Tots Sants 2016, Sóller

Aquest primer dia de novembre d’enguany ha significat una passa endavant a la Parròquia de Sant Bartomeu.

Quan vaig fer consciència que el nostre beat màrtir més jove aquest any faria els 100 anys vaig posar fil a l´agulla per moure i empènyer el nostre Poble i conèixer més qui va ser en Pau Noguera Trias de s´aujub.

En vaig parlar amb els dos capellans, Marià i Miquel. Amb en Bernat Alemany per el col·legi d´es Convent o col·legis dels Missioners, vaig anar a parlar amb la seva germana Catalina, 90 anys, i nebots...

A tots els exposava la meva inquietud i després deixava fer perquè cada un en fes consciència i decidís.

Els primers en prendre consciència varen ser els animadors de les Comunitats Parroquials. Descobriren que hi havia una assignatura pendent, després de uns anys de la Beatificació el quadre del Beat Pau, màrtir de la fe, encara no estava exposat dins la Parròquia.

I decidiren que el dia de Tots Sants era una data senyalada. Exposaren un quadre del Beat a l´altar major. Me convidaren perquè fes una breu exposició de qui va ser el nostre beat Pau Noguera i  concelebràrem amb el rector Mn. Marià Gastalver el P. Miquel Darder i un servidor. També hi participaren la germana del Beat, Catalina, de 90 anys, i nebots. La celebració va ser senzilla però molt digna.                                     

També vaig concelebrar a la Missa que es fa al Cementeri. Era a les quatre del de capvespre amb un temps més de primavera que de tardor. El nostre Cementeri tot florit i un sol que il·luminava i escalfava. Tot ben preparat, la coral de gent gran va animar la celebració. Acompanyarem el Rector els dos únics capellans sollerics: Ramon Lladó i Joan Arbona. Era la primera vegada que participava a aquesta celebració. Bastanta gent que va participar amb el silenci, el cant, la pregària per el nostres abans passats.

Després de la Missa hi va haver amics del Col·legi que s´acostaren per saludar.me. Un me deia:" feia més de 60 anys que no ens havíem saludat..."

Després vaig fer visita a les tombes familiars: padrins, pares, concos... d'amistats i dels MSSCC. El G. Rafel Orell està enterrat a una tomba d´una família amiga, amb làpida i un retrato i amb flors pròpies d´aquests dies. La de la Comunitat, al costat dret de la Capella, amb una làpida amb els noms dels q descansen en aquest lloc sagrat: El P. Julià Mut, el primer estudiant, + 1924. El G. Toni Gelabert. Els PP. Bartomeu Bauzà, Josep Verd, Francesc Mestre, Bartomeu Alcover i Guillem Gayà. (Esper que no n´hagi oblidat cap). A tots els he conegut, llevat del primer. Damunt la tomba hi ha unes plantes però flors fresques no. Vaig resar per l´etern descans.

El dia 2, quan el sol es ponia, vaig arribar a Sant Honorat. Me vaig unir a la Missa per el Congregants, familiars, benefactors que han arribat a la Casa del pare. Vaig fer llarga xerrada amb el P. Bartomeu Barceló que va estar uns dies per l´hospital de Son Llàtzer i ha anat millorant la seva salud. El dia seguent vaig arribar a la tomba familiar: el Germà jesuita, "ayo espiritual" del P. Fundador. El PP Solivelles i Miralles, Cofundadors. Els Germans: Pere Joan, Guillem Morey, Anastasi Borràs, Joan Planissi i els PP. Munar, Ginart, Pere Riera. D´aquest darrers: el P. Gaspar Munar, va ser el General q va firmar la Fundació a Río IV fa 75 anys. I 2 pares i un germà hi han dedicat anys de missió.

Aquí també vaig trobar flors fresques de Tots Sants. Els familiars i amics d´En Pere el tenen ben present.

He volgut escriure aquesta breu crònica perquè pens que aquets dies són de records i acció de gràcies per tot i tant que han fet els germans en la seva vida per l´Església, Congregació, germans...

joan arbona msscc.

Sopar solidari al restaurant "El Cruce" de Villafranca

Un any més el restaurant el Cruce de Villafranca va ser escenari d'un sopar solidari organitzat per Missions Sagrats Cors-Procura. En aquesta ocasió els beneficis aniran destinats al projecte "I tu que et mou" l'objectiu és la compra d'una furgoneta que faciliti el transport dels missioners per les seves tasques evangelitzadores, qüestions socials com transport de malalts i el repartiment d'aliments a aquelles comunitats més allunyades i més pobres de la zona de Munini.

Els assistents, la majoria amics i benefactors de Missions Sagrats Cors-Procura, van poder gaudir d'una vetllada agradable no només per la bona companyia dels assistents, sinó també pel bon menjar i pel petit concert realitzat per un quartet de música de cambra compost per quatre antics blauets que amb la seva música van conquerir els cors dels assistents.

Es va aprofitar per llegir uns e-mails del Pare Joan Arbona i del Pare Andrés de Rwanda. Tots dos exerceixen la seva tasca pastoral a països de missió. El primer va estar diversos anys a la Patagònia i actualment està en un barri de la perifèria del Gran Buenos Aires i el segon en Ñakayaga (Rwanda).

Aprofitam per agrair l'esforç dels que van ajudar a l'organització del sopar, sobretot a Joan Riera, germà del Pare Pere Riera i a n'Aina Servera així com també la generositat de Guillem, l'amo del restaurant, que com cada any va ser esplèndid amb la seva generositat a favor de Missions Sagrats Cors-Procura.

Les properes activitats solidàries previstes serà, el dia 3 de desembre un concert de cambra amb l'actuació del pianista Andreu Riera a l'església de Sant Felip Neri de Palma a les 19,30 i dos sopars solidàries, un al poble de Búger pel mes de febrer i un altre a sa Pobla el mes de març. Esperam que amb aquestes activitats puguem aconseguir la compra de la furgoneta solidària.

Miquel Mascaró

Responsble de Missions Sagrats Cors- Procura

L'Índia, un país de contrasts

Després de 10 anys de la meva primera visita a l’Índia, del 29 de setembre al 20 d’octubre vaig tenir la sort de poder-lo visitar per segona vegada per raons pastorals i de formació espiritual. 

En efecte, l’Índia és un país de contrasts i de sorpreses. No deixa indiferent als visitants ja que la densa vida que es percep i es viu en aquest país interroga i qüestiona profundament. Mentre uns pocs viure dignament la majoria malviuen. Segons un estudi sociològic, encara que poc precís, a l’any 2010 hi vivien 1.200.000 habitants de diverses classes socials i diverses religions. Molts d’ells no estaven sensats ni enregistrats en els patrons dels ajuntaments ja que un nombre indefinit viuen en zones rurals de poca accessibilitat motora. No obstant això, la Mare Terra, tan rica i exuberant en aquesta part del món, els alimentava encara que fos no en massa gratificant condicions.

Pels visitants a l’Índia no sols sorprèn per la densitat de població, la desigualtat social, l’extremada pobresa i misèria, sinó també per la seva obertura religiosa. Amb certesa es pot afirmar que totes les religions del món són present a l’Índia i conviuen pacíficament sense crear cap tipus de tensió ni interferència espiritual i molt manca teològica. L’Índia s’han sabut iniciar-se en una cultura de la pluralitat cultural i religiosa. 

Tanmateix hem d’acceptar que cada confessió religiosa, a la seva manera, és portadora d’una veritat imprescindible; per això qualsevol discussió o discrepància sobre aspectes secundaris de la fe, resulta estèril. S’ha de superar aquella estreta mentalitat que considerava la religió cristiana com aquella que tenia el monopoli de l’espiritualitat. Amb el concili Vaticà II assistim a una nova visió. L’espiritualitat esdevé patrimoni de tots els creients. L’home de qualsevol cultura i religió descobreix que està immers en una realitat transcendent. Una realitat que supera les seves pròpies limitacions.

La sàvia intuïció dels sants Pares de l’Església primitiva que defensaven que en totes les religions hi ha “llavors de la veritat”; el Concili ho confirmarà en la declaració Nostra Aetate manifestant que l’Església considera amb sincer respecte aquells raigs d’aquella veritat que il·lumina tots els homes. En conseqüència, el Vaticà II es situa en el camí del reconeixement de la diversitat de camins i formes per arribar a l’Absolut.

La majoria dels habitants de l’Índia confessen i practiquen la religió hindú. Ells creuen que cal respectar tots els éssers vius ja que tot el que té vida és un esser sagrat. La religió hindú té moltes divinitats i això es fa difícil d’entendre pels cristians. Però malgrat la creença en Xiva, Durga, Crisna i en altres déus, no pensem que siguin déus diferents, sinó que tots ells són cares de l’únic Déu. Són expressions de la intel·ligència amorosa que ho governa tot a qui anomenen Brahman.

Sorprèn i alhora commou veure la fe del poble senzill. També ells tenen moments de silenci i de pregària. M’atrevesc a dir que per un hindú tots els moments de la vida són com una ofrena agraïda a Déu. Són significatives les expressions corporals, les mirades així com les abraçades. Com si tot fos com una mena de lloança al Déu i Pare de tots.

Certament que per una persona que confessa una religió monoteista hi ha coses de l’hinduisme que poden sorprendre per la seva accentuada ritualització. No obstant això es necessari tenir un gran respecte i una actitud acollidora per les diverses formes de celebrar i manifestar la fe. 

Els creients, sigui quina sigui la nostra confessió de fe, hauríem de ser profetes de la tolerància. El que és important és que la fe ens ajudi a ser cada vegada més humans. Estam convençuts que totes les religions són camins de transcendència per arribar a Déu. Totes les confessions són com a bastons per ajuden a recórrer el camí de la vida i totes les pràctiques, rituals i cerimònies són maneres d’establir contacte amb aquesta Realitat Sagrada i transcendent que anomanam Déu.

Miquel Mascaró