Viacrucis a les escales de la Seu

Ahir vaig anar per primera vegada a veure el Via Crucis de Llorenç Moyà, quan es compleixen 100 anys del naixement del poeta binissalemer. Jo el vaig poder conèixer al Santuari de Lluc, com si fos dins una torre d'ivori, un poc llunyà i un poc proper. 

L'escenificació em posà la pell de gallina des de la primera estació. Mesclat entre la gent, mallorquins i forasters, captivats per la força de la interpretació d'uns actors i actrius ben entregats. El vestuari de pelleringos, els colors vius, la nuesa dels cossos, el teló de fons de la nostra Seu, la llum de la mediterrànea... La recitació perfecta i persistent d'uns versos barrocs i preciosistes que gairebé ningú entenia, però que sonava com una música invadent, connatural, exòtica... Els substantius (lliri, cimbori, esvoranc, arquimesa, aiguaneu, ermini polpa, bleix i feix, llum de timiama...), els adjectius (saba tendra, frisosa, vincladís esqueix, caminoi de primavera, Rosa macada, pit d'alfabaguera, Potosí dels dolors, escapoló del teu silenci...) i els verbs falaguers (sadolla, desclosa, s'arbori i se defensi, es vincla, es desflora...) Només als primers versos. 

La música i la veu de Vicky Pieniazeck, que et menen de la mà i et duen fins a on no penses. M. Àngel Vidal diu que "l'element primordial dels poemes no és el patiment del martiri i la crucifixió sinó la bellesa". Potser que fos l'imaginari del poeta, el qual veu en Jesús despullat "l'encegadora Nuditat, Palma latent, Nuesa transparent de l'esperit, puresa d'alabastre". 

A l'onzena estació: "Al salze hi han penjat la dolça Lira". Al·leluia: "Flor cruenta dels fènixs, Bon Jesús". Potser sigui un exercici estètic, però jo el vaig fer com un exercici cristològic, centrat en Jesús, cuc i el més bell dels homes. Gràcies a tots els que ho fan possible cada any. El meu agraïment, d'home d'Església. Perdonau que les fotografies no siguin d'enguany.

(Jaume Reynés, msscc)

Agraïts pel Centre Missioner P. Pere Riera

Amb un gran sentiment d’agraïment el passat dissabte dia 12 de març a l’església de la Mare de Déu d’Atotxa d’Ariany és celebrà una missa d’acció de gràcies per haver pogut construir el centre missioner Pare Pere Riera en el barri 22 de Enero del Gran Buenos Aires, Argentina.

Juntament amb la família del Pare Pere i els qui treballam a Missions Sagrats Cors-Procura sentíem  la necessitat de convidar a les persones que han ajudat econòmicament a la construcció del citat centre a una celebració eucarística per donar gràcies a Déu.

El Pare Miquel Mascaró, Procurador de Missions Sagrats Cors, juntament amb el Pare Toni Fernández, el  Pare Melcior Fullana, rector de la parròquia d’Ariany  i el diaca Toni Moreno foren el celebrants de l’eucaristia.  El Pare Miquel a la seva homilia agraí, en nom de la Congregació, les diverses mostres de solidaritat i esforços per la edificació d’aquest centre missioners que durà a terme una tasca social en un barri pobre i marginat d’una de les zones més empobrides del Gran Buenos Aires.

El celebrant aprofità per convidat als presents a continuar a ser solidaris. La solidaritat, digué, és un gest que ens identifica com a cristians i ens fa germans dels més pobres. Expressà que Missions Sagrats Cors-Procura té projectes socials que no pot respondre per manca de col·laboradors.  

Abans d’acabar la celebració es llegí uns e-mails enviats des de Camerun pel Pare Visitador General, el Pare Emilio Velasco i un altre des de Buenos Aires enviat pel Delegat el Pare Daniel Echeverria. Els dos coincidiren en donar les gràcies els centenars de persones que han ajudat en la construcció del centre. La celebració acabà amb un cant marià amb ritme de carnavalito closat pel  Pare Antonio Fernández

Després de la sentida celebració li seguí una xocolatada preparada per la família del Pare Pere. Els participants pogueren compartir uns moments d’alegria així com també uns moments d’esbarjo.

Som conscients que centre missioner Pare Pere Riera ha estat un desafiament no fàcil d’aconseguir. No obstant això, gràcies a l’esforç de molts, també de l’equip de Missioners dels Sagrats Cors que treballen a Buenos Aires,  avui al barri 22 de enero llueix un casal obert a tots, sobretot als pobres de la barriada.

Sentim que Déu ens ha acompanyat i ens ha confortat en aquesta llarga i costosa construcció.

Miquel Mascaró

Procurador de Missions Sagrats Cors

Charlas sobre la misericordia en La Real

El butlletí de "Comunicaciones" demana unes lletres sobre l'activitat de l'escola Pare Joaquim Rosselló. Els hem enviat les línies que segueixen.

La Escuela de Teología Joaquín Rosselló tiene temporadas más activas que otras. Últimamente estaba un tanto aletargada, pero se ha revitalizado para convocar a los Laicos Misioneros que viven en los alrededores de La Real y de Palma. La ocasión lo merecía: había que explicar las palabras del Papa sobre la Bula “el rostro de la misericordia”. Misericordia, amor, ternura, compasión… vocablos que se arraciman y consolidan en el del Corazón de Jesús.

Las dos primeras charlas se le han encomendado al P. Manuel Soler. Ha ofrecido ya la primera que venía a ser como una introducción al documento. Una visión general siempre resulta útil para no mirar la realidad con ojos miopes. Otras charlas las dictarán otros congregantes de la Delegación mallorquina.

A fin de que el personal se haga una idea del contenido cabe decir que se tocaron los siguientes puntos que simplemente enumero:

      ¿Qué es el año santo? Porque quizás hablamos mucho del mismo y los oyentes no logran situar los orígenes del mismo, que ya tiene sus raíces en el A. Testamento. El cuerno, el año de gracia anunciado que no se concretaba y que Jesús vino a dar cumplimiento… Se trataba de una institución muy humana: básicamente devolver las tierras perdidas y conceder la libertad a los esclavos.

  El rostro de Cristo es donde se aprecia mejor la misericordia. En sus obras, en sus parábolas, en su interés por los mal vistos. Jesús recoge la tradición veterotestamentaria sobre el particular: Dios es paciente y misericordioso… Misericordia quiero y no sacrificio…

   La credibilidad de la Iglesia se juega en la misericordia. Si sus miembros cierran sus entrañas ante los necesitados, si miran a otro lado, si alegan que su misión es espiritual… renuncian a la compasión. Pierden toda la credibilidad. El amor es el primer precepto y el amor no tiene fronteras. Otra cosa es que uno no pueda dar de sí todo lo que quisiera.

   La medicina de la misericordia quiere el Papa Francisco que tenga todo el protagonismo. Recoge la idea de Juan XXIII al anunciar el concilio: no el lenguaje del bastón, sino la medicina de la misericordia. No olvida la espiritualidad que proponía Pablo VI concentrada en la figura del Buen Samaritano. Tampoco dejaba de lado la encíclica “Dives in Misericordia” de Juan Pablo II, ni la que dedicó Benedicto XVI a la caridad.

  La violencia organizada, el mal previsto en todos sus detalles, la corrupción consciente… Francisco lo llama “una llaga putrefacta”. El tiempo oportuno para dejarse tocar el corazón es ahora. Escuchen los violentos el llanto de las personas cuya vida han saqueado.

Luego el charlista acababa con una explicación de lo que implica y significa la indulgencia. Un concepto complejo y poco atractivo para nuestros contemporáneos. La indulgencia y las condiciones para lucrarla. Aquí asomaba el rostro menos simpático de los cánones.

También hubo oportunidad de versar sobre el simbolismo de la Puerta Santa. Lluc es uno de los tres lugares que ha instalado dicha puerta. Algunos grupos y personas particulares suben para atravesarla. Si se trata de grupos organizados se les acoge con un pequeño ritual.  

Manuel Soler Palà, msscc