundación Concordia Solidaria, el P. Miquel Mascaró, superior de Sant Honorat y Procurador de Misiones Sagrados Corazones, el P. Antonio Fernández, administrador general, el P. Ricardo Janer, Prior de Lluc, los Padres de nuestra comunidad Rafel Carbonell, Llorenç Caldentey, Jaume Reynés, Jaume Roig y Antoni Vallcaneras. Misioneros que han dedicado los mejores años de su vida a estar en la frontera de la misión.

Nos acompañaron un buen grupo de colaboradores de Palma y de la Part Forana y, llegados de fuera, tres familiares de Valencia y una docena de cordobeses. Por otros medios se hicieron presentes desde otros grupos como Jaén, Alicante y las misiones que el Fundador llamaba “de Ultramar”. El P. Agustí evocó recuerdos y muchos nombres concretos. Se le brindaron algunos obsequios, y se volvió a calentar el corazón misionero.

El P. Emilio presidió la eucaristia animada por algunos antiguos cantores y escolanes del Hermano Miquel Vidal. Se aplicó la colecta a solidarizarnos con los daños ocasionados por los huracanes en el centro de La Islita de Santiago de los Caballeros (RD). Acabamos con la sabatina a la Mare de Déu de Lluc, patrona de la Congregación, y donde se formaron la mayoría de nuestros misioneros.

Jaume Reynés Matas, MSSCC – Fotos de Toni Capellà

María Isabel Mir Gil (1936-2017)

El pasado sábado, día 30 de setiembre, falleció María Isabel Mir, después de padecer un cáncer fulminante. Por ello la sorpresa de esta despedida nos sobrevino a todos.

Había nacido el 6 de octubre de 1936, y el 14 de febrero de 1963 contrajo matrimonio con Antoni Capellà, tal vez más conocido entre nosotros, puesto que es inseparable de nuestras fiestas, con el aparato de fotografiar, del cual han salido incontables imágenes de nuestras celebraciones.

María Isabel y Antoni estuvieron en los inicios de los Laicos Misioneros de los Sagrados Corazones de Mallorca, desde el santuario de la Virgen de Lluc, ya por el año 1990, animados por el P. L. Caldentey.

Su servicio a las celebraciones litúrgicas, en Lluc, y también en La Real ha sido constante, a pesar de los vaivenes de los grupos que hemos formado. Se comprometieron en los turnos de los laicos que subían al santuario, para asegurar las lecturas y otros servicios, animación que ha continuado también en la Real, aunque con menos incidencia, debido que hay personas estables de la parroquia, que prestan el servicio.

María Isabel y Antoni han pertenecido, desde hace decenios al coro de las personas más adultas, de la parroquia de La Real, que ahora es el único existente.

Después de su jubilación, de una empresa cervecera, Antoni cuidó de la huerta de La Real, hasta que las fuerzas dieron para ello, y su esposa daba soporte a esta tarea.

También, en la medida de lo posible, han sido asiduos en las ofertas de formación para el laicado, que se ha dado en años pasados, y últimamente desde la ’Escola P. Joaquim Roselló’.

Nuestro recuerdo agradecido acompaña nuestra oración y expresa nuestra esperanza en que el Traspasado, Levantado como resucitado, la haya puesto en manos del Padre.

Josep Amengual Batle.Fiesta de San Francisco de 2017

La Diada de Lluc

Amb uns dies de retard, però volem deixar constància de com anaren les festes de la Diada. I de pas aprofitar algunes imatges significatives. 

De l'1 al 10 de setembre tengueren lloc les festes de la Mare de Déu de Lluc que, per cert, és la patrona principal de la Congregació de Missioners dels SS. Cors i va ser coronada fa 133 anys. Vet aquí alguns actes més rellevants.

Al programa de festes, convenientment editat i repartit, hi havia una reflexió inicial. Després peregrinar molts anys per la vida —escrivia l'autor— ens han caigut moltes il·lusions pel camí. Però el fet de pujar a Lluc vol dir que no les hem perdut totes. La festa ens duu a concentrar-nos en la inicial i una mica misteriós somriure de la imatge.

En el transcurs dels dies l’Escolania oferí un concert, juntament amb una altra coral infantil que passava uns dies convidada al santuari. Es deia Sinkreis i procedia de Munic. Amb relativa freqüència hi ha intercanvi de petits cantors a Lluc. Els blauets també viatgen per Europa per donar concerts i són acollits per les famílies interessades en l’esmentat intercanvi.

Dissabte, dia 2, es va celebrar l'emotiva funció en la qual es vesteix la sotana als nous nens i nenes de l'Escolania, alhora que s'acomiaden els que han finalitzat quart d'ESO. Naturalment, abunden les llàgrimes, igualment repartides entre les mares dels que comencen els estudis al santuari i les dels que acaben. Els que se'n van també n’aporten una bona porció.

El pregó de festes va estar a càrrec de la directora de Càritas Mallorca, Maria Margarita Riutort. Ajuntà amb bon estil els seus records infantils de Lluc amb la necessitat de conrear l'ecologia. I expressava el desig de que la justícia que reclama la naturalesa s’estengui també fins a procurar unes millors condicions per als pobres.

Per descomptat que no van faltar durant les festes els "caparrots, xeremies i trencada d'olles", com tampoc el tridu preparatiu a la Basílica.

Divendres, dia 8, va protagonitzar un concert d'orgue el Sr. Paradell, organista de la Capella Sixtina. Va fer sonar registres gairebé oblidats de l'instrument. Tot seguit es va tributar un homenatge a les monges franciscanes, atès que s'acomiaden de Lluc. En realitat, han estat diversos els actes d'homenatge que se'ls han tributat.

Després 83 anys de servei, amb mostres d'afecte procedents dels quatre vents cardinals, amb petons i abraçades dels nens i nenes de l’Escolania, se'n van. No tenen personal suficient. Eren molt apreciades per la feina humil i callada a la Basílica, a l'Escolania i en la pastoral amb els blauets. També van exercir d'infermeres en els anys en què les lleis civils els ho permetien. I de conselleres i de bones veïnes ...

Dissabte, dia 9, es va procedir a la venda de rebosteria a benefici de la Fundació Concòrdia. Després hi va haver una trobada del grup Iniciatives XXI, un conjunt de persones il·lusionades per salvaguardar la Serra de Mallorca. Denuncien atropellaments si fa al cas, proposen projectes beneficiosos i debaten sobre el moment actual que amenaça el medi ambient. Sobretot per causa d'un turisme massificat i, de vegades, més amic de la festa, l'alcohol i la disbauxa, que de la sana contemplació de la natura.

De part del Santuari va assistir el P. Manuel Soler que va armar un breu discurs sobre el paper dels santuaris en la nova sensibilitat ecològica del moment actual. Va declarar que Lluc està plenament d'acord amb els objectius del grup: 1) la necessitat de posar uns límits al turisme perquè no perjudiqui la vida dels habitants del lloc ni les seves infraestructures; 2) el rescat dels valors arrelats a la Serra de Tramuntana: paisatge gastronomia, pedra en sec, agricultura, construccions ...; 3) fer conèixer la història del que va passar a la cadena de muntanyes que s'estén per més de 80 quilòmetres.

L'acte central de les festes, la commemoració de la trobada de la Verge, precedit del rés i el cant del rosari, no es va poder dur a terme a l'aire lliure com és tradicional. La pluja ho va impedir. La funció —encara menys vistosa— es va realitzar a l'interior del temple.

Després també hi va haver balls típics, no a la plaça, sinó en un lloc cobert. Acompanyava una banda de música i un conjunt de guitarres, teclat i bateria. La festa va acabar amb el cant de la Salve a la Basílica i amb molta gent oferint el seu somriure i la seva abraçada al proïsme.

A la nit havien de pujar unes 4.000 persones de gairebé tots els pobles de l'illa. La marxa l'organitza cada any el grup dels antics alumnes del santuari (antics blauets). Però no es va poder dur a terme perquè la pluja i el vent amenaçaven els marxaires. En conseqüència, tampoc hi va haver els parlaments, ni la missa, ni l'ofrena de flors programada a primera hora del matí. Una llàstima, després de tants preparatius i il·lusions posades en joc.

A mig matí si que es va celebrar al temple la missa solemne de la festa. Allà es plantaren puntualment els fidels, les corresponents autoritats i els que van protagonitzar el típic ball de l'oferta. Tot molt lluït. Va celebrar el president dels canonges de la Catedral, Joan Bauçà. El bisbe Sebastià no va poder presidir per mor de les ordenacions dels bisbes auxiliars de Barcelona.

La festa va seguir a la plaça, ara amb un sol resplendent. Eren molts els que gosaven fer uns passos de ball, encara que menys els que ho feien amb la gràcia esperada. Però per això existeixen les festes populars. Perquè uns aprenguin d'altres i les noves generacions es familiaritzin amb la idiosincràsia dels majors. Amb una paraula, perquè els habitants esdevenguin poble. Un poble que coneix la seva identitat i sap cap on vol caminar.

Manuel Soler Palà, msscc